El 29 d'abril del 1974 una expedició catalana va conquerir l'Annapurna Est, el primer vuitmil de la història de l'alpinisme de l'estat espanyol. Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i Emili Civís van assolir aquest cim desafiador al cor de l'Himàlaia, sense fer servir oxigen i sense l'ajuda de xerpes.
D'aplegapilotes a campió del US Open. Manolo Orantes suma 33 títols individuals ATP, va arribar a ser número 2 mundial i forma part del Saló de la Fama del Tenis. Té un currículum esportiu a l'abast de ben pocs. No ha deixat mai la raqueta. Quan es va retirar com a professional, va passar a fer d'entrenador.
El cognom Craviotto està especialment lligat al piragüisme i a la ciutat de Lleida, on té les seves arrels Saül Craviotto, l'esportista català amb millor palmarès olímpic. El Saül és el més destacat d'una família apassionada pel piragüisme i on tothom suma èxits: el seu pare Manuel és campió mundial.
L'any 1979 es va convertir en la primera dona espanyola a baixar dels 12 segons en els 100 metres. Des d'aleshores, Loles Vives no ha parat de sumar fites. Va deixar l'atletisme per ser mare i, quan el va reprendre als 40 anys, es va convertir en referent mundial en les categories de veterans, on suma, fins i tot, rècords del món de velocitat.
L'any 2019 Pedro Carpintero es va proclamar campió del món, d'Europa, d'Espanya i de Catalunya de judo. Però el seu premi més important no són totes les medalles aconseguides, sinó els valors que ensenya diàriament als seus alumnes de la secció de judo del GEiEG, des de fa més de 40 anys.
Antonio Zanini és un referent històric del motor a casa nostra. Deu vegades campió d'Espanya de ral·lis, va ser el primer pilot espanyol que va pujar a un podi mundial. I també el primer a guanyar el campionat d'Europa. Superada la setantena, manté intactes les ganes d'aprendre i de superar-se cada dia. Fa de tutor de pilots i és constructor de prototips de carreres. I, sempre que pot, participa en curses de vehicles històrics.
La vida és moviment. És la màxima del Grup Mou-te Les Corts. Una associació barcelonina creada a principis dels anys 90 com a espai d'esbarjo i empoderament de les dones del barri. Promou l'exercici físic com a eina per fer salut, a través de 8 tallers diferents.
Corre, neda i toca el piano. Totes tres activitats formen part de la rutina diària de Laura Paradell. Cada matí, després de portar els nets a escola, ocupa el temps lliure en el que ella anomena el seu triatló. L'esport ha format sempre part de la seva vida; fins i tot té el rècord d'Espanya de marató en més grans de 45 anys.
A punt d'arribar a la setantena, aquesta tiradora de Lleida és sis vegades campiona del món de tir amb armes antigues, i sis cops d'Europa. En campionats d'Espanya suma més de 150 medalles! Nunci Rodríguez és una autèntica crac d'aquesta modalitat del tir. Col·lecciona distincions i té, fins i tot, rècords del món.
El programa "Activa't als parcs", de l'Ajuntament de Barcelona, és una activitat gratuïta que es fa, dos dies a la setmana, a diversos parcs i jardins de la ciutat. Combina caminades suaus, exercicis de memòria i gimnàstiques orientals, amb l'objectiu d'incentivar l'exercici físic per fer salut, mantenint una vida activa psicològicament i socialment.
Mantenen l'empenta i la il·lusió del primer dia. Algunes d'aquestes nedadores superen la vuitantena, però això no és impediment per continuar practicant un esport tan complex com la natació artística. Concentració, coordinació, memòria, flexibilitat, resistència... La llista de qualitats que treballen en cada entrenament és llarga. Tant com el bon ambient que hi ha en aquest grup de veteranes del CN Kallípolis, les pioneres de la natació artística de casa nostra.
La nedadora Paz Corominas (Barcelona, 2 de juny del 1952) va ser la primera finalista olímpica del nostre país. En la prova dels 200 metres esquena, als Jocs Olímpics de Mèxic 68, una cita marcada per la revolta d'estudiants que acabaria en matança, dies abans de la inauguració, i per la salutació Black Power dels atletes Tommie Smith i John Carlos. Corominas va viure tots dos moments en primera persona. És història viva i pionera olímpica. A Mèxic 68 només hi havia dues dones a la delegació espanyola. 48 anys després, a Rio 2016, les dones eren el 43% de l'equip espanyol i van guanyar la majoria de medalles: 9 de 17.
Steve Archibald, Kubala, Szegedi o Gonzalvo són alguns dels jugadors il·lustres que han descobert en el "futbol caminant" una manera ideal de seguir practicant la seva passió i, de passada, fer salut. Al Regne Unit hi ha més de 300.000 practicants federats i el recomanen els metges. Com a exercici físic, però també, i molt important, com a eina de socialització.