El primer triplet (Mandalika, Phillip Island, Chang) ens ha donat les tres millors curses de diumenge de la temporada, sempre com a mínim amb tres finalistes. A Buriram s'ha registrat el quart final més ajustat de tots els temps: 0.253 s entre els del podi: Martín, Bagnaia i Binder. El sud-africà ha creuat la meta abans que Pecco, però havia trepitjat la zona verda i ha perdut una posició. Jorge Martín ha fet al Chang Circuit la quarta pole de l'any, sempre amb rècord de pista, que explica clarament la seva velocitat superior. El pilot de Pramac ha guanyat 7 esprints i 4 llargues, per 4 esprints i 6 llargues del líder, Bagnaia. La igualtat és màxima. Amb una mica de sort, això arribarà a València i serà un digne final per a la temporada més llarga de la història, la de les 42 curses i els 720 punts en joc.   Però Martín té una pressió doble, la de lluitar pel títol i la que ara li carrega el seu neumàtic davanter, per "il·legal". D'entrada, se'n va a Bali amb uns amics a desconnectar de tanta pressió: "Ja sento la pressió. Dissabte després de guanyar no vaig gaudir del moment, no vaig dormir pensant en la cursa de diumenge. Necessito desconnectar quatre o cinc dies de motos, això m'ha destrossat mentalment", declarava a DAZN Fantàstic #ThaiGP Els pilots comencen a notar fortament la pressió S'acaba el 1r triplet, però en queda un altre per finalitzar la temporada 111p en joc; 13p entre @PeccoBagnaia i @88jorgemartin Màxima emoció #UniversMotoGP @motogp pic.twitter.com/T97v1gBiYi Damià Aguilar 🎤 (@damCR) October 29, 2023   Martín, escaldat O més ben dit, el seu neumàtic davanter. A falta de tres curses, entra en joc una classificació paral·lela, la de les pressions dels neumàtics. Aleix Espargaró ha estat el primer pilot sancionat amb tres segons per passar-se del marge. Però és que Marc Márquez, Pol Espargaró i Jorge Martín han rebut el primer avís (que ja tenen d'abans Morbidelli, Viñales, Raúl Fernández, Pedrosa i Bezzecchi, i que tenia també l'Aleix). Bagnaia no en té cap. Això vol dir que, ara mateix, Martín està en perill de rebre tres segons de penalització si els seus neumàtics tornen a saltar-se les normes i quedar-se fora del podi tot i guanyar una cursa; encara més si revisem els tres darrers finals: a Mandalika, 0.433 s entre els tres primers, la diferència més ajustada de la temporada. A Phillip Island, 0.477 s entre els tres primers, el segon final més ajustat de la temporada. Al Chang, 0.253 s entre els tres primers, que passa a ser el final més ajustat de la temporada. Canvia molt d'anar sol o en grup (Foto Aprilia) Norma "absurda" Les crítiques a la norma de la pressió dels neumàtics se succeeixen des que es va començar a aplicar a l'agost a Silverstone. Amb el neumàtic del darrere també hi ha límits, però pràcticament no se'ls salten mai. La mare dels ous és davant, on el mínim exigit va d'1,86 a 1,88 bars. Com em deia un cap tècnic de MotoGP: "Ens cal una bola de vidre. No es pot predir la pressió que tindrà una goma si no saps si farà la cursa en solitari o en grup. Hi haurà merder quan això li passi a un dels del davant i s'estigui jugant el títol i el perdi. La norma general està mal pensada, perquè el marge és petit, i d'anar sol o en grup, la pressió d'un davanter pot arribar a variar de 0,5/0,6 bars." Pecco Bagnaia va reconèixer que a Àustria va anar per sobre del límit (més de 2,0 bars), però allà en concret tenien carta blanca perquè el circuit castiga especialment els neumàtics. El cas és que la norma ha entrat en vigor a mitja temporada. Al novembre, la direcció tècnica de MotoGP haurà de valorar si la seguretat que pregonen per justificar els límits compensa els desequilibris esportius que es puguin arribar a produir.