"La amiga estupenda", una sèrie italiana magistral

"La amiga estupenda" ("L'amica geniale") és l'adaptació de les novel·les d'Elena Ferrante que expliquen la història de la relació entre dues dones al llarg dels anys. Primer quan són nenes, després d'adolescents, de joves i, finalment, a la maduresa. És una relació tenyida de competitivitat des del principi. S'estan mirant constantment l'una a l'altra. I també una relació condicionada pel lloc on van néixer, un barri pobre de Nàpols.

El que fa única aquesta sèrie és com parla sobre les presons invisibles. En part, és la història de dues nenes que es descobreixen empresonades en un barri pobre i heteropatriarcal on de seguida capten que tenen un rol com a dones que han d'assumir, perquè és el que veuen al seu voltant, i uns límits que no poden superar, que són socials. El lloc on viuen és molt asfixiant.

A la primera temporada se surt puntualment d'aquest entorn i és un gran xoc perquè el contrast l'exterior i la foscor del barri és molt dura. Sobretot quan hi han de tornar. Finalment, a mesura que la sèrie avança, totes dues surten del barri, però, de fet, aquí és quan comencen les diferències entre elles.

Totes dues són molt intel·ligents, però qui acaba tenint els mitjans per sortir a estudiar fora i fer una vida diferent és només una d'elles, l'Elena, la "menys" brillant de les dues. L'altra protagonista, la Lila, no pot evitar sentir ràbia perquè, mentre ella treballa en una fàbrica, l'Elena s'ha convertit en escriptora.

Aquesta diferència ho afecta tot, incloent-hi les relacions que totes dues tenen amb diferents nois, que és una part molt important de la sèrie; més endavant, la relació amb la maternitat, i, evidentment, la relació entre elles, amb diàlegs carregats de silencis.

De moment, la sèrie l'ha encertat amb les actrius. Tant en les que feien de nenes com en la versió adolescent i jove dels personatges, que són les que actualment protagonitzen la tercera temporada. En tots els casos transmeten molt bé el tarannà dels personatges. Com que les actrius han d'anar canviant a mesura que passa el temps, esperem que continuïn encertant amb el càsting.

L'entorn té una gran importància i aconsegueixen donar-li vida. El barri on viuen és un personatge més, i es percep com un espai viu. Agafa la tradició del drama històric basat en diferents famílies i el fa seu introduint-li al centre la trama de l'amistat entre elles.

Encara que estigui ambientat en un lloc molt concret, els temes que toca són universals i les relacions entre els personatges també. I té una intensitat inusual en el gènere, en part per la banda sonora extraordinària de Max Richter.

Malgrat tot, és una sèrie de la qual no es parla gaire. Espero que us animeu a donar-li una oportunitat.