La banda sonora de l'esquizofrènia

Tanquem la primera temporada de "Gent normal" amb un capítol dedicat a l'estigma i la història de la bogeria. Experts, testimonis i voluntaris comparteixen les seves reflexions mentre sonen aquestes cançons: 1. "Shake it out", Florence and the Machine. Florence Welch, la cantant del grup, coneix bé el tema de la salut mental perquè la seva àvia tenia trastorn bipolar i perquè ella mateixa se les va veure amb un trastorn de l'alimentació, com vam explicar al capítol dedicat als TCA. Amb "Shake it out", escrita a l'estudi amb una ressaca de campionat, parla de sacsejar les coses, els remordiments i tot allò que et persegueix. "Pensava en aquells moments en què et sents atrapada dins de tu mateixa, quan repeteixes un determinat patró de comportament i vols amputar aquesta part de tu i començar de zero". Potser caldria fer el mateix amb els estigmes relacionats amb els trastorns mentals. 2. "People are strange", The Doors. Un de las moltes raons que expliquen els prejudicis cap a les persones amb trastorns és que comparem el seu comportament amb allò que considerem "normal" o acceptat socialment. Mentre Jim Morrison canta "la gent és estranya, quan tu ets estrany", preguntem als experts si existeix una definició de "normal" i arribem a la conclusió, com diu la Mercè Torrentallé, diagnosticada d'esquizofrènia: "qui no té un all té una ceba". Per què els prejudicis, doncs? No deu ser que veiem els alls dels altres però ens costa molt veure les nostres pròpies cebes? The Doors 3. BSO "Psicosi", Bernard Herrmann, i BSO "Algú va volar sobre el niu del cucut", Jack Nitzsche. Una altra explicació de la por i els prejudicis que tenim davant d'una malaltia mental la trobem en el tractament que se n'ha fet al cinema o la literatura. La bogeria és material de primera, però no reflecteix gens la realitat del malalt mental; com explica el doctor Eduard Vieta, la violència en aquest col·lectiu és absolutament anecdòtica en termes estadístics, però, en canvi, l'imaginari social que tenim del "boig" sempre està associat a conductes extremes i perilloses. 4. BSO "La selva esmaragda", Junior Homrich i Brian Gascoigne. Si el concepte del que és "normal" ha canviat al llarg de la història, el de "bogeria" encara ho ha fet més perquè, com explica el catedràtic d'Antropologia i expert en psiquiatria de la Rovira i Virgili Josep Maria Comelles, està totalment subjecte a context social i al paper que atorguem al "boig" a la societat. Sigui com sigui, en molts casos l'única cosa que fa patir de veritat les persones amb una malaltia mental és l'exclusió social a què les aboquem sense motiu i la manca de paper actiu la societat; massa sovint, la malaltia real no la defineix el diagnòstic, sinó l'estigma. 5. BSO "Modern times", Charles Chaplin. Chaplin colla i descolla cargols a un ritme infernal imposat per la fàbrica on treballa fins que acaba engolit per la màquina. Amb aquesta imatge al cap, preguntem als nostres experts si l'estil de vida actual ens emmalalteix físicament i mentalment i la resposta és unànime. Charles Chaplin a "Modern times" 6. "Deixa'm que caiga", Zoo. Aquest tema, que trobem a l'àlbum "Llepolies" (2021), està dedicat a les malalties mentals. Al compte de Twitter del grup de València diuen: "'Deixa'm que caiga': una cançó diferent, introspectiva, psicològica... L'intent d'entendre que és allò de la bogeria, si és que això és alguna cosa. Ara que es parla tant de la salut mental... Cuidem-nos, que som fràgils." 7. "Boulevard of broken dreams", Green Day. Al darrere de la potència d'aquest grup de pop punk nord-americà s'hi amaga molta sensibilitat per les malalties mentals. Billie Joe Armstrong, el cantant i compositor del grup, va dedicar "Basket case", el gran hit dels Green Day, a l'ansietat que tenia i la sensació "d'estar-se tornant boig". 8. "Mirall capgirat", Adrià Puntí. Puntí executa una versió descarnada i despullada de qualsevol artifici, amb piano i veu, d'un dels grans temes dels gironins Umpah-pah que podeu trobar a l'àlbum "Rareses" de Puntí (2012). Adrià Puntí sovint ha tractat la bogeria i la fragilitat mental en les seves cançons "No miris més a dintre teu,/ que ni de prop ni de lluny/ en trauràs ni cinc", diu Puntí, que també ha parlat sobre la bogeria en alguna entrevista: "La normalitat avui dia és indescriptible, no es pot definir. La bogeria la qualificaria fàcilment, mira, jo tinc el carnet de boig. El que faig jo són rebuts de gent que es considera boja i que en necessita un que està homologat, com jo. Però són bojos normals." Aquí tens la playlist de Spotify amb tota la música de "Gent normal". Per saber-ne més: "Historia de la locura en la época clásica", Vols. 1 i 2, Michel Foucault, (Fondo de cultura econòmica). El clàssic del segle XX que va revolucionar la manera d'entendre els trastorns mentals. "Els nois de Hidden Valley Road. Dins del cap d'una família americana", Robert Kolker (Periscopi, 2022). Durant els anys setanta, sis dels dotze fills de la família Galvin van ser diagnosticats amb esquizofrènia. La vida de somni americà que havien construït es va ensorrar sense avís previ per donar pas a un futur marcat pels abusos, la violència i la vergonya social. "Por si las voces vuelven", Ángel Martín, (Planeta, 2021). L'humorista explica el seu ingrés en un psiquiàtric després de tenir un brot psicòtic. Tendre, dur, divertit i enlluernador per entendre millor els trastorns mentals.

La banda sonora de l'esquizofrènia

De The Doors a Adrià Puntí: cançons per acompanyar la història de la bogeria