La ciberguerra és possible

Un atac que deixés inutilitzats serveis o subministraments estratègics tindria efectes econòmics demolidors. Aquest és el gran perill de la ciberguerra, segons diversos experts en ciberseguretat consultats per Catalunya Ràdio. I alerten que ja hi ha precedents: que cibertatacs atribuïts al Kremlin van deixar, el 2015, sense llum i sense calefacció part d'Ucraïna i el 1991, tot Estònia. Ho subratlla l'exdirector del CESICAT, Carles Flamerich, que ara treballa a l'empresa de ciberseguretat Light Eyes: "A Estònia, fa 30 anys, quan van declarar la independència, això ja els hi van fer: els van parar la producció d'energia elèctrica. Els van deixar sense llum. El sistema es diu SCADA. És un sistema molt delicat. Quan intentes entrar en un sistema SCADA, per evitar que hi hagi un problema, el mateix sistema es para. Crec que intentaran fer això amb les centrals elèctriques. Pot passar a qualsevol lloc d'occident." L'OTAN s'activaria davant un ciberatac massiu Segons Flamerich, hi ha capacitat tecnològica als dos bàndols per fer aquest sabotatge. Però ho veu com una carta d'últim recurs que s'estan guardant, conscients que podria desencadenar un atac militar convencional de l'OTAN: "Quins fets dispararien un contraatac de l'OTAN? Evidentment, atacar un membre de l'OTAN, i un altre és un ciberatac massiu." Boicot digital a Rússia, contraatac segur De ciberguerra a les exrepúbliques soviètiques n'hi ha de fa anys, coincideixen els experts. Alerten que si ara a les sancions econòmiques s'hi suma un boicot digital a Rússia de gegants com Google o Amazon, hi haurà contraatac segur. De moment el hackerisme anònim i sense bandera d'Anonymous ha pres part per Ucraïna i ha declarat la guerra a Rússia. Però bloquejar webs governamentals o televisions russes ho consideren encara de baixa intensitat. Cibertatacs atribuïts al Kremlin van deixar, el 2015, sense llum i sense calefacció part d'Ucraïna El paper d'Anonymus Aquest gegantí, anàrquic i anònim grup de hackers és imprevisible, segons Genís Margarit, del CiberObservatori Professional de Catalunya: "Que hi hagi agrupacions de hackers informàtics que decideixen trencar la ciberseguretat de certs objectius et pot caure més o menys simpàtic, però el fet que ho facin de forma oculta genera inquietud perquè avui pot ser un objectiu i demà un altre." Carles Flamerich ho comparteix: "A la ciberguerra no hi ha exèrcits amb uniformes perquè tens, per exemple, els Anonymous, que no saps qui són i a vegades es posen al costat de qui no t'esperes. Com les milícies que et pots trobar ara sobre el terreny a Ucraïna. La ciberguerra és molt anàrquica. Altres vegades són màfies superorganitzades que es venen ara als uns ara als altres i no saps del cert a qui dispararan." El Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures Crítiques ha demanat a les 250 companyies de serveis essencials que reforcin els seus protocols de ciberseguretat Sense incidents registrats De moment, ni el govern central ni la Generalitat han detectat cap incident, després l'avís del Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures Crítiques a les 250 companyies de serveis essencials perquè reforcin els seus protocols de ciberseguretat. Ara bé, la ciberdeliqüència, la que demana diners per rescats, sí que està més activa aprofitant l'ambient de por. Així ho ha explicat Oriol Torruella, director de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya: "Sí que hem decretat que les organitzacions cibercriminals aprofiten que hi ha aquest moment de soroll per fer més atacs dels que feien abans."

La ciberguerra és possible

El govern espanyol ha demanat reforçar la ciberseguretat a 250 empreses de serveis essencials: companyies d'electricitat, gas, transport, nuclears, petroleres i bancs