La cimera internacional que va aprofitar Catalunya per presentar-se al món

Fa cent anys, Barcelona va ser l'escenari de la primera cimera internacional de la Societat de Nacions. La predecessora de l'ONU s'havia acabat de crear, just acabada la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu de promoure la resolució diplomàtica dels conflictes.

És evident que no ho va aconseguir. Però sí que va servir per posar ordre en altres qüestions més pràctiques en un món que començava a globalitzar-se, com ara l'organització dels transports, el comerç i les comunicacions.

Delegats de quaranta-dos països es van reunir a Barcelona entre el 10 de març i el 20 d'abril de 1921 en el marc de la Conferència de Comunicacions i Trànsit. Un esdeveniment poc conegut que ara el govern commemora amb un cicle de conferències i exposicions.

El Palau de la Generalitat i el Saló de Cent de l'ajuntament van acollir més de 400 funcionaris de nacions tan llunyanes com Pèrsia, el Japó o els països d'Amèrica Llatina, que per primer cop participaven en una cita internacional.

Una oportunitat per explicar Catalunya

No se sap per què l'ambaixador del Brasil a París havia proposat un any abans a la Societat de Nacions organitzar la conferència a la capital catalana. Però el que sí és clar és que el govern de la Mancomunitat de Catalunya es va abocar amb la seva organització.

Aquí hi va tenir un paper molt important Eugeni Xammar. En aquell moment, el cèlebre periodista català treballava per a la Societat de Nacions i va fer d'enllaç amb la Mancomunitat, presidida per Josep Puig i Cadafalch, que va veure l'oportunitat d'explicar al món les aspiracions catalanes.

Al final de la Conferència, destacats diplomàtics que durant els anys vint i trenta van jugar un paper important en el tauler polític internacional ja sabien què era Catalunya, explica Manuel Manonelles, director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis del Departament d'Acció Exterior i comissari del centenari.

"A l'inici, el president francès de la conferència només parla d'Espanya i com a molt de Barcelona. I al sortir de la conferència, els discursos de comiat son a l'estat espanyol, a les autoritats catalanes i a Barcelona. Està clar que la Mancomunitat ha estat capaç d'influir a aquest conjunt de diplomàtics per fels hi entendre què és Catalunya, quines són les seves aspiracions. I en això Puig i Cadafalch és molt conscient de l'oportunitat i l'aprofita."

L'agenda d'actes que la Mancomunitat i l'Ajuntament van preparar per complaure els delegats de la Conferència de Barcelona va incloure des de fastuosos banquets fins a excursions a Montserrat. Els hotels més luxosos de la ciutat es van omplir. Igual que els cabarets del Paral·lel, principal atracció de l'època.

Els recels de Madrid

El protagonisme de la Mancomunitat no va agradar a la premsa de Madrid. Es van publicar articles molt durs acusant les autoritats catalanes de fer proselitisme del "secessionisme", escandalitzada perquè la cimera s'organitzés a Barcelona.

La poca implicació de govern espanyol durant la conferència va contribuir a crear aquesta imatge. Un discret paper que en part s'explica perquè només feia uns dies que el primer ministre Eudardo Dato havia estat assassinat per grups anarquistes. Però també, segons Manonelles, perquè des de l'inici no es va comptar amb la participació de Madrid.

"Ningú va pensar a consultar al govern espanyol. No és una qüestió de mala fe. Estem parlant de 1921, la cosa més ràpida que hi havia era un telegrama. Per tant, de cop i volta es troben que la seu d'aquesta primera conferència de la Societat de Nacions, que va ser molt rellevant, és a Barcelona i amb la Mancomunitat com a amfitriona."

El llegat de la Conferència de Barcelona

La Societat de Nacions i també la Mancomunitat es van truncar amb l'auge dels feixismes dels anys trenta. Però els acords de la Conferència de Barcelona encara són vigents i visibles en el nostre dia a dia, com els senyals de trànsit.

La gran expectació que va aixecar aquella cita tan poc coneguda avui va contribuir a fomentar la vocació internacionalista de Catalunya. A més, va ser la predecessora de grans esdeveniments mundials que ha organitzat la Barcelona contemporània, des dels Jocs Olímpics de 1992 fins al Mobile World Congress.