La comunitat de Sant Egidi i la pau

Durada: 27 min

Parlem de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que organitza Afers Religiosos de la Generalitat. Peio Sánchez, director de continguts de la Mostra, comenta una selecció de pel·lícules amb històries de superació i transformació que val la pena descobrir. El programa també entrevista Maria Assumpció Piferré, priora del monestir de Sant Daniel de Girona. Un monestir de benedictines que ja ha enfilat el segon mil·lenni, i on ara només hi ha tres monges. El present el viuen amb plenitud i compromís social. L'any que ve s'obrirà la nova residència per a persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Ramon Noguera, que es construeix en el marc del monestir. Per les benedictines, és fonamental la pregària, la cultura, el treball i l'acollida als hostes. L'hostatgeria acull a persones que venen a estudiar, fer recerca científica, o a passar-hi uns dies recés en una atmosfera de pau i silenci.

Durada: 24 min

Conversem amb Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. L'entitat celebra 125 anys d'història, en els quals ha lligat fe i país. I continua apostant per una Església en català i encarnada als Països Catalans. Maluquer repassa els moments més destacats, en què la Lliga Espiritual va difondre el seu missatge de fe i el seu catalanisme, en el món científic, cultural i polític. L'entitat va ser creada el 1899 per un grup de joves sota el guiatge de Torras i Bages, futur bisbe de Vic. Entre els socis de la Lliga hi havia Antoni Gaudí i Enric Prat de la Riba. Sabíeu que l'origen de la commemoració civil de la Diada Nacional de Catalunya és una missa, que la Lliga Espiritual convoca cada 11 de setembre a la basílica de santa Maria del Mar de Barcelona? Ho fa en record i sufragi dels defensors de Barcelona, que van perdre la vida el 1714.

Durada: 22 min

Entrevista a Octavi Vilà, nou bisbe de Girona des de fa sis mesos i exabat del monestir de Santa Maria de Poblet. El seu nomenament va ser molt esperat a la diòcesi, que feia dos anys que estava sense bisbe. Veurem com fra Octavi viu aquesta experiència, com a bisbe i com a monjo, i quin impuls vol donar a l'Església des de Girona. Llicenciat en Història i diplomat en Biblioteconomia, Octavi Vilà manifesta la vocació de manera tardana: el 2005 va entrar al monestir, a l'edat de 43 anys, el 2015 és nomenat prevere i uns mesos després, abat. L'abril d'aquest any és ordenat bisbe de Girona. Quan era abat va obrir el monestir per acollir famílies de refugiats ucraïnesos. Ara a Girona aposta per l'acollida generosa de les persones que han hagut de migrar per buscar una vida millor.

Durada: 21 min

Ajudar a tothom, creients i no creients, aquesta és la vocació de Joan Fenosa, rector de la parròquia d'Ordino. Fill de la Pobla de Segur, ha fet arrels a les valls d'Andorra, on va arribar fa 22 anys. Explica com es viu la fe a Andorra, un país on la religió té un pes important. Diu que a l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d'Ordino hi va molta gent a pregar, entre ells força joves immigrants de l'Amèrica Llatina. També hi passen molts turistes. D'altra banda, considera que "la secularització ha entrat des de França i des de Catalunya". Mossèn de muntanya, i defensor de la vida a pagès, Joan Fenosa coneix les herbes medicinals que va a collir a Tor, al Pallars Sobirà, i prepara pomades com ara la d'àrnica, que té propietats antiinflamatòries.

Durada: 24 min

La diòcesi de Terrassa celebra 20 anys del seu naixement. Entrevistem el seu bisbe, Salvador Cristau, que explica els reptes que té l'Església avui, entre els quals la manca de vocacions i la secularització. "Secularització no vol dir només deixar d'anar a missa, sinó que és l'oblit de Déu en la societat, la cultura, l'art, la ciència, la literatura i la universitat", afirma. Però també diu "a les parròquies hi ha adults que es converteixen i es bategen; és un gota a gota, però cada cop hi ha més casos". Centenars de joves participen en els pelegrinatges anuals que organitza la diòcesi, i en les Jornades Mundials de la Joventut amb el papa Francesc. Respecte al Seminari Diocesà de Terrassa, aquest curs hi ha 18 seminaristes. Els abusos sexuals a l'Església i a la societat és un altre dels temes a què fa referència el bisbe Salvador Cristau. I veurem un reportatge de Càritas, amb el testimoni de la Consuelo i de l'Àlex. Tots dos han pogut sortir del cercle de la pobresa i la precarietat.

Durada: 25 min

Conversem amb Noemí Cortés, pastora de l'Església Evangèlica de Gràcia. Ha rebut la Medalla al Mèrit Ecumènic 2024, que atorga l'Associació Cristians Ecumènics per Terrassa. Des de ben petita ha viscut l'entesa entre cristians de diverses confessions. Considera que a Catalunya el diàleg ecumènic té bona salut, i destaca la tasca que fan les esglésies cristianes per ajudar les persones més excloses de la societat. A més, Noemí Cortés presideix la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC), que enguany ha estat guardonada amb l'11è Memorial Cassià Just, que atorga Afers Religiosos de la Generalitat. És un reconeixement al treball d'aquesta entitat a favor de la llibertat religiosa, el paper de la dona en el context religiós i la defensa i promoció del català. Cortés explica la persecució que van patir els protestants a Catalunya durant la dictadura franquista, i com van lluitar des de l'IBEC per fer arribar a la societat els textos bíblics en català.

Durada: 21 min

El Toni González va néixer al Pallars Sobirà i viu amb la Rosita, la seva dona, a Ransol, Andorra. La seva és una història de coratge i resiliència. Fa 40 anys va tenir un accident greu, es va quedar cec i va perdre una mà. Quatre anys després de l'accident, descobreix la seva vocació d'artista i es converteix en un artesà de la ceràmica i l'escultura. Sense esbossos ni maquetes, crea en la seva ment l'escultura, de fusta o ferro, que després farà realitat. L'última obra que ha fet és la "Creu de set braços" que li ha encarregat el síndic d'Andorra. Diu que "en l'àmbit religiós, aquesta creu simbolitza la comunió entre els pobles". El Toni és un enamorat de la natura i amb els amics ha recorregut tots els pics d'Andorra, excepte el Comapedrosa, i ha pujat fins a 2.430 metres d'altitud. A més, conserva una gran memòria visual i recorda llocs on va ser fa dècades --si hi havia una pedra, un isard o un arbre-- i també els colors ocres, marrons i vermells de la tardor.

Durada: 28 min

Conversem amb l'actor Lluís Homar, director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic de Madrid. Ha fet un viatge interior, de creixement personal i espiritual, que l'ha retornat a les seves arrels cristianes. D'adolescent es va plantar i va dir al seu pare que no volia anar més a missa. Més endavant va conèixer el zen, el Tao, el taitxí, el txikung, el mindfulness i la meditació budista. I ara forma part dels grups de meditació Amics del Desert, del capellà Pablo d'Ors. Homar parla de la ferida d'abandonament, de l'ego, de quan volia ser Marlon Brando al preu que fos, de desenfadar-se, de perdonar i de mirar de vèncer el llop, com ho ha fet interpretant el Manelic de "Terra baixa". També ens parla dels místics i diu que els vol treure el clixé de "penjats". Considera que santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu, el mestre Eckhart, Jacint Verdaguer i Ibn al-Arabí són uns veritables antisistema i aporten sentit i valors al món d'avui.

Durada: 28 min

Veurem com s'ho passen un grup de nens i nenes que han anat de colònies a Borredà (Berguedà) amb la Fundació Pere Tarrés. I entrevistem Adelaide Baracco, teòloga feminista i professora de l'ISCREB, fins a jubilar-se. És coautora, juntament amb la religiosa basca Maria José Arana, del llibre "Mujeres sacerdotes, ¿cuándo?" (Desclée De Brouwer). Per què les dones catòliques no poden accedir al sacerdoci?. La porta la va tancar el papa Joan Pau II amb la Carta Apostòlica Ordinatio Sacerdotalis, i el papa Francesc ja ha dit que no l'obrirà. Ara bé, des de l'actual Sínode, creat per Francesc, aquest tema ha deixat de ser un tabú. Adelaide Baracco diu que els arguments de l'Església per no ordenar dones "no tenen validesa teològica ni antropològica". Baracco parla també del seu llibre "Compassió. La no-religió de Jesús" (Claret). I ara que fa dos anys de l'incendi del Pont de Vilomara, que va cremar casa seva, explica com ha viscut aquesta dura experiència. Ella i el seu marit viuen en una furgoneta, a l'espera de construir novament la casa.

Durada: 23 min

Visitem l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la serralada de Marina, a la Vall de Betlem, a tocar de Badalona. Conversem amb el seu responsable, el capellà i historiador Jaume Aymar, reconegut amb l'Emmanuel Mounier per la seva trajectòria professional i humanista. La Murtra és un espai interreligiós i intercultural, on la gent va a passar-hi uns dies de solitud, meditació i silenci. I és també un lloc on artistes i intel·lectuals aprofiten el silenci per crear. Un grup de laics s'encarrega de l'acollida. Els monjos jeronis van viure en aquest monestir fins al 1835. El 1947, Francesca Güell, pintora, compra el monestir i el converteix en un lloc ecumènic, hospitalari i de pau. El seu llegat continua viu.

Durada: 25 min

Entrevista al franciscà gallec Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger. És molt crític amb les polítiques d'estrangeria. Diu que "abans pensava com la majoria, que els immigrants havien d'entrar legalment". Una visió que va canviar el 2007, quan va arribar al Marroc i va veure que les persones migrants no tenien drets i vivien en la pobresa. "Totes les fronteres se'm van esborrar i em vaig transformar", explica. Allà va crear la Delegació de Migracions. Almenys dos cops per setmana, un equip de la diòcesi va als boscos i campaments a ajudar els immigrants. L'arquebisbe Agrelo critica les tanques amb concertines a les fronteres de Ceuta i Melilla, i la desinformació que hi ha a les fronteres. Diu que "és nefast" el Pacte de Migració i Asil aprovat recentment pel Parlament Europeu

Durada: 24 min

Conversem amb Cristina Cama, presidenta de "Malaria 40". La Cristina va fundar aquesta ONG després d'anar a buscar les seves filles, nascudes a Madagascar. La població malgaixa pateix una greu crisi humana agreujada pels efectes adversos del canvi climàtic. La majoria de la gent viu en la pobresa extrema. L'ONG "Malaria 40" és una entitat petita, amb seu a Castelldefels, però amb un cor abundant i una pila de projectes. Lluiten incansablement per oferir tractament mèdic als infants que tenen la malària i altres malalties greus. També es desviuen per oferir educació, un àpat al dia als nens i les nenes, ajudar un grup de famílies de camperols i fer pous i cisternes per recollir l'aigua. La contrapart allà són les religioses Filles de la Caritat i el missioner espanyol Fermín Maroto, a la regió de l'Androy, al sud del país, la "zona zero" de la fam.

Durada: 24 min

Doble aniversari al bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb el bisbe Agustí Cortés al capdavant. Un miler de persones participen en la festa d'aniversari dels 20 anys de la creació del bisbat i dels 500 anys de la fundació de la parròquia de Sant Llorenç, que ara també és catedral. Com ha evolucionat la diòcesi? S'ha aconseguit fer un bisbat proper a la gent? En parlem amb Joan Pere Pulido, secretari general i canceller d'aquest bisbat. I veurem un reportatge amb el testimoni de laiques i laics que han participat en la festa. Sabrem com viuen la fe i quin vincle tenen amb l'església de Sant Feliu.

Durada: 22 min

Europa s'està rearmant davant l'amenaça de nous conflictes i la por a un atac nuclear. La despesa militar no para d'augmentar i consumeix recursos necessaris per al benestar de la ciutadania. En canvi, no sentim parlar d'iniciatives de pau. Entrevista a l'activista Pere Ortega, un dels referents en la investigació de la pau, la no-violència i el desarmament. Ha publicat "La fuerza de la paz" (Icaria Editorial). Ortega parla de personalitats rellevants que han lluitat per construir la pau, la llibertat i el respecte pels drets humans. Repassem el llegat de Dorothy Day, Nelson Mandela, Desmond Tutu, Gandhi, Hannah Arendt i Arcadi Oliveres.

Durada: 23 min

En què creiem els catalans? Quin lloc ha de tenir la religió a la societat? Ho explica Arnau Oliveres, codirector de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. Reflexiona sobre els prejudicis, la fòbia i la intolerància a les religions, i aposta per educar en la diversitat religiosa. A més, l'Arnau recorda el llegat del seu pare, l'activista i economista Arcadi Oliveres, que va morir fa tres anys. Parla també de la tercera edició de la "Setmana per la Pau Arcadi Oliveres", que organitza Justícia i Pau a Barcelona. "Les persones venim i marxem. Però els valors, la humanitat, la bonhomia, les ganes de fer un món millor segueixen vives i necessàries", afirma Arnau Oliveres.

Durada: 23 min

Fa 65 anys que l'ONG Mans Unides, creada per dones, lluita per erradicar la pobresa en una cinquantena de països. Conversem amb Mireia Angerri, presidenta delegada de Mans Unides a Barcelona. Mans Unides treballa amb socis locals. A Bangladesh donen suport a les comunitats indígenes, històricament maltractades. Al Camerun han ajudat la infermera de Vic Núria Pagespetit a obrir un hospital. I a Bolívia col·laboren en el projecte de Las Juanas contra la violència masclista.

Durada: 24 min

Els adolescents passen moltes hores connectats a les pantalles. Quin impacte té això en la seva salut mental? Conversem amb Francisco Villar, coordinador del Programa d'Atenció a la Conducta Suïcida del Menor de l'Hospital Sant Joan de Déu. És autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills" (Herder). Alerta que les xarxes prenen el temps als nens i adolescents, perquè estan dissenyades per generar addicció. A més, coincidint amb la digitalització, els casos de suïcidi s'han multiplicat per quatre en els últims deu anys. El doctor Villar, arran de l'experiència clínica i el coneixement dels estudis científics, diu que els menors de 16 anys no haurien de tenir mòbil. "El millor és que se'l comprin ells mateixos quan tinguin 18 anys", afirma.

Durada: 24 min

Hi ha 10.000 capellans a l'Església catòlica de ritu oriental que estan casats. En canvi, els 400.000 capellans catòlics de ritu llatí són cèlibes. Per què uns s'han pogut casar i els altres no? Ho explica Xavier Morlans, capellà teòleg i autor del llibre "Capellans cèlibes i capellans casats. Dos pulmons per a una Església sinodal" (Claret). Veurem en un futur, més o menys proper, també capellans casats? Entre els anys 70 i 80, una forquilla d'entre 60.000 i 90.000 capellans i religiosos van penjar els hàbits per raons del celibat. Morlans considera que és un fet sistèmic i estructural, que cal mirar i repensar. I creu que fora un enriquiment per a l'Església tenir capellans cèlibes i capellans casats.

Durada: 24 min

La religiosa, teòloga i periodista Gemma Morató parla dels abusos de poder i de consciència en la vida religiosa. Ho fa en la línia de tolerància zero establerta pel papa Francesc. Els abusos de consciència causen profundes ferides i fan que les víctimes no puguin dur el timó de la seva vida. Morató és autora del monogràfic "Caminos para sanar toda situación de abuso", publicat per la revista Vida Religiosa. Diu que és important detectar els abusos i acompanyar les víctimes. Posa èmfasi en la formació "que obre horitzons, dona eines i fa que tothom es pugui explicar". En aquest sentit alerta: "Compte amb les congregacions que retallen en formació, perquè allà hi ha un problema." A Catalunya moltes congregacions tenen un protocol establert. "Però encara no està tot fet", diu aquesta Dominica de la Presentació i professora universitària. Davant de qualsevol situació d'abús, les religioses i religiosos, també, es poden dirigir a la delegació de vida consagrada del seu bisbat.

Durada: 26 min

Conversem amb el jesuïta català Alexis Bueno, que ha celebrat el seu cinquantè aniversari fent un viatge a peu a Terra Santa. Un pelegrinatge de sis mesos que va començar a Loiola, al País Basc, passant per Manresa, fins a arribar a Jerusalem el desembre del 2022. Només va agafar un avió per anar de Turquia a Jordània i sobrevolar Síria. L'Alexis ha caminat més de tres mil quilòmetres seguint, a través del mòbil, la ruta que estableix l'associació Jerusalem Way. La major part del viatge l'ha fet sol. Ha dormit en cases d'acollida, monestirs, parròquies i també al carrer, als parcs i a la platja. Una experiència que l'ha connectat més amb ell mateix i amb l'espiritualitat. Diu que "Caminar guareix. El camí és llarg i això és bonic, perquè tens temps de mirar la teva vida sense por. Déu sempre hi és, però sovint no ens n'adonem". I explica l'experiència acollidora que ha tingut allà on s'ha aturat en el camí, i en concret a Turquia i Jordània, dos països de fe musulmana.