La connexió catalanocoreana

En una hipotètica edició de "Catalans pel món", Alejandro Cao de Benós seria sens dubte un objectiu cobejat. Aquest reusenc de família aristocràtica és un dels homes forts de l'hermètic règim de Pyongyang. El talp del títol és un danès que va ser xef de cuina i amb una família estable. A través de l'associació d'amistat amb Corea del Nord, s'infiltra en les seves estructures de poder. Durant deu anys, en una sèrie d'operacions d'alt risc, aconsegueix gravar amb càmeres i micròfons ocults les reunions on es destapen les intencions d'aquest català amb doble personalitat (aristòcrata i comunista): construir en una illa ugandesa una fàbrica subterrània d'armes i drogues. La tensió està servida. Una característica pròpia dels talps, i que crida especialment l'atenció, és que el pèl els creix en sentit contrari que a la majoria de mamífers. Es tracta de no quedar travat en les galeries que ell mateix ha excavat just a la seva mida quan necessita fer marxa enrere per sortir-ne. En uns quants moments del documental un es pregunta com li deu haver crescut el pelatge a aquest talp i si serà capaç de sortir il·lès d'alguna situació especialment compromesa. Hi ha una seqüència on, abans d'una trobada amb destacats membres de l'elit política, es ruixa amb una loció per fer olor d'alcohol. És la manera de ser identificat com "un dels nostres", algú de fiar. Que algú provinent d'Escandinàvia digui que Corea del Nord és un dels països del món on es beu més i la gent fa pudor d'alcohol, dona una idea del nivell etílic del país. Diuen que si ets un mal bevedor, algú que perd el control quan està borratxo, no és el millor lloc per anar-hi. Com es diu popularment per aquestes latituds, "cal tenir carnet". Enmig de la tensió, el documental té també alguns moments còmics servits de forma involuntària per la seriositat amb què es prenen a ells mateixos alguns membres del règim. Especialment hilarant resulta la seqüència de benvinguda dins d'un búnquer subterrani amb ballarines i sessió de karaoke inclosa. Les expressions de perplexitat d'uns i altres són realment impagables. La majoria de països comercien amb armes. Són prou coneguts, sense anar més lluny, els tractats de l'estat espanyol amb l'Aràbia Saudita en aquest sentit. La diferència és que Corea del Nord ha de fer tot tipus d'exercicis de funambulisme per saltar-se clandestinament les sancions imposades per l'ONU. Hi ha dos detalls sorprenents que m'han cridat especialment l'atenció. El primer és que arribin a confiar secrets armamentístics, catàlegs amb preus detallats de tancs i míssils, sense saber ni tan sols el cognom d'un tal "senyor James", un còmplice del talp que es fa passar per un multimilionari escandinau interessat a invertir en l'operació. El segon és una mica més prosaic: sovint les begudes habituals dels coreans a les reunions són llaunes de Fanta i Coca-Cola ! Sembla que l'etern enemic colonialista els té guanyada una part de la partida. Un documental d'investigació i una trepidant pel·licula d'acció: "El talp, un infiltrat a Corea del Nord" ("The mole: Undercover in North Korea"), de Mads Brügger El talp no és un documental perfecte. Encara que queden sobradament compensats per les seves virtuts, té alguns defectes estructurals. Però per parlar-ne aquí em veuria obligat a fer espòiler i, tractant-se d'un docuthriller que dosifica amb saviesa el lliurament d'informació, no sembla l'opció més prudent. Deixarem que sigui l'espectador qui en tregui les seves conclusions després de veure tot el metratge. No traeixo res de la trama argumental si dic que, quan veus el final de la primera part, és impossible no anar immediatament a veure el començament de la segona. Només dic que és un d'aquells moments en què és especialment important en quina direcció li ha crescut el pèl a aquest talp. A banda d'una narrativa impecable i un notable sentit de la tensió dramàtica, aquest documental esdevé el retrat d'un català molt peculiar. Un personatge com aquest no li podia passar per alt a Miquel Calçada (Miki Moto), que ja el va fer protagonista d'un capítol d'Afers Exteriors, la seva particular versió de "Catalans pel món". Probablement abans que el talp comencés a excavar els seus túnels a Corea del Nord.