La criança és una oportunitat per sanar la nostra infància?

Criats en l'analfabetisme emocional, tendim a reprimir les emocions durant la criança i, quan no podem més, esclatem en un volcà d'emocions. Explica Míriam Tirado, consultora de criança conscient i autora de més de 20 llibres, el cas d'un pare a qui molestava el seu fill i indagant a teràpia van descobrir que el seu pare mai era a casa i quan hi era li feia saber que tant de bo no hagués nascut. "Això li havia fet entendre que, si el seu pare no el volia, era per culpa d'ell, i amb la teràpia va poder veure i plorar el seu dolor i va començar a sentir-se millor en presència del seu fill." Ha arribat l'hora de deixar de reprimir les emocions Encara està arrelat un patró d'ignorància emocional que perpetua, no sense dolor, que no sapiguem definir què sentim ni què fer amb el que sentim i viure molt desconnectats de les emocions, afirma Míriam Tirado: "Hem après des de petits a escapar de les emocions més incòmodes. Les emocions sempre són vàlides, una altra cosa és el comportament que se'n deriva, però sovint per por a aquest comportament tendim a reprimir l'emoció, a menjar-nos-la " I de tant empassar-nos les emocions i aguantar arriba un punt que el cos no pot sostenir tantes emocions reprimides i acaba petant de mil maneres diferents, assegura l'experta: "Les emocions no són positives ni negatives i, si les atenem, ens porten una informació a la qual no estàvem fent cas. És l'hora de deixar de tenir por de sentir o que els altres sentin." És hora de deixar de tenir por de sentir o que els altres sentin per la Miriam Tirado(pexels-vlada-karpovich-) Per exemple, si experimentem ràbia, ens pot estar dient que algú està traspassant els nostres límits i que s'està cometent una injustícia amb nosaltres, i ens parla de les nostres dificultats a l'hora de posar límits per l'experta. Les emocions si les tenim com a amigues ens ajuden a descobrir i posar llum a les nostres ferides, i per tant a conèixer-nos, a créixer i a viure millor assegura Míriam Tirado. Sentir i acompanyar les emocions de forma assertiva i connectada Si reprimim les nostres emocions, difícilment podrem acompanyar les emocions més complicades dels nostres fills, assevera Tirado: "Si tinc un problema amb la meva pròpia ràbia, quan el meu fill l'expressa perdré els papers i caldrà mirar cap endins. Tot i que primer hauré de posar límits, si cal corporals, al que sigui incorrecte del seu comportament; i connectar amb ell sense fer-me meva la seva emoció" "Sovint explico als infants que les emocions son com onades del mar, algunes mes grosses que d'altres, i que venen i van". Les emocions son transitòries i passaran, segons Tirado: "Les emocions son energia i a mesura que s'alliberi aquesta energia s'aniran dissipant. Per tant, enlloc de fugir de les emocions sentir-les de manera assertiva, pensar que les podem sostenir, observar, respirant-les en l'ara i aquí de forma conscient". A la Berta de 8 anys, un company de classe li va llençar aigua als pantalons i es va enrabiar molt, però en sortir al pati es va calmar. S'enrabia també quan el seu germà la burxa i quan a casa posen una pel·li que no li agrada i els molesta tapant les imatges fins que la renyen: "Quan estic de malhumor o trista el que més em calma son les abraçades de la meva mare, del meu pare, dels tiets o d'algú altre de la meva família". Ja de petits se'ls ha d'explicar que el sentir de cadascú és legítim i vàlid i educar-los per a la regulació emocional (pexels-iris-carvalho-) Ja de petits se'ls ha d'explicar que el sentir de cadascú és legítim i vàlid, "s'ha d'educar per a la regulació emocional a tota la societat" pontifica Tirado; "perquè la pandèmia ha fet aflorar més que mai el malestar i afavorir el benestar ens implica a tots". Els fills ens fan de mirall del que tenim pendent El contacte amb els nens ens fa de mirall i desperta en nosaltres totes les emocions no integrades perquè no les vam viure de manera assertiva assevera l'experta, és un regal per veure que tenim amagat sota la catifa "Coses no resoltes ni curades de la nostra infantesa, parts de la nostra vida que necessiten ser reconegudes, vistes, acollides i legitimades des de la perspectiva de l'adultesa" El 98% de les consultes de pares i mares, son per temes absolutament normals per l'etapa dels seus fills, però que els falten recursos emocionals, i la majoria de vegades és un tema més dels adults que dels fills "Molts em diuen no sé què em passa que el meu fill a vegades em toca una tecla que em connecta amb el que el meu pare/mare em deien. És normal que això passi i el que cal fer és aprofitar-ho per fer una revisió de la nostra infància". És important prendre consciencia del patró emocional de la família d'origen i revisar-nos (pexels-andrea-piacquadio) Fruit d'aquesta revisió la Míriam Tirado va descobrir les dues emocions sobre les que va pivotar la seva infància: l'enyorança, filla de pares separats quan gairebé ningú ho estava enyorava sempre el progenitor que no tenia i no ho deia per no trair-los; i d'aquí la ràbia que es va anar acumulant, fins que no va sanar totes dues emocions. Treballar amb el nen/nena interior les ferides de la infància Miriam Tirado ens proposa identificar quin és el nostre patró emocional de la família d'origen "Veure què ens remou, a vegades és evident a casa dels pares o ens pot ajudar la parella a descobrir-ho. I una vegada identificat posar-hi consciència per trobar el dolor que hi ha amagat i que no hem acollit encara". Fer un treball amb el nen/nena interior ens proposa Mïriam Tirado per sanar les emocions pendents "Sempre que reaccionem d'una manera inconscient i desproporcionada en la criança és que el nen interior està cridant fort per connectar-nos a algun dolor no resolt" Sovint l'experta es troba a consulta pares i mares amb un disparador molt activat quan els fills no els fan cas, "Que pot tenir una rerefons de no haver-nos sentit escoltats o tinguts en compte quan érem petits i per això no ho suportem a l'edat adulta" afirma Tirado. Escriure una carta al nostre nen/nena interior o també dialogar-hi proposa l'experta en emocions "La nostra part adulta s'ha de fer responsable d'aquest nen interior. Dir-li amb amabilitat que ens comprometem a veure'l, a comprendre'l, a acollir-lo i a ajudar-lo amb les ferides d'infantesa". Dir al nostre nen o nena interior que ens comprometem a veure'l, a comprendre'l i a ajudar-lo amb les ferides d'infantesa(pexels-cottonbro-studio) I si no ens en sortim demanar ajuda professional conclou Miriam Tirado, per no traspassar el nostre dolor als nostres fills i poder criar i educar amb més llibertat.

La criança és una oportunitat per sanar la nostra infància?

Les emocions que se'ns disparen durant la criança ens connecten a la nostra infància i són una oportunitat per sanar ferides pendents