"La desnazificació. Missió impossible?": el relat que argumenta com va perdurar la ideologia de Hitler

"La desnazificació d'Alemanya és un mite que resisteix el pas del temps. Aquesta paraula, inventada pels vencedors de la Segona Guerra Mundial, no ha desaparegut mai, juntament amb la seva missió: erradicar tot rastre del nazisme a Alemanya i "reeducar" la seva població en democràcia."

Aquesta és la reflexió que es fa el director Mickaël Gamrasni a l'hora de plantejar-se el documental "La desnazificació. Missió impossible?", una pel·lícula que repassa els fets posteriors al final de la Segona Guerra Mundial i qüestiona la suposada superació del nazisme a Alemanya.

Un procés desigual 

Maig del 1945. El Tercer Reich ha quedat destruït. Després de cinc anys de guerra i dotze de tirania, Hitler s'ha suïcidat. Igual que el seu ministre de Propaganda, Goebbels.

Toca reconstruir Alemanya. La ideologia de Hitler ha de desaparèixer. Una missió gens senzilla. Els aliats volen castigar els homes de Hitler, començant pels 600.000 integrants de les SS. Però no tots els militars nazis pertanyien a aquestes forces creades pel dictador. 

Alguns membres destacats de l'entorn de Hitler van aconseguir fugir d'Alemanya. Com Adolf Eichmann, un dels principals organitzadors del genocidi jueu, que es va establir a l'Argentina sota una nova identitat. O Josef Mengele, conegut com l'"àngel de la mort", que va fer tota mena d'experiments mèdics amb presoners dels camps de concentració i seleccionava els qui havien de morir a les cambres de gas.

Eichmann va ser detingut i jutjat a Israel, però Mengele, i molts altres ideòlegs nazis, van marxar d'Alemanya i mai van pagar pel que havien fet. Altres homes de l'entorn hitlerià van passar a formar part de l'elit econòmica del país, com Heinrich Nordhoff. 

Cadascun dels diferents vencedors de la Segona Guerra Mundial volia imposar els seus propis sistemes en la reconstrucció d'Alemanya. El país va quedar dividit en quatre zones, ocupades per França, el Regne Unit, els Estats Units i Rússia. Una divisió que geogràficament separava dos pols ideològicament oposats: l'est, controlat per Moscou, i l'oest, controlat per estatunidencs, francesos i britànics.

A l'est, la desnazificació s'emprèn amb diligència. Molts antics integrants del nazisme s'adhereixen al Partit Comunista. Fins i tot destacades personalitats de les SS. Però no tothom pot canviar de bàndol tan fàcilment. Milers d'alemanys són jutjats i condemnats pel règim de Stalin. 

A l'oest, sota la tutela francesa, britànica i nord-americana, es vol establir una democràcia neoliberal. Una feina difícil en un país on milions de persones havien participat en els crims nazis o hi havien donat suport. Igual que al costat oriental, milers d'alemanys van ser condemnats a mort. Amb milions de casos amuntegats als jutjats, la desnazificació esdevé una tasca titànica. 

Tant a l'est com a l'oest, la conclusió és la mateixa: si han de condemnar tots els còmplices del nazisme, Alemanya es quedarà sense alemanys que puguin reconstruir el país. La desnazificació, eclipsada per la guerra freda, esdevé una quimera. 

Els judicis de Nuremberg

D'intenció, n'hi va haver. La cara més visible dels esforços per esborrar el rastre del nazisme van ser els Judicis de Nuremberg, entre el 1945 i el 1946. 24 col·laboradors de Hitler eren a la llista de processats, i finalment s'hi va jutjar 22 persones. El tribunal, format per francesos, britànics, estatunidencs i russos, en va condemnar dotze a mort, set a presó i tres van quedar absoltes. 

Missió inacabada

L'exhaustiu repàs als anys de postguerra que ofereix el documental s'il·lustra amb nombroses imatges d'arxiu. I finalitza amb la conclusió que la desnazificació va quedar inacabada.

Fitxa tècnica

Escrit i realitzat per Mickaël Gamrasni

Director editorial: Olivier Wieviorka

Director artística: David Korn-Brzoza

Muntatge, imatge i so: Pierre Sainteny

Documentalista: Marie Corberand

Una coproducció de Cinétévé: Fabienne Servan Schreiber, Lucie Pastor i Arte France