La feina o la vida: el dilema generacional dels joves que entren al mercat laboral

La Núria és periodista i la seva trajectòria laboral està plena de precarietat: feines sense contracte, horaris abusius i sous molt baixos. Per mantenir-se i pagar un pis a mitges amb la seva germana, té una feina els dies laborables i una altra el cap de setmana. És llicenciada en Periodisme, fa el grau d'Humanitats i contínuament es forma per complir els requisits de les feines que troba. "Mai ets suficient per a aquest sistema, no? I quan resulta que et plantes amb vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit anys i la teva situació no millora, tens la sensació que el problema és teu. I això ataca directament la teva autoestima i ataca directament la teva salut mental." La Núria ha d'encadenar dues feines, els dies laborables i els caps de setmana, per arribar a final de mes. Font: "La feina o la vida" Les dades conclouen, efectivament, que la precarietat està estretament relacionada amb un deteriorament de la salut mental, i el dels joves és el grup d'edat amb feines més precàries. Segons un informe presentat aquest any per Comissions Obreres, només un 17% dels joves menors de 30 anys s'ha emancipat de casa dels pares. Els joves són el grup d'edat amb feines més precàries. Font: "La feina o la vida" Els joves són el grup que està menys satisfet amb la feina que tenen. Els últims anys han pres força valors com la conciliació familiar o la necessitat de tenir una motivació que doni sentit a la feina. L'Anabel Giráldez és psicòloga. Durant la pandèmia va ser directora d'una llar d'avis. I el que va viure aleshores, juntament amb el fet d'haver estat mare fa poc, l'han canviat. "Durant la pandèmia he acompanyat moltes famílies. I va ser molt dur per les restriccions. Però, i sense pandèmia? No pots passar temps amb els teus pares o amb els teus fills. I si demà no hi són? Què fem? Això és la vida? No, per mi ha de ser una altra cosa, no només produir." Pel Rubén Sánchez-Martín o per la Laura Vilaseca, tots dos treballadors del grup bagenc Aquacenter, és fonamental que la seva feina tingui sentit. El Rubén ha portat un camió durant els últims anys, però té estudis sobre energies renovables i creu que ara és el moment de canviar. "Jo, el que vull és fer alguna cosa que m'agradi..., que sigui feliç i que em faci començar cada dilluns amb ganes." La Laura té un contracte temporal a les oficines. Però de tant en tant fa quadres elèctrics al taller. Té un contracte temporal i vol fer oposicions per ser bombera. "Vull ser bombera perquè treballes tres dies i en descanses quatre, i penso que el temps lliure és la clau, i més sent jove. A mi els diners no em donen la felicitat. Jo, amb el temps lliure i treballar en alguna cosa que m'agradi, ja en tinc prou, perquè viatjar i això, ho puc fer amb quatre duros" "Vull ser bombera perquè treballes tres dies i en descanses quatre, i penso que el temps lliure és la clau" Font: "La feina o la vida" El temps podria ser una de les claus del futur del món laboral. Qui ja ho ha entès són les empreses que tenen més problemes en relació amb el talent, que ja estan utilitzant la flexibilitat del temps per captar-lo o retenir-lo. L'Elies fa dos anys que treballa a Bmat, una empresa tecnològica del sector musical, amb treballadors arreu del món i on tothom tria quan treballa i des d'on ho fa. "Si trobo un festival que fan a Lisboa o a Estònia, doncs m'agafo aquella setmana i soc allà. Dilluns i dimarts teletreballo i potser dimecres i dijous o divendres m'agafo els dies de festa." A l'empresa on treballa l'Elies tothom pot treballar quan vulgui i on vulgui. Font: "La feina o la vida" Treballar quatre dies sense reduir els salaris és una altra de les estratègies que s'estan assajant a molts països. A Espanya, el Ministeri de Treball ha començat a repartir ajuts perquè les empreses ho posin en pràctica. Però qui ho va implantar amb èxit ja fa dos anys és la cadena d'hostaleria La Francachela, a Madrid. L'Izzy Palomares hi fa de cambrera. Treballar pocs dies li permet seguir-se formant. "Aquest treball no és el treball de la meua vida, perquè jo no vull ser cambrera sempre, però ara mateix estic molt bé en aquesta empresa perquè tens tres dies de festa i en aquests tres dies pots fer el que tu vulguis." "La feina o la vida" és un reportatge de Mariona Bassa Camps i Víctor Díaz Solé, amb producció de Cristina Rivas, imatge de David Bou i muntatge de Marc Escòlies.