"La fotografia és el meu oxigen": Rosalina Camps, de guardar vaques a guanyar premis

De joveneta cuidava vaques a l'alt Berguedà, però la vida de Rosalina Camps va canviar quan als 15 anys es va comprar una màquina de fer fotos amb el seu germà. Ha rebut molts premis de fotografia i ara té una col·lecció de més de 85.000 imatges que ha donat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà. La constància va acabar tenint premi Rosalina Camps es defineix com una apassionada, com una dona embogida per les fotos. És l'oxigen que necessita per viure, ens diu quan ens rep a la residència de Bagà on viu. L'artista, a la seva la residència (Catalunya Ràdio/Nati Adell) Va vestida com una artista, de color blanc de cap a peus, amb una gruixuda capa de llana que sempre l'acompanya i una singular corbata, regal del pintor De Soto. La seva personalitat es referma amb la seva llarga trena de cabells grisos: "Jo he portat la trena llarga tota la vida." Rosalina Camps va entrar al món de la fotografia quan, a mitjans dels anys 40, entre ella i el seu germà es van comprar una càmera per 150 pessetes, l'equivalent a menys d'1 euro. Amb aquesta fotografia va guanyar el seu primer premi (Rosalina Camps) Amb les fotos que feia amb aquella màquina, Rosalina es presentava a tots els premis que podia. Fins que en va guanyar un: "Vaig fer un premi a Televisió Espanyola. Hi vaig presentar les fotos però d'amagat, perquè ningú se'n burlés." Allò era l'any 1958. A la fotografia es veu un dels seus fills quan tenia un any, vestit d'escolanet. Després vindrien molts altres premis. Una dona en un món masculinitzat Rosalina, de formació catòlica, és una artista autodidacta, que ha hagut de fer-se un lloc en un món dominat majoritàriament per homes i amb moltes més dificultats que ells. Ha tingut sis fills, però gràcies al seu caràcter fort i decidit ha pogut donar corda a la seva passió. L'artista, al centre, amb el marit i els seus sis fills (Rosalina Camps) Reconeix que no domina la tècnica, però té una explicació: "Amb la tècnica sempre he anat malament, però és que els homes es ficaven al laboratori i s'hi estaven hores. Jo, en canvi, el dia que m'hi posava enviava els nens a dutxar-se a la piscina, perquè revelava al lavabo." Els homes, diu, podien dedicar-se hores a la fotografia. Ella, amb una extensa família, només podia esgarrapar petites estones. El valor artístic i testimonial de la seva obra Rosalina es recolza en un bastó de fusta que ha decorat amb uns negatius mentre ens ensenya alguna de les seves càmeres, ben envoltada de fotografies seves, que ha col·locat com si fóssim en una exposició. Una de les càmeres de Rosalina (Catalunya Ràdio/Nati Adell) Sobretot ha fet retrats. A la primera època, en blanc i negre. Fotografies que sempre busquen una intenció, ens explica Abel Rubió, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà: "És sobretot una fotografia molt humana. Al final ella busca un missatge i tu hi veus retratada una determinada persona, una determinada societat." Les fotografies de Rosalina tenen sovint un finíssim sentit de l'humor i permeten veure l'evolució de la societat durant els últims 50 anys. Els seus fills acostumen a fer de models. (Rosalina Camps) L'artista berguedana va fundar el Foto Art Manresa, població on ha viscut molts anys. Va conèixer artistes com Salvador Dalí o Lorenzo Quinn. També va fer de marxant d'art del pintor Rafael Fernández de Soto, parent seu i fill d'un amic íntim de Pablo Picasso. Imatge testimoni d'una època (Rosalina Camps) Ara, Rosalina Camps ha volgut donar tot el seu llegat, tot el seu art, a l'Arxiu Comarcal del Berguedà. Una mostra es pot veure al Pavelló de Suècia de Berga fins al 21 de juliol.

"La fotografia és el meu oxigen": Rosalina Camps, de guardar vaques a guanyar premis

Fins al 21 de juliol s'exposa a Berga una mostra de les fotografies d'aquesta artista autodidacta de 92 anys, nascuda a Bagà