Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya migdia (Cap de setmana)

La gestió de la crisi dels pèl·lets de Galícia, en el punt de mira

Les entitats ecologistes asseguren que continuen arribant pèl·lets a les platges i reclamen mesures per evitar més vessaments

Periodista de Catalunya Ràdio a Madrid

10/02/2024 - 16.44 Actualitzat 10/02/2024 - 17.08

La gestió de la crisi dels pèl·lets de Galícia, en el punt de mira
Microplàstics a la platja de Doniños, a Ferrol (EFE/Kiko Delgado) (EFE/Kiko Delgado)

Fa 20 anys van ser veïns i pescadors de les costes de Galícia els que van treure el "chapapote" de les platges durant la crisi del Prestige. Dues dècades després, els habitants de les costes gallegues asseguren que tornen a ser voluntaris els que estan traient pèl·lets. El vessament de 26 tones d'aquests plàstics del vaixell Toconao omple des de principis de desembre les costes gallegues de boletes blanques. 

Una crisi que va arribar a les portes de les eleccions al parlament de Galícia d'aquest 18 de febrer. Precisament, la campanya electoral gallega ha enterrat la problemàtica. Les entitats ecologistes i els veïns, però, denuncien que les boletes blanques continuen arribant a les platges i reclamen mesures per evitar que episodis com el vessament de pèl·lets o el del Prestige es tornin a repetir.

Les entitats ecologistes asseguren que continuen arribant pèl·lets a les costes

Una gestió qüestionada

En Rogelio Santos va ser un dels veïns que va col·laborar en la retirada de "chapapote" l'any 2000. Tot i que el vessament de microplàstics no és tan extens ni contaminant com la marea negra, compara el vessament de pèl·lets amb el del Prestige, sobretot per la manera com s'han gestionat ambdues crisis.

"Ens sentim identificats amb aquell moment per la la mala gestió que hi va haver. També amb la manipulació de la informació i la tardança de les administracions en actuar per resoldre el problema. Ens trobem que els que estan netejant els pèlets a les platges, sigui en major o menor quantitat, són voluntaris."

Una setmana abans de la campanya, la Xunta va rebaixar al mínim el nivell d'alerta. Ho van fer després de retirar prop de 150 dels més de 1.000 sacs que va perdre el vaixell Tocano i que els tècnics valoressin que l'arribada de microplàstics s'havia reduït de manera considerable.

Des de llavors, les entitats ecologistes no saben si el govern gallec continua netejant les platges. Segons Belén Rodríguez, de l'Associació ADEGA, molts microplàstics no es podran retirar mai.

"Per la pròpia acció del mar, dels arenals o del vent, molts d'ells ja estan quedant enterrats a la sorra. En aquests casos, entem que els operatius de neteja de voluntaris i voluntàries no és efectiu."

Un volunetari recull pèl·lets en una platja de la Corunya (EFE/Salvador Sas)(EFE/Salvador Sas)

Evitar un nou vessament

Enmig de la campanya electoral, veïns i entitats demanen que es posin més controls a les càrregues perilloses. També que les administracions aprenguin dels errors perquè situacions com les del Prestige o el vessament de pèl·lets no es tornin a repetir.

"Si arriba a ser una altra material ens hauríem trobat en la mateixa situació que amb el Prestige. El govern autonòmic i l'estatal poden fer les coses malament, però s'han de prendre les mesures per solucionar el que s'ha fet malament."

"Calen més mesures de control i de precaució pel transport d'aquest tipus de materials als nostres mars i evitar que s'exposin a caure al mar."

Amb tot, els voluntaris continuen organitzant neteges a les platges perquè, per bé que menys, asseguren que continuen arribant-hi pèl·lets.