"La guerra dels mons": Una emissió de ràdio capaç de desencadenar el pànic en una nació sencera

El documental explora els fets que va desencadenar la famosa adaptació radiofònica que va fer Orson Welles de la novel·la d'H.G. Wells "La guerra dels mons". Amb l'emissió radiofònica de la CBS com a eix narratiu, el documental analitza els elements que van contribuir a provocar un dels episodis d'histèria col·lectiva més importants de la història dels Estats Units: factors com ara la fascinació de la humanitat per la vida a Mart, l'hegemonia de la ràdio com a mitjà de comunicació i d'informació, la impactant explosió del dirigible Hindenburg del 1937 o la creativitat d'Orson Welles, que va dirigir la radionovel·la amb 23 anys.

Amb entrevistes amb el director de cinema i historiador del cinema Peter Bogdanovich, la filla d'Orson Welles, Chris Welles Feder, i altres autors i experts, el documental "La guerra dels mons" explora com l'enginyós ús del nou mitjà de la ràdio per part de Welles va colpejar amb por i inquietud tota una nació, ja neguitejada per la situació econòmica i internacional.

D'altra banda, la reacció de la gent, immortalitzada en milers de cartes dirigides a l'emissora CBS, a la Comissió Federal de Comunicacions i al mateix Welles per un públic alternativament admirador i furiós, queda representada en unes entrevistes dramatitzades davant de la càmera. Es dona vida, així, a la gent que va escoltar l'emissió aquella nit i pensava que era molt divertit o, per contra, era la fi del món.

Un fenomen d'histèria col·lectiva

"Interrompem el nostre programa per oferir-vos un butlletí especial"

Poc després de les vuit del vespre, la vigília de Halloween de 1938, la veu d'un locutor de ràdio en pànic va irrompre amb un butlletí informatiu que informava d'explosions estranyes que tenien lloc al planeta Mart, seguida minuts més tard d'un informe que explicava que els marcians havien aterrat a la petita ciutat de Grovers Mill, a Nova Jersey.

A principis del 1900, els marcians eren un tema candent a la cultura popular nord-americana. L'actor, director i productor emergent Orson Welles ho va aprofitar el 30 d'octubre de 1938, quan va emetre "La guerra dels mons", d'H.G. Wells, al seu programa setmanal de ràdio "Mercury Theatre on the Air".

A la novel·la publicada el 1898, l'escriptor britànic H. G. Wells va teixir una terrorífica història de destrucció on uns invasors de Mart arrasaven l'entorn rural britànic. Orson Welles en va encarregar l'adaptació radiofònica al seu guionista, Howard Koch, i li va demanar que traslladés la trama als Estats Units.

Cap programa de ràdio havia provocat mai tanta indignació ni tant d'enrenou. Tot i que la majoria dels oients entenien que el programa era un drama radiofònic, més d'un milió de persones van creure -encara que només fos temporalment- que uns invasors extraterrestres estaven arrasant els Estats Units. Entre el  que es van enfonsar en el pànic, convençuts de l'atac mortal marcià, hi va haver intents de suïcidi, infarts i fugides a la desbandada. Ara, tothom es pregunta com van poder ser tan ingenus.

A un quart de nou hora de l'est, els telèfons no paraven de sonar en tot el país perquè la gent, amoïnada, mirava de localitzar els familiars, avisar els amics i coneguts i, sobretot, confirmar el que havien sentit. Les trucades van desbordar els diaris, les emissores de ràdio i les comissaries d'arreu del país unes quantes hores.

L'endemà al matí, el 31 d'octubre, "l'emissió del pànic" va ser portada de tots els diaris: notícies d'accidents de trànsit, disturbis moderats, aglomeracions de gent terroritzada al carrer... I tot per culpa d'una radionovel·la.

Per Orson Welles, l'única conseqüència tangible de tota la història vindria amb forma de recompensa. Va aprofitar hàbilment la seva popularitat per aconseguir un acord sense precedents amb Hollywood i va firmar un contracte amb els estudis RKO per escriure, produir, dirigir i protagonitzar una pel·lícula cada any. I al cap de poc, va arribar la revolucionària "Ciutadà Kane".

La clau de les cartes dels oients

Després d'aquesta emissió de ràdio, milers d'oients van escriure cartes, adreçades a la CBS, a la Comissió Federal de Comunicacions i a Orson Welles. Alguns estaven enfadats, però d'altres van felicitar Wells pel que consideraven un entreteniment esfereïdor. Salvades pel membre del Mercury Theatre Richard Wilson, la majoria d'aquestes cartes no s'havien llegit des del 1938. Donades a la Universitat de Michigan l'any 2007, van ser redescobertes per un estudiant de la Universitat de Michigan que estava escrivint la seva tesi. Per aportar frescor a la història darrere de la famosa emissió d'Orson Welles, els productors del documental van utilitzar aquestes cartes per incloure entrevistes teatralitzades amb actors, que parlen davant de càmera amb textos inspirats en les cartes originals.

Fitxa tècnica:

Direcció: Cathleen O'Connell

Guió: Michelle Ferrari, A. Brad Schwartz

Producció: Mark Samels, Cathleen O'Connell, Sharon Grimberg, Susan Bellows, Melissa S. Martin

Edició: Brian Funck

Direcció de fotografia: Stephen McCarthy, Jason Longo

Música: John Kusiak

 

"La guerra dels mons" ("War of ther Worlds") és una producció d'American Experience de WGBH.