S'estrena la història real d'un estiu que ho va canviar tot: "Estiu 1993"

L'òpera prima de Carla Simón Pipó, "Estiu 1993", és una pel·lícula de petit pressupost, intimista, delicada, sobre la Frida, una nena de sis anys que afronta el seu primer estiu amb els seus tiets, la nova família adoptiva, després de la mort de la seva mare. És autobiogràfica i relata, amb parts de ficció, com la directora, de nena, va gestionar l'encaix en la nova família. Carla Simón explica que volia fer un retrat sobre la seva infància i també tractar el tema de la mort des del punt de vista d'un nen. 

La primera versió del guió va consistir a recopilar records: fotos de la seva infància, el pas de marxar de la ciutat al camp, els espais on va viure, els llocs on va jugar... i com va passar de perdre la mare (el pare s'havia mort feia uns anys) a un estadi de supervivència i de provar d'adaptar-se a la nova vida, amb uns nous pares i una cosina petita, ara germana. Per a la Carla, com en el film per a la Frida, els rols familiars no van ser en un principi tan clars i l'encaix va resultar dificultós. Els encaixos es transformaven en malalties psicosomàtiques o trompades. Per això, la Frida, una urbanita, té al·lèrgies, li pica tot i li fan angúnia una pila de coses; i l'Anna es trenca un braç. També la pel·lícula passa de puntetes sobre el tema de la sida. La directora explica que no va saber fins als 12 anys que la seva mare s'havia mort de la sida, i volia tractar el tema tal com ella el va viure, de manera molt subtil. "Però va ser un problema tan greu per a la gent de la generació de la seva mare que era important que hi fos", afegeix.

A l'hora de fer el càsting de la Frida i l'Anna, buscaven nenes que s'assemblessin als personatges: Laia Artigas (Frida), una nena urbanita de família desestructurada i amb caràcter, i Paula Robles (l'Anna), una nena molt innocent a qui tot li està bé. Amb la combinació de totes dues, moltes reaccions van sortir soles. A l'hora de rodar, van prioritzar la llibertat de les nenes per actuar; així que van haver de rodar a base de plans seqüència sense editar. Simón diu que "no feien ben bé el que jo volia. Sortien moltes coses espontànies, molt naturals i ja m'estaven bé. A més, vam fer molts assajos amb els grans per crear relacions de veritat amb David Verdaguer i Bruna Cusí (els tiets de la Frida) i, en haver jugat durant tant de temps a ser una família tots plegats, el rodatge va ser molt més fàcil i natural." La pel·lícula està rodada amb una càmera en mà, que hi dóna un punt de contemplació d'una realitat que passa davant dels teus ulls. És una producció d'Iniciafilms, coproduïda per Avalon PC,  amb la participació de TVC, TVE i la col·laboració de Media, l'ICAA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Sinopsi:
"Estiu 1993" explica la història de la Frida, una nena que ha d'aprendre a encaixar en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare. Durant aquest primer estiu junts, la Frida, l'Esteve (tiet), la Marga (tieta) i l'Anna (cosina), la seva família adoptiva, s'aniran descobrint. L'Esteve i la Marga han d'aprendre a estimar la nena com si fos la seva pròpia filla. La Frida, aparentment, accepta la nova situació, ràpidament, els anomena "papa" i "mama", però li costa més acceptar la seva nova germana, l'Anna. Malgrat que l'Anna l'estima amb devoció des del primer dia, la Frida té sentiments contradictoris amb la petita. Tots quatre han de transformar les seves relacions. No serà fàcil per a ningú reorganitzar el nou nucli familiar.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Direcció i guió: Carla Simón Pipó
Producció executiva: Valérie Delpierre i María Zamora
Intèrprets: Laia Artigas (Frida), Paula Robles (Anna), Bruna Cusí (Marga), David Verdaguer (Esteve), Isabel Rocatti (àvia de la Frida) i Fermí Reixach (avi de la Frida), entre d'altres.
Direcció de fotografia: Santiago Racaj
Música: Ernest Pipó i Pau Boïgues