La història recent de Catalunya a través de la mirada de Pilar Aymerich

Autora de prop de 70.000 fotografies que configuren la mem&ograve;ria gr&agrave;fica de Catalunya Pilar Aymerich destaca en un m&oacute;n dominat per homes, el del fotoperiodisme. Les seves fotografies l&#39;han convertida en una de les fot&ograve;grafes catalanes indispensables de la segona meitat del segle XX. &Eacute;s autora d&#39;infinitat de fotografies ic&ograve;niques que documenten la transici&oacute; democr&agrave;tica i la lluita feminista durant les d&egrave;cades del 1970 i 1980, i tamb&eacute; pels seus retrats de personatges del m&oacute;n de la cultura que el franquisme havia silenciat durant anys. &quot;Pilar Aymerich. La mirada felina&quot; recorda moltes d&#39;aquestes imatges i la hist&ograve;ria que hi ha al darrere, i explica com Aymerich ha viscut de manera intensa la seva professi&oacute;, fins al punt de convertir-la en l&#39;eix central de la seva vida. El documental repassa m&eacute;s de cinquanta anys de traject&ograve;ria d&#39;una fot&ograve;grafa que continua en actiu, i mostra la seva met&ograve;dica manera de treballar fent el seguiment de com la fot&ograve;grafa prepara una sessi&oacute; de fotos a l&#39;actor Sergi L&oacute;pez. &quot;Per mi la fotografia &eacute;s explicar hist&ograve;ries amb imatges, vull dir, &eacute;s l&#39;escriptura amb la llum, jo escric amb la llum.&quot;, Pilar Aymerich Els inicis Per a la seva fam&iacute;lia, el m&oacute;n es va enfonsar quan, sortint d&#39;una escola de monges, la Pilar Aymerich es va matricular a l&#39;Escola d&#39;Art Dram&agrave;tic Adri&agrave; Gual per estudiar direcci&oacute; teatral. Fins i tot va c&oacute;rrer el rumor a la fam&iacute;lia que es dedicava a la prostituci&oacute;. Tot just comen&ccedil;aven els anys seixanta en una Barcelona grisa, tant, que no va trigar a fugir-ne, i ben lluny. Primer a Londres i despr&eacute;s a Fran&ccedil;a. A l&#39;estranger va respirar per primera vegada llibertat i va abra&ccedil;ar la idea de sentir-se independent. Va aprendre l&#39;ofici de fot&ograve;grafa durant un any de la m&agrave; d&#39;un tiet exiliat a la poblaci&oacute; francesa de Montrichard. Va ser llavors quan va prendre la decisi&oacute; m&eacute;s important de la seva vida: &quot;La fotografia &eacute;s tan absorbent que, si tu ets fot&ograve;grafa, ets fot&ograve;grafa les 24 hores del dia. I llavors vaig canviar el teatre per la fotografia.&quot; Fotografia de Pilar Aymerich d&#39;una manifestaci&oacute; contra la violaci&oacute; i el maltractament, 1977 Cronista gr&agrave;fica de la ciutat de Barcelona Quan va tornar a Barcelona el 1968, va comen&ccedil;ar a treballar com a fot&ograve;grafa professional per a diverses publicacions. A mitjans i finals dels anys setanta, amb el final del r&egrave;gim franquista, Barcelona era una ciutat en ebullici&oacute; que, com la resta del pa&iacute;s, esclatava en manifestacions i protestes successives. La Pilar va esdevenir la cronista gr&agrave;fica dels esdeveniments de la ciutat. &quot;Jo recordo que vaig estar tres anys al carrer, des de la mort de Franco a finals del 75 fins al 79.&quot; Les seves fotografies de les manifestacions per l&#39;amnistia del febrer del 1976, la Diada del 1976, les primeres Jornades Catalanes de la Dona el 1976, les primeres manifestacions feministes o l&#39;arribada de l&#39;exili de Josep Tarradellas, el 1977, en s&oacute;n un exemple. &quot;Jo s&iacute; que era conscient que estava retratant moments hist&ograve;rics. Primer, perqu&egrave; eren les primeres vegades que es manifestava la gent al carrer, i, a part, tamb&eacute; perqu&egrave; a moltes manifestacions hi anava amb enc&agrave;rrecs per&ograve; moltes vegades hi anava com a ciutadana. El que passa &eacute;s que feia fotografies perqu&egrave; era la meva professi&oacute; i perqu&egrave; em semblava que servia la gent fent la meva professi&oacute;&quot;, Pilar Aymerich T&agrave;ndem inseparable amb Montserrat Roig Amb l&#39;escriptora Montserrat Roig, a qui va con&egrave;ixer a l&#39;Escola Adri&agrave; Gual, va formar un equip de treball per elaborar reportatges i entrevistes que s&#39;estendr&agrave; del 1968 fins al 1991, quan la Montserrat mor v&iacute;ctima d&#39;un c&agrave;ncer. Ella donava veu a gent que no havia sortit mai als mitjans, i la Pilar els fotografiava, com Neus Catal&agrave; o catalans deportats a Mauthausen, i fins i tot aconseguia retratar els que m&eacute;s defugien la c&agrave;mera, com la Merc&egrave; Rodoreda o Josep Pla. &quot;Jo crec que no es pot fotografiar mai una persona que no coneixes. Si &eacute;s un escriptor has d&#39;haver llegit els seus llibres; si &eacute;s un m&uacute;sic, has d&#39;haver escoltat la seva m&uacute;sica. Vull dir que el fet de retratar una personalitat &eacute;s molt important&quot;, Pilar Aymerich Retrat de Quim Monz&oacute; realitzat per Pilar Aymerich, 1983 Fot&ograve;grafa &quot;24 hores al dia&quot;, durant m&eacute;s de cinquanta anys, que continua en actiu Al llarg de m&eacute;s de cinquanta anys de carrera, l&#39;actualitat pol&iacute;tica, la cultura, el retrat, el teatre i l&#39;arquitectura han estat els eixos tem&agrave;tics de la Pilar Aymerich. C&agrave;mera en m&agrave; i amb una mirada for&ccedil;a personal, la Pilar posseeix la paci&egrave;ncia infinita d&#39;esperar fins a immortalitzar el moment prec&iacute;s, aquell que relata una hist&ograve;ria o revela l&#39;ess&egrave;ncia d&#39;una persona, i la consci&egrave;ncia que les seves imatges queden per a la hist&ograve;ria. &quot;&Eacute;s una figura admirable , en el sentit que ha tingut la sort, el plaer i la tra&ccedil;a d&#39;estar als llocs i en els moments adequats, quan i on havia de ser, i aix&ograve; no &eacute;s f&agrave;cil perqu&egrave; requereix fer una s&egrave;rie de sacrificis a la teva vida personal molt grans. I m&eacute;s sent dona en un m&oacute;n d&#39;homes com &eacute;s el del fotoperiodisme&quot;, sentencia el fotoperiodista Jordi Borr&agrave;s. Pilar Aymerich i Sergi L&oacute;pez a &#39;Pilar Aymerich. La mirada felina&#39; A banda de la col&middot;laboraci&oacute; especial de Sergi L&oacute;pez, el documental compta amb la participaci&oacute;, entre d&#39;altres, de la fot&ograve;grafa Colita, el cantant Francesc Pi de la Serra, la historiadora Isabel Segura i els periodistes i escriptors Joan de Sagarra, Bru Rovira, Jos&eacute; Mart&iacute; G&oacute;mez, Marta Pessarrodona, Jordi Borr&agrave;s o Elvira Alt&eacute;s. Tots ells deixen const&agrave;ncia de la import&agrave;ncia de l&#39;obra d&#39;una fot&ograve;grafa que sempre ha preferit mantenir-se en un discret segon pla darrere la c&agrave;mera i fugir de la notorietat per centrar-se, per dir-ho en paraules seves, a escriure amb imatges. Unes imatges que avui ja formen part de la nostra hist&ograve;ria col&middot;lectiva. Festivals Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus, 2020 Fitxa t&egrave;cnica Direcci&oacute;: Jordi Portals Gui&oacute;: Jordi Portals Realitzaci&oacute;: Benet Rom&aacute;n Directora de producci&oacute;: Carolina Trujillo Productor executiu TVC: Jordi Ambr&ograve;s Productor delegat TVC: Daniel Barea Director fotografia: Benet Roman Muntatge: Sibila Estruch 2020 Una producci&oacute; de Wonka Films / Good Company Productions en coproducci&oacute; amb Televisi&oacute; de Catalunya i RTVE, amb la col&middot;laboraci&oacute; de l&#39;ICEC. Jordi Portals, director Anteriorment ha dirigit dos treballs estrenats a TV3: &quot;L&#39;&uacute;ltim gegant d&#39;Europa&quot; , a &quot;Sense ficci&oacute;&quot;, i &quot;Objectiu 0,7%&quot;, a &quot;30 minuts&quot;.

La història recent de Catalunya a través de la mirada de Pilar Aymerich

El documental "Pilar Aymerich. La mirada felina" repassa la trajectòria de la fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich, autora de moltes imatges que són un testimoni visual imprescindible per conèixer la història política, social i cultural de Catalunya de la segona meitat del segle XX