L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat la nova llei de llengües dites "regionals", que promou les llengües pròpies dels diferents territoris del país. França reconeix així el català, l'occità, l'èuscar, el bretó, el cors, l'alsacià o el crioll com a patrimoni de la República. Un pas petit, però revolucionari, tal com ha definit la nova llei el president de l'Associació per a l'Ensenyament del Català, Alà Baylac-Ferrer, al programa "Catalunya nit". Immersió lingüística a la Catalunya del Nord Amb la nova normativa, es podrà seguir un programa d'immersió lingüística en català al 50% a les escoles nord-catalanes. No sembla gran cosa, no s'iguala el català al francès, però es partia d'una situació de pràcticament nul suport oficial. La immersió lingüística del català podrà arribar al 50% a les escoles públiques nord-catalanes: https://t.co/NteQDyAxzm via @llibertatcat APLEC (@AssoAPLEC) April 9, 2021 Ara, les escoles públiques podran escolaritzar en català i les privades podran rebre ajudes per ensenyar en la llengua del territori. Per això la llei té un gran valor, segons Alà Baylac-Ferrer: "És la primera vegada que una llei reconeix i diu que vol protegir les llengües regionals. Això és la primera vegada. Per tant, és un primer pas, petit, però important." L'interès de la gent, el factor clau El Ministeri d'Educació francès és qui acabarà decidint sobre l'escolarització perquè en té totes les competències, però la pressió de les famílies dels alumnes serà fonamental per implantar un nou model lingüístic a les escoles. Alumnes de l'escola Bressola del Soler (ANC) Ara mateix només el 9% dels alumnes nord-catalans reben un ensenyament en català. Només ofereixen aquesta possibilitat les escoles Bressola, que són privades, i dos centres públics, que han de camuflar l'ensenyament del català com un sistema experimental. Aquesta xifra contrasta poderosament amb la població que voldria capgirar la truita: "Més del 80% és favorable a l'ensenyament del català com a assignatura. Més del 76% és favorable a l'ensenyament bilingüe en català." A partir d'ara, ensenyar en català a l'escola serà legal. Això sí, amb permís del ministeri del ram. El català, a l'esfera pública La nova llei lingüística també reconeix l'oficialitat de les grafies de totes les altres llengües que no són el francès. Per exemple, es podrà inscriure una criatura al registre civil amb el nom en català i la grafia corresponent. Baylac, que dirigeix la facultat de Català de la Universitat de Perpinyà, va viure de prop la prohibició de registrar un fill amb la grafia catalana. Fins a cinc cops la justícia francesa li va prohibir registrar el seu fill Martí amb l'accent a la i. Ara ja no li hauria passat: "Això hauria de permetre que els estats civils, a partir d'ara no puguin refusar d'escriure correctament un nom encara que hi hagi un diacrític que no existeix en francès." Igualment, a partir d'ara, es podrà retolar en català o qualsevol de les altres llengües regionals, cosa que ja passa a la Catalunya del Nord. Una victòria de l'oposició El text és una iniciativa del diputat bretó Paul Morac, del grup Llibertat i Territoris, que ha convençut 247 diputats de pràcticament tots els grups perquè hi votin a favor; 76 hi han votat en contra i 19 s'han abstingut. El govern Macron s'hi oposava perquè veu perillar el model d'escola pública en francès. 🔵 C'est historique ! L'Assemblée nationale vient de voter "conforme" la proposition de loi de @Paul_Molac et devient donc la première loi sur les #languesrégionales de la Vème République 👏👏 Le @GroupeLibTerrAN est fier de cette grande victoire #DirectAN pic.twitter.com/fHPzdPem7U Libertés et Territoires (@GroupeLibTerrAN) April 8, 2021 Morac se n'ha sortit amb l'argument que les llengües pròpies dels territoris francesos són patrimoni de tot el país. La difusió d'aquestes parles ja no es pot garantir per tradició familiar i s'arrisquen a perdre's si no s'emprenen accions decidides, sobretot des de l'escola. Durant molt de temps s'ha desacreditat l'ús d'altres llengües que no fos el francès (CCMA) El país que ha fet del jacobinisme bandera enterra definitivament aquell eslògan que es llegia a totes les escoles: "Soyez propes, parlez français". Ara caldrà veure fins on arriba la voluntat política de París per fer efectiva la nova llei de llengües.