Diversos municipis catalans, en situació crítica de despoblament

La pandèmia va disparar l'interès per viure en un poble. Amb la impossibilitat de sortir de les ciutats pel confinament i la implantació en alguns casos del teletreball, la vida rural apareixia com una opció que oferia una millor qualitat de vida. Alguns ho van provar, i encara ho proven, però la realitat és que a Catalunya hi ha centenars de municipis en perill de despoblament. La desigualtat entre l'oest i l'est del país Segons un estudi de la Universitat de Lleida emmarcat en el projecte BCN Smart Rural, hi ha uns 200 municipis en una situació crítica de despoblament, el 21% del total de Catalunya, encara que la pèrdua de població es viu en el doble de pobles. L'informe defineix clarament dues realitats ben diferents. Mentre a la part oriental del país hi ha una població sostinguda o fins i tot creixent, el despoblament afecta el Pirineu i el Prepirineu, amb comarques com els Pallars, el Solsonès, l'Alt Urgell, la Noguera i el Berguedà; la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, amb municipis de les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat, i també les Terres de l'Ebre, amb la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Municipis a la cua de la dinàmica demogràfica i econòmica (BCN Smartu Rural / UdL) La majoria dels municipis que percentualment van perdre més població entre el 2014 i el 2019 són micropobles que no arriben als 500 habitants. Els 10 primers són aquests, per aquest ordre: La Vansa i Fórnols (Alt Urgell) Cava (Alt Urgell) Granyena de les Garrigues Bellprat (Anoia) Borredà (Berguedà) Josa i Tuixén (Alt Urgell) El Cogul (Garrigues) Oliola (Noguera) Tírvia (Pallars Sobirà) Pradell de la Teixeta (Priorat) Són municipis, segons l'estudi, amb unes perspectives de futur extremadament negatives, amb un envelliment constant de la població. La dificultat de mantenir els serveis bàsics provoca la fugida dels habitants més joves. Miravet també s'està despoblant (Wikipedia) Per contra, als pobles costaners hi ha un predomini d'adults joves. L'augment poblacional més important és a les comarques interiors de Girona i a les del nord de Barcelona. Els alcaldes assenyalen les administracions Francesc Josep Esquerda, alcalde de Granyena de les Garrigues, amb una població de 165 habitants, acusa els diferents governs de privilegiar els grans nuclis urbans i deixar de banda el món rural. "En els últims anys a aquestos pobles més allunyats no mos han deixat desenvolupar en temes urbanístics, i en l'agricultura, lo rec ha arribat molt tard." Pep Camps, alcalde de la Vansa i Fórnols, amb una població de 120 habitants repartits en set nuclis, afegeix que el gran problema és l'accés a un habitatge digne i amb un preu social. "Ara se'n parla molt, però aquest és un problema que fa anys que patim municipis com el nostre, municipis de muntanya, molt aïllats. La nostra guerra amb les institucions és com intentar atreure gent per revitalitzar aquestes valls." La immigració, factor clau L'estudi, segons Ignasi Alomà, un dels autors, conclou que el necessari relleu generacional d'aquestes comarques vindrà de la immigració i de la capacitat que tingui el país per oferir-los oportunitats laborals. "La immigració es mourà en funció de l'efecte crida que hi hagi, de quin tipus d'oportunitats laborals tingui. Amb la població que tenim ara al país no n'hi ha prou per cobrir les necessitats de treball que s'aniran plantejant." El camí que prengui el sector serveis també serà determinant. El 2019, el sector terciari representava el 78% dels llocs de treball i, en algun cas, ja deixava veure algun signe de cansament. En algunes zones de muntanya, per exemple, el turisme ja estava arribant a un punt de saturació. En el sector serveis hi ha un predomini d'ocupació femenina. Segons l'estudi, la fortalesa d'aquest sector estarà relacionat directament amb una gran presència de mà d'obra femenina.

Diversos municipis catalans, en situació crítica de despoblament

Un estudi de la Universitat de Lleida constata una gran desigualtat entre l'oest del país, que perd població, i l'est, que la manté