Puigdemont, o més ben dit, portar el president Puigdemont davant la justícia espanyola ha esdevingut la clau per arribar a La Moncloa. El 2019 era Pedro Sánchez qui es vantava d'ordenar a la Fiscalia que activés l'euroordre per portar-lo davant del Suprem. Ahir era Pablo Casado qui ho llançava com a promesa, des de la convenció que el PP feia a la plaça de bous de València: "Encara que hàgim de viatjar fins a l'últim país d'Europa", deia, i automàticament s'encenia el crit de "Puigdemont a prisión" i pujava la temperatura, que riu-te'n de la lava de La Palma. Casado va començar menystenint la idea dels Països Catalans, però si no fos perquè a l'Alguer s'hi parla català, ara mateix no se li hauria girat feina al jutge Llarena. El magistrat ha anat topant com la vaca cega en una i altra soca, digues Alemanya, Àustria, Suïssa, Lituània, Bèlgica, justícies que s'han negat a detenir Carles Puigdemont, fos abans o després del suplicatori. Avui, a Sardenya, també hi són els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí; i Vox, que també vol sortir a la foto. La defensa del president Puigdemont apunta que aquest matí a Sàsser, la qüestió que s'ha d'abordar gira sobre la immunitat. L'euroodre és viva? Té vigència malgrat la immunitat? Està aparcada? Mentre Suprem i l'Advocacia de l'Estat s'esgarrapen, i fan un trist paper d'estrassa davant d'Europa, caldrà veure si aquesta mateixa immunitat acabarà permetent al president Puigdemont entrar i sortir d'Espanya sense que el detinguin. I llavors sí que el camí de La Moncloa haurà de ser un altre.