En el conte de "Pere i el llop", el Pere és tan mentider que quan arriba el dia en què diu una veritat ningú se'l creu. Amb el canvi climàtic passa al revés. Els científics han dit tantes vegades la veritat que ha quedat desgastada. Ho estem veient a la Cimera del Clima de Glasgow. Els científics són allà i els polítics se'ls escolten però no tenen vergonya de mentir-los a la cara amb promeses que després no compleixen. Ho van fer a Kyoto, a París i a Madrid, i ara a Glasgow ja veurem què passa. El problema és que en aquestes cimeres no s'estableix un mecanisme de sanció als països que no facin els deures. Incomplir els objectius de sostenibilitat és caríssim per al planeta però surt pràcticament gratis per als governs. Per això està molt bé que els joves es manifestin a les portes de la Cimera escarnint els líders mundials i exigint solucions efectives. Però encara seria millor que fossin a dins i que els polítics fessin els seus discursos davant seu parlant d'un futur que ells no viuran però que els joves sí. Potser no dirien ben bé el mateix. Es critica molt Greta Thunberg però jo l'he vist en acció a Brussel·les, al Parlament i a la Comissió, i us puc assegurar que poques vegades he vist aquells senyors i senyores passant una mala estona com aquella vegada. La bronca que els va clavar va ser monumental. Abans havien escoltat els científics però no van causar el mateix efecte emocional que aquella noia sueca amb cara de molt pocs amics. Els devia costar oblidar aquella mirada dolguda perquè era de veritat.