La incapacitat d'Europa de defensar-se sola

El president dels Estats Units, Joe Biden, reiterava aquesta setmana des de Polònia el compromís nord-americà amb Occident i amb l'OTAN en la defensa d'Ucraïna. Un discurs simbòlic que arribava la setmana que es commemora el primer aniversari de l'inici de les hostilitats desencadenes per Rússia. Analistes a Washington sostenen que aquesta solidaritat es mantindrà en el temps, i subratllen el simbolisme de veure Biden passejar-se per Kíiv. Una opinió compartida fins i tot per l'editorial de la publicació conservadora National Review, antagònica a Biden: "Els americans poden discrepar de bona fe sobre l'esdevenidor. "Però ningú hauria d'ignorar el poder del missatge de veure un president dels Estats Units presentant-se en una zona de guerra per allargar la mà a un poble assetjat a qui s'ofereix un suport sense condicions." Biden ha pronunciat un discurs des de Polònia hores després de visitar Ucraïna per sorpresa (REUTERS/Evelyn Hockstein) Una lectura que aquesta setmana compartia al setmanari The Atlantic Eliot Cohen, un antic membre de l'administració Bush pare i ara professor al centre d'estudis internacionals Johns Hopkins: "Mentre Biden ha mirat d'enfortir la confiança dels ucraïnesos, el compromís dels europeus ambivalents i a aquells americans aïllacionistes, la seva audiència autèntica és a altres llocs, com indica el seu discurs sobre la fortalesa d'occident." Cohen, però, posava el dit a la nafra en el que considera la baula més feble de la cadena de suport occidental davant l'agressió russa. "Per més que porten anys parlant d'autonomia estratègica, conferències sense fi, informes de laboratoris de pensament... la realitat pels europeus és aquesta: Només anem junts i ens en sortim quan Amèrica hi és i lidera." El miratge de l'autonomia estratègica europea La persistència de la primacia nord-americana en l'arquitectura de seguretat europea dels últims 80 anys ha enfosquit els últims intents francesos i alemanys per solcar la idea d'una autonomia estratègica europea. Qui s'està fent d'or amb la guerra a Ucraïna? (Europa Press. Ann-Marie Utz) Peter Neumann, professor d'estudis de seguretat al King's College de Londres, en parlava a un diari austríac : "Com sempre, Amèrica ha marcat el pas quan ha importat. Pels polítics europeus, aquest ha estat un any d'introspecció. Si Ucraïna hagués depès només d'Europa, ara estaria sota control rus" Aquesta centralitat nord-americana en la defensa europea s'ha mantingut malgrat el persistent debat intern a Washington sobre la necessitat de mirar més endins, als problemes propis, i cap a l'Àsia, on rau el principal competidor, la Xina. Un debat que es remunta a la conferència de seguretat de Munic del 2020, que va encunyar el neologisme "sense Occident" per descriure la sensació de falta de coherència respecte què és Occident i quins valors defensa. Després, Rússia va agredir Ucraïna i -davant dels dubtes- Washington va coordinar i conduir la resposta transatlàntica. Putin ha acusat Occident de ser l'únic culpable del que està passant a Ucraïna (Reuters / Sputnik / Ramil Sitdikov) L'atlantisme històric de Biden ha estat fonamental en la resposta -no endebades, el seu predecessor, Donald Trump, va posar en dubte l'utilitat mateixa de l'Aliança Atlàntica-. "Amèrica ha tornat", sostenia el president del Consell Europeu Charles Michel, en un giny sorneguer que capgirava l'eslògan de campanya de Trump. Un retorn que Biden certificava en una tribuna ja l'any passat al Washington Post: "En aquest moment d'incertesa global, Amèrica renova el compromís amb els nostres aliats i demostra la capacitat de les democràcies de fer front als reptes i aturar les amenaces d'aquesta nova era." Una nova forma de "pax americana", mentre Europa segueix discernint si sap, o vol, defensar-se sola.

La incapacitat d'Europa de defensar-se sola

La gira europea de Joe Biden enforteix la percepció d'analistes nord-americans que l'aspiració del vell continent de gestionar una autonomia estratègica de defensa és un miratge irresoluble