Valor afegit

La lluita contra el "greenwashing" de les organitzacions ecologistes i els periodistes

7 min

25/10/2024

Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)

Següent

La lluita de Greenpeace contra el blanqueig ecològic

reproduir

La lluita de Greenpeace contra el blanqueig ecològic

L'organització ecologista té en el punt de mira els possibles paranys per fer passar les empreses energètiques com a respectuoses amb el medi ambient i aconseguir més vendes, cosa que es coneix com a ecoblanqueig.

Ecologistes en Acció actua a les administracions

reproduir

Ecologistes en Acció actua a les administracions

L'organització ha presentat diverses denúncies de greenwashing o rentat verd contra empreses que fan servir arguments ambientals de forma gratuïta.

Climática contra el rentat verd

reproduir

Climática contra el rentat verd

Climática és una publicació digital que informa sobre la crisi ambiental i des d'una petita estructura que els permet resistir a la temptació de fer publicitat per a empreses que contaminen.

Telecomunicacions, més enllà dels grans operadors

reproduir

Telecomunicacions, més enllà dels grans operadors

Un operador català de telecomunicacions que vol competir amb els grans

reproduir

Un operador català de telecomunicacions que vol competir amb els grans

Parlem és una empresa amb vocació de convertir-se en l'operadora de telecomunicacions líder a Catalunya. Des del començament ha apostat per centrar-se en l'estratègia comercial, més que no pas desplegar una xarxa pròpia com han fet altres. I això els ha facilitat el creixement.

Cooperatives de telecomunicacions, un model innovador

reproduir

Cooperatives de telecomunicacions, un model innovador

Som Connexió és una cooperativa de consum que ofereix serveis de telecomunicacions als seus socis i ara també a qualsevol client. Mentre que Punt d'Accés és una cooperativa de treball sorgida a Valls a partir d'una iniciativa associativa per compartir internet que es va acabar professionalitzant.

Unir forces per oferir connexions de qualitat a les zones rurals

reproduir

Unir forces per oferir connexions de qualitat a les zones rurals

Vera és fruit de la fusió, fa un any i mig, de tres operadors locals, Goufone, Iguana i Soomfibra, que, per separat, havien basat l'estratègia a fer arribar la fibra a tots els racons del territori que les grans companyies no estaven interessades a cobrir.

Vivim millor ara que al 1984?

reproduir

Vivim millor ara que al 1984?

Amb motiu dels 40 anys de TV3, analitzem en què ha canviat la nostra vida des del punt de vista econòmic. Hi ha hagut guanyadors i perdedors. Els productes industrials i molts serveis són més barats en termes reals. Però el poder adquisitiu dels salaris s'ha estancat, i el gran problema és el cost de l'habitatge.

De la reconversió industrial a la fàbrica de turistes

reproduir

De la reconversió industrial a la fàbrica de turistes

En 40 anys, l'ocupació industrial ha caigut del 40 per cent del total al 15 per cent. Després de la gran crisi financera, moltes empreses s'han sanejat, però força d'altres han desaparegut víctimes de la globalització. I molta activitat s'ha traslladat al sector serveis, sobretot en el turisme i l'hostaleria. Un sector que pateix de feina més mal pagada i més precària que la indústria.

40 anys de bogeria inmobiliària

reproduir

40 anys de bogeria inmobiliària

Al 1985, amb l'equivalent de 30.000 euros es podia comprar un pis de mida mitjana al barri de la Salut de Barcelona. Tot i que els tipus d'interès eren molt més alts, la gent accedia més fàcilment a la compra. Què ha passat en aquests 40 anys per a que el preu de l'habitatge hagi pujat 4 vegades més que l'IPC?

Es viu millor ara que el 1984?

reproduir

Es viu millor ara que el 1984?

El món ara és molt més tranquil que el 1984, quan van començar les emissions de TV3. Però, després de 40 anys, realment tothom viu millor? L'evolució econòmica en aquests 40 anys ha fet que els aliments, els viatges o els cotxes siguin més barats, però ha empitjorat l'accés a l'habitatge.

L'òptica, un sector amb tradició i presència internacional

reproduir

L'òptica, un sector amb tradició i presència internacional

A partir de l'obertura per part de Constantin Cottet de la primera botiga d'òptica a Barcelona, fa més d'un segle, a Catalunya moltes altres iniciatives han sorgit al voltant de la fabricació de lents, montures i venda l'ulleres.

Triomfar donant color i sostenibilitat a les ulleres de pasta

reproduir

Triomfar donant color i sostenibilitat a les ulleres de pasta

David Pellicer va crear Etnia Barcelona amb només 20 anys, refundant el taller d'ulleres familiar i al voltant d'una idea: introduir color en les muntures. En dues dècades han passat dels sis treballadors als 650 actuals, tenir presència a 80 països i convertir-se en la segona marca d'ulleres graduades més venuda a Europa, competint amb les grans marques de moda.

Fabricar lents amb tecnologia puntera pròpia

reproduir

Fabricar lents amb tecnologia puntera pròpia

Indústries d'Òptica Prats segueix una tradició de 100 anys dedicats a la fabricació de lents. Gràcies a la seva aposta per l'I+D, van ser els primers, juntament amb una empresa alemanya, a llançar lents progressives al mercat, amb tecnologia pròpia tant en el disseny com en la fabricació.

Una òptica barcelonina amb 120 anys d'història familiar

reproduir

Una òptica barcelonina amb 120 anys d'història familiar

Cottet, un òptic francès aterrat a l'Exposició Universal del 1988, obre la primera botiga a Barcelona el 1902. L'empresa, amb una xarxa de botigues d'òptica relativament petita, continua actualment en mans d'una branca de la família.

El sector de la pesca es mou per connectar amb el públic després d'una reconversió que ha reduït la flota a la meitat

reproduir

El sector de la pesca es mou per connectar amb el públic després d'una reconversió que ha reduït la flota a la meitat

A Catalunya el sector de la pesca ha viscut una dràstica reconversió ells últims anys. La flota ha passat de les 1550 embarcacions de l'any 2000 a poc més de sis centes aquest any. Les captures de peixos han disminuït des de les 28 mil tones el 2010 a les 16 mil de l'any passat, un quaranta dos per cent menys. Valor Afegit ha pres el pols del sector visitant tres ports en els que hi ha iniciatives per rellançar l'activitat.

Plans de futur de la confraria de Vilanova

reproduir

Plans de futur de la confraria de Vilanova

El port de Vilanova continua sent un dels més importants de la costa catalana després d'haver perdut un 46 per cent de la flota els últims vint anys. Davant la caiguda del consum de peix, ara volen muntar una línia de transformació per produir carpaccios d'escamarlà o gamba i fumets de peix.

L'aula gastronòmica del port de Roses

reproduir

L'aula gastronòmica del port de Roses

L'Observatori Blau del port de Tarragona

reproduir

L'Observatori Blau del port de Tarragona

El món de la pesca ha viscut tradicionalment sense massa contacte amb la resta de la societat. Però això també està canviant amb iniciatives com la de l'Observatori Blau, a la mateixa confraria de pescadors de Tarragona, pel que hi van passar tres mil escolars el curs passat.

Viticultors i elaboradors, una aposta pel territori

reproduir

Viticultors i elaboradors, una aposta pel territori

Diverses iniciatives en el sector vinícola aposten per donar valor als cellers que connecten la viticultura amb l'elaboració de vins. Una aposta per un model que ajudi a garantir el futur de les explotacions agrícoles i promogui la qualitat de vins i escumosos.

CLIPS