A la Dialla li practiquen l'ablació quan té una setmana de vida. La seva àvia, que formava part del grup de mutiladores del poble, segueix amb la tradició. Ella no ho comença a sospitar fins que neix la seva primera filla: "El dia del bateig vaig preguntar a la meva cosina: "Quan ho farem a la nena"? I ella em va dir que no digués res, que callés. Així ningú sabrà que no està mutilada" La Dialla li fa cas. I calla. Però la paraula "mutilació" li queda suspesa dins el cap. No sap què significa. Anys més tard, el concepte torna a aflorar amb més força. I ho fa amb l'experiència d'una veïna del seu bloc: "La vaig anar a visitar a l'hospital perquè havia tingut el seu fill. No es podia moure del llit. Tampoc menjava. Es trobava molt malament. I a mi m'estranyava, perquè els meus parts m'havien anat molt bé." I llavors la dona li confessa: "M'han hagut de fer una cesària per culpa de la mutilació." I la paraula torna a ressonar. Quan arriba a casa, la Dialla pregunta al seu marit el significat d'aquell concepte que la turmenta. Ell l'hi explica i la història es comença a reconstruir: "Vaig visitar la meva mare a Mali i li vaig dir que jo era una dona diferent de la resta de les dones a causa de la mutilació. I em va explicar que l'àvia, una setmana després de néixer, m'havia tallat una part del clítoris" L'Associació "Legki Yakaru" La Dialla arriba a Catalunya amb 15 anys per reagrupament familiar. Està embarassada del primer dels seus cinc fills. El marit, amb qui es casa en un matrimoni concertat, treballa de paleta. L'any 2001 la seva vida fa un tomb: "El meu marit era una persona molt oberta. Va morir en un accident quan tornava de la feina. Vaig ser feliç. Vam venir aquí per poder donar una educació als nostres fills. Em vaig quedar sola amb cinc criatures. La gran tenia 9 anys, i el més petit, 9 mesos." Dialla Diarra, activista afrofeminista (CCMA (Mercè Folch)) Després de moltes lluites, la Dialla pot estudiar castellà i català i s'apunta a l'escola d'adults. Era analfabeta. També li ofereixen una feina com a mediadora. El 2006 funda l'organització "Legki Yakaru", amb seu a Banyoles: "No volia que cap dona africana passés pel que m'havia tocat passar a mi. Quan va morir el meu home, la comunitat i la família em volien obligar a casar-me amb un germà o un cosí seu, com marca la tradició" Ella s'hi va negar: "Vaig tenir un conflicte i em van dir de tot, que era una dona que ja estava perduda. L'única cosa que m'entrava al cap era cuidar de mi dels meus fills." I cuidar els seus fills (dos nens i tres nenes) passa per investigar més a fons el tema de la mutilació genital, un tema tabú: "Quan vaig treure aquest tema en la primera trobada amb l'associació, totes les dones es van aixecar i van marxar. No volien sentir aquesta paraula perquè es un tema vinculat a la tradició." Però de mica en mica la situació va anar canviant. I la conscienciació va anar fent pòsit: "Vaig posar un 'pendrive' amb imatges dels tipus de mutilació. I moltes s'hi van reconèixer." Tipus de mutilació La mutilació genital femenina té un impacte i unes conseqüències molt profundes en la salut sexual i reproductiva de les dones. També psicològicament. Diarra explica que hi ha tres tipus d'ablació: "En la de tipus I es treu la caputxa del clítoris sense anestèsia, cosa que fa disminuir el desig de la dona. En la del tipus II també treu el llavi menor, i en la de tipus III extirpen totalment l'òrgan genital femení, sense anèstesia." En el tipus III el procediment continua així: "Després de tallar-ho tot, omplen la vagina d'herbes medicinals triturades i ajunten els dos llavis fins que cicatritza. Deixen un petit forat per l'orina i la menstruació" Durant aquestes pràctiques moltes nenes i moltes dones poden morir. Dialla Diarra i Mercè Folch (CCMA (Mònica Roca)) A Catalunya hi ha un protocol des de l'any 2012 per evitar la mutilació genital de les nenes. Practicar la mutilació genital femenina a una nena que viu aquí al nostre país o a l'estranger està castigat amb una pena de 6 a 12 anys de presó i comporta perdre la pàtria potestat sobre la filla entre 4 i 10 anys. L'associació "Legki Yakaru" s'ha convertit en un referent a tot l'Estat en aquesta matèria.