Falta poc perquè les obres d'ampliació de l'Eix Diagonal, la C-15, arribin al tram d'Igualada-Capellades, el més complicat per l'orografia del terreny. Passar de dos a quatre carrils fa necessària més amplada en un tram estret de la Pobla de Claramunt, a l'Anoia. En un terreny enclotat al costat de la carretera, la vella Bòbila Aguilera sobreviu fent el mateix des de finals del segle XIX o principis del XX: maons, rajoles i toves a mà, un a un, amb aquests tres elements naturals: la terra, l'aigua i el foc. Aquesta ampliació amenaça el negoci per l'expropiació de terreny per fer una pista forestal paral·lela a la carretera. O millor dit, amenaçava fins aquest dimecres, dia en què la història de la bòbila abocada al tancament ha fet un gir de guió. Talús entre la C-15 i la Bòbila Aguilera (Catalunya Ràdio / Montse Jené Riba) El Jordi Aguilera, de 39 anys, treballa sol. És la quarta generació de la família propietària de la bòbila. Sense el pare, que va morir al novembre, ha decidit continuar el negoci familiar i rasca la terra, fa el fang, el posa als motlles i finalment els cou, traginant milers de peces des del cobert fins al forn Hoffman, una joia ideada per un arquitecte alemany, l'únic forn d'aquestes característiques que queda a Catalunya. Defensa l'ofici de rajoler i el manteniment d'una empresa que va fundar el seu besavi i que és de les dues o tres que queden a Catalunya que fan rajoles a mà, rústiques, per a masies, cellers i intervencions de qualitat, com la remodelació de l'Hospital de Sant Pau. "És un ofici que es perdrà i ben bé si plego jo potser en quedaran un o dos al país. El forn Hoffman sí que és únic a Catalunya." La Generalitat va decidir que faria la pista forestal uns metres més avall, just on hi ha la bòbila, i per fer-ho calia expropiar una part dels terrenys de la família Aguilera. Això, per al Jordi Aguilera, és sinònim d'haver de tancar l'empresa. "El fet que em passés la pista forestal pel mig de l'empresa em provocaria que d'aquí dos o tres anys jo no tingués prou terra, que és la matèria primera per poder treballar. A més, hi haurà altres problemes, com perill d'accidents o robatoris, si fan una pista per on passa molta gent pel mig de l'empresa." La bòbila té un gran cobert on hi ha estesos milers de rajoles i maons assecant-se a l'aire, una construcció amb el forn Hoffman de volta catalana, on cou les peces amb foc, i la zona de terres, on rasca i amuntega les que compra a proveïdors. Però amb l'espai de treball reduït i dividit per la pista forestal, i amb vehicles i vianants passant sense control, la seva viabilitat està en perill. Vista del cobert amb les rajoles artesanes fetes a mà (Catalunya Ràdio / Montse Jené Riba) Aquest rajoler ha estat tres anys amb gestions i advocats, però la resposta a les seves al·legacions era sempre negativa. Allà proposava alternatives com que la pista forestal passés per dalt del talús on hi ha la carretera i no pel mig de la seva empresa. Finalment va decidir provar altres estratègies, com la de fer-ho públic als mitjans de comunicació. Arriba la solució El divendres dia 29 d'abril, Jordi Aguilera convidava un dels executius de la Generalitat, Josep Maria Mulet, supervisor de les vies en concessió de la Generalitat, a sortir del despatx, calçar-se unes vambes i anar a la bòbila a veure-ho. Feta la denúncia a diversos mitjans de comunicació, i a petició de Catalunya Informació, la Generalitat obria la porta a "ajustar el traçat que vagi bé a tothom". El mateix dia li anunciaven que vindrien: una visita que s'ha materialitzat cinc dies després, el dimecres 4 de maig. El Jordi rep la visita de l'alt càrrec de la Generalitat a qui havia convidat i tot es desencalla. "Han decidit, han vist o han reconegut que la meva idea de fer passar la pista forestal per dalt i no per dins del negoci era viable, que és raonable, que té tot el sentit comú del món. Definitivament, la pista forestal, segons han dit ara ells, passarà per dalt, com havíem dit des de bon principi nosaltres i portem tres anys batallant perquè així sigui." Forn Hoffman de volta catalana de la Bòbila Aguilera (Catalunya Ràdio / Montse Jené Riba) El Jordi respira, alleujat, amb ganes de centrar-se en la feina i tirar endavant l'empresa. No amaga, però, un punt de nostàlgia quan pensa en el seu pare. "El meu pare va morir el novembre passat. Ell em va dir que no hi havia res a fer, que farien el que voldrien, però jo soc cap quadrat, i mai vaig perdre l'esperança, tampoc amb gaire il·lusió d'aconseguir res, només lluitar per lluitar i fer el que crec que havia de fer. Hauria estat maco que el meu pare fos aquí perquè sabés que al final ho he aconseguit, i que sí, que tiro el negoci endavant, després de molt esforç." Jordi Aguilera mira al futur amb il·lusió, per poder dedicar-se exclusivament a la feina, als clients, a la seva família, a treballar i a ajudar altres persones que tenen problemes com el seu, perquè està convençut que "està tot a les nostres mans; més que justícia, és sentit comú".