"Si no tens empadronament fora de la presó, quan surts de permís vas a un pis que et faciliten", diu Abdelatiff El Idrissi. Ell té un sostre cada vegada que passa uns dies fora del Centre Penitenciari de Joves. Comparteix l'espai amb altres interns i assaboreix la llibertat momentània. De moment, té un lloc on viure, però es pregunta què farà quan obtingui la llibertat definitiva. Abans vivia a un centre de menors, però ara serà major d'edat i haurà de buscar-se la vida. El protagonista de Temps Mort és un dels molts nois extutelats per la Generalitat de Catalunya que compleixen condemna. A la presó de Joves hi ha un perfil que abunda: els joves marroquins que han arribat a Catalunya sense referent familiar A la presó de joves hi ha tot tipus d'homes que han comès un delicte de 18 a 24 anys. Cada intern és una història, però hi ha un perfil que abunda: els joves marroquins que han arribat a Catalunya sense referent familiar. Les treballadores del centre coincideixen en una observació: la majoria han passat pel sistema d'atenció al menor, gestionat per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). "Fas 18 anys, surts del centre de menors i no tens permís de treball: com aconsegueixes diners per viure? No tothom roba, però molts ho fan per necessitat" Molts estan en situació administrativa irregular i les seves perspectives de reinserció són complicades. L'Idrissi reflexiona sobre com va acabar tancat: "Fas 18 anys, surts del centre de menors i no tens permís de treball: com aconsegueixes diners per viure? No tothom roba, però molts ho fan per necessitat". Joves extutelats i sensellarisme La mitjana d'edat per emancipar-se a Catalunya és de 30 anys, segons un estudi de Comissions Obreres. Entre els motius pels quals la gent no marxa abans de casa hi ha l'atur juvenil, els sous precaritzats, la dificultat per accedir a un habitatge i, en general, l'encariment del cost de la vida. En aquest panorama, aterren els joves migrats sols que surten del sistema de protecció de 18 a 21 anys. Ells s'incorporen a la vida adulta una dècada abans i amb alguna complicació més: no tenen una xarxa social que els ajudi ni papers i, per tant, ni un contracte, ni una llar. Ni perspectives d'aconseguir-ho. Al col·lapse del sistema, s'hi suma el racisme estructural i una llei d'estrangeria que estrangula les opcions de supervivència de les persones migrades La Fundació Arrels alerta que els nois extutelats, sobretot aquells que es troben sols, són un col·lectiu molt vulnerable al sensellarisme. La DGAIA disposa de programes per a la transició a la vida autònoma, però són insuficients. Al col·lapse del sistema, s'hi suma el racisme estructural i una llei d'estrangeria que estrangula les opcions de supervivència de les persones migrades. Aconseguir el permís de treball o la residència és una odissea que els aboca a la situació administrativa irregular durant anys. Mentrestant, sobreviuen. Penes més dures L'informe "Del sistema de (des)protecció al carrer", del Consell Nacional de la Joventut a Catalunya (CNJC), apunta que la majoria de joves migrats extutelats en situació de sensellarisme tenen antecedents penals i reben penes de presó més dures. A més, sorgeixen o s'agreugen problemes com les conductes de risc, els trastorns de salut mental o les addiccions. El Idrissi recorda com la seva mare li demanava que deixés les drogues: "Em deia que acabaria malament, a la tomba o a la presó, però jo no ho veia". Un cop entre reixes, el mateix estudi del CNJC exposa que els joves migrats extutelats compleixen més presó preventiva i se'ls fa més difícil aconseguir permisos. Les autoritats judicials argumenten que el fet de no tenir una llar, una família i una feina que els arreli augmenta el risc de fugida. "La meva mare em deia que acabaria malament, a la tomba o a la presó, però jo no ho veia" LiIdrissi està en procés d'aconseguir el permís de treball des de la presó. De la residència, se'n pot oblidar durant una temporada. Hauran de passar cinc anys per netejar els antecedents penals i, després, endinsar-se en el procés etern i burocràtic de la regularització. Però, de moment, treballa a la presó, gestiona els papers que pot i manté a ratlla l'addicció. Quan surti en llibertat definitiva d'aquí dos anys i mig, diu que vol estar preparat: "treballar i fer esport, i res més."