La massacre al festival de música Supernova, narrada en primera persona pels supervivents, a "Sense ficció"

Reunint relats dramàtics de testimonis oculars de supervivents i dels primers auxilis, amb imatges en temps real recopilades de múltiples fonts, "Supernova: Massacre al festival de música" ofereix un resum esgarrifós i detallat de la matança duta a terme per Hamas al festival de música Nova, a Re'im, a pocs quilòmetres de la Franja de Gaza, el matí del 7 d'octubre del 2023. En aquest documental commovedor, els assistents al festival i les persones que van oferir els primers auxilis relaten en primera persona les seves atroces històries de supervivència, els horrors indescriptibles que van presenciar i la seva lluita per tornar a la vida. Captats gairebé immediatament després de l'atac, el seu trauma i les seves emocions crues són clarament visibles. Quan va començar l'atac, els assistents al festival van començar a córrer a la recerca d'algun refugi que els protegís dels trets (3Cat) El detonant de la guerra La massacre del festival Supernova al desert del Nèguev va marcar un punt d'inflexió històric per a Israel. El 7 d'octubre de 2023, a les 6:30 del matí, membres de Hamas van trencar les fronteres entre Gaza i Israel i van llançar-hi un atac planificat i coordinat. En el seu camí, un festival anual de música techno amb més de 3.500 joves assistents. Aviat, el recinte del festival es va convertir en un escenari d'horror: més de 370 persones van ser assassinades brutalment, centenars van resultar ferides i 40, segrestades i preses com a ostatges. La incursió i l'atac de Hamas del 7 d'octubre va suposar l'inici de la guerra que continua fins avui. L'espai en record de les víctimes de l'atac (3Cat) En aquesta emotiva pel·lícula documental, supervivents, socorristes i pares dels assistents expliquen les seves històries i els horrors que van presenciar. Filmats tot just després dels fets, el seu trauma és evident, el seu dolor pels amics perduts és palpable i la seva por continuada és evident. Els atacs van ser documentats en temps real i, per primera vegada, tant pels autors com per les víctimes. Utilitzant materials recollits minuciosament de desenes de fonts, inclosos els propis càmeres de Hamas i GoPros, telèfons mòbils dels supervivents, imatges dels circuits tancats de videovigilància, càmeres de tauler dels vehicles i dels primers auxilis que van arribar al lloc... Tot plegat proporciona una visió sense precedents de la massacre. Tot i que molts assistents van intentar fugir del festival amb els seus vehicles, els trets dels atacants els ho van impedir (3Cat) Els protagonistes: Tomer Weiner (25 anys), fabricant de joieria, i Shoval Roberman (23 anys), mestra d'educació infantil La Shoval i el Tomer es van conèixer en un festival de música on ell tenia un estand i ella volia comprar-hi joies. Feia cinc mesos que estaven junts quan van decidir assistir al festival Nova. Quan va començar el tiroteig, la parella va córrer cap als camps, amagant-se entre els arbustos i en el llit sec d'un riu. En Tomer va aconseguir conduir un grup d'assistents al festival des del barranc, caminant durant hores fins que van ser rescatats per voluntaris. En Tomer i la Shoval, en una imatge abans de l'atac (3Cat) Ilan Regev, pare de la Maya (21 anys) i de l'Itay (18 anys), germans segrestats L'Ilan va rebre una trucada dels seus fills a primera hora del matí de dissabte, que l'alertaven del tir de coets i que li explicaven que, després, milicians armats havien envaït el festival. Es va dirigir a la zona immediatament, parlant amb la Maya per telèfon tot el temps i sentint com rebia un tret. La Maya, ferida, i l'Itay van ser segrestats i portats a Gaza. La Maya va ser alliberada després de 50 dies en captivitat i el seu germà Itay va ser deixat en llibertat quatre dies després d'ella. Els dos fills de l'Ilan van ser segrestats i deixats en llibertat setmanes després (3Cat) Racheli Nachmias (23 anys), tècnica d'aviació La Racheli va créixer assistint a festivals de techno amb la seva mare, que també és la seva millor amiga i que, miraculosament, no va acabar unint-se a la seva filla al festival rave del cap de setmana de vacances, com havien previst inicialment. Juntament amb el seu xicot, l'Ido, la Racheli va fugir del recinte del festival i es va amagar durant un dels atacs amb coets en un refugi antibombes al costat de la carretera, presenciant els horrors protagonitzats pels atacants que estaven a prop. La Racheli es va poder amagar en un refugi antibombes durant l'atac (3Cat) Michal Ohana (27 anys), infermera veterinària La Michal es va traslladar a Portugal fa un any i va tornar a Israel pel naixement del seu nebot i per assistir al festival Nova. Ella acostuma a filmar-se i a publicar i compartir sovint continguts a les xarxes socials. La Michal va aconseguir escapar, corrent per un camp i amagant-se sota un tanc danyat durant hores, però va resultar ferida per trets a l'estómac i les cames. Va ser testimoni de la mort dels seus millors amics i es va convertir en l'única supervivent del seu grup. Lla Michal, testimoni de la mort dels seus millors amics, a l'indret d'homenatge a les víctimes (3Cat) Noam Cohen (19 anys), fotògraf d'esdeveniments En Noam, fotògraf de festes i esdeveniments, tenia previst documentar el festival, però quan va començar el bombardeig de coets a primera hora del matí va intentar sortir del recinte en un cotxe amb els seus amics. Després de ser disparats pels atacants, van fugir a peu buscant protecció en un refugi antibombes al costat de la carretera, que estava ple, amb més de 30 assistents al festival. Els atacants van arribar-hi aviat i van llançar granades al refugi, seguides de trets implacables. Ferit per bales i metralla, en Noam es va amagar sota els cossos dels seus amics i es va fer el mort, documentant així les horribles conseqüències de l'atac. En Noam va resultar ferit en l'atac i, per sobreviure, es va haver d'amagar sota els cossos dels seus amics (3Cat) Gali Amar (23 anys) i Amit Amar (23 anys), estudiants i amigues Quan els milicians de Hamas van arribar al recinte del festival, la Gali i l'Amit es van adonar que no tenien manera d'escapar. Van decidir amagar-se en una de les parades dels lavabos químics que es van portar al lloc per donar servei als milers d'assistents al festival. Juntament amb en Barak, els tres es van ajupir al terra del petit cubicle durant nou hores, mentre els atacants disparaven contra els lavabos i, miraculosament, sense arribar a tocar-los. Tots tres van sentir trets durant hores mentre els atacants perseguien els assistents al festival que intentaven amagar-se al recinte. Finalment, van ser rescatats per les forces israelianes. La Gali i l'Amit van passar hores amagades en un petit lavabo transportable (3Cat) Hananiah Benyamin, oficial de suport comunitari En Hananiah, un policia comunitari d'Ofakim, era a casa dissabte al matí quan va sentir uns trets a les portes de la seva ciutat, habitualment adormida. Es va posar l'uniforme i hi va sortir, adonant-se que els seus companys ja estaven lluitant contra els atacants. Per tant, va pujar al seu cotxe i va conduir fins al recinte del festival de Re'im, després d'escoltar nombrosos informes de morts i ferits a través de l'emissora de la policia. En Hananiah va ser un dels primers que va arribar al lloc dels fets i va aconseguir rescatar 150 persones. El policia comunitari Hananiah Benjamin va ser un dels primers a arribar al lloc de l'atac (3Cat) Fitxa tècnica: Direcció: Yossi Bloch, Duki Dror Investigació i guió: Noam Pinchas, Yossi Bloch, Steven Galling Direcció de fotografia: Uri Ackerman Edició: Dima Keidar, Maya Stark, Jens Greuner Producció executiva: Danna Stern, Arthur Essebag, Reinhardt Beetz Producció: Duki Dror, Reinhardt Beetz, Eva Fouquet "Supernova: Massacre al festival de música" ("Supernova: The Music Festival Massacre") és una producció de Gebrueder Beetz, Zygote Films i Satisfaction Group's Arthur Essebag.