La mort, la pèrdua i el dol: Set llibres que consolen i acompanyen

📚 "Visc, i visc, i visc", de Maggie O'Farrell amb traducció de Marc Rubió. L'altra editorial

Quantes vegades la mort t'ha barrat el pas? Quantes vegades l'has esquivat? Quantes cicatrius t'han deixat les fugides? Quin ha de ser l'equilibri entre la prudència, el risc i la llibertat?

L'escriptora irlandesa Maggie O'Farrell va publicar fa uns mesos un llibre de memòries peculiar, titulat en català amb una paraula contundent multiplicada per tres. "Visc, i visc, i visc" reafirma i esquiva moments en què la seva vida ha corregut perill: una malaltia infantil de la qual els metges li deien que no es refaria mai; la fugida d'un violador en un camí perdut de les muntanyes o un part mal gestionat en un hospital sense recursos.

Així fins a 17 situacions que també serveixen per reflexionar sobre la fragilitat de la vida, sobre les pors i sobre què estem disposats a arriscar i a perdre. Sobre com la mort canvia de significat quan no la projectes sobre tu mateix, sinó en aquelles persones que més estimes.

Per què el recomanem: Perquè, malgrat la veritat, el llibre fuig del victimisme i el determinisme i s'encara a les situacions fatals en un acte de sobreposició i lluita. Perquè és un cant lluminós a la vida amb totes les lletres i situacions viscudes.

📚 "Aprendre a parlar amb les plantes", de Marta Orriols. Editorial Periscopi

"Morir no és místic. Morir és físic, és lògic, és real"

Ho sap la Paula, la protagonista d'"Aprendre a parlar a les plantes", el llibre de la Marta Orriols que va ser guardonat amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la el 2018.

Una dona que acaba de perdre físicament la seva parella en un accident de trànsit. Una neonatòloga que conviu cada dia amb la mort i que batalla perquè les criatures guanyin grams de vida intubades dins d'uns vidres. Una dona a qui se li moren les plantes de la terrassa, i que lluita perquè les amistats no li caduquin.

Una dona que, a l'equador de tot -entre l'abans i el després-, encara pot tornar a començar. Una història directa que parla de vida, de pèrdua, de descoberta i de tristesa necessària.

Per què el recomanem: Pel sentit de l'humor de la protagonista. Perquè la història és una evidència que les coses no són mai el que semblen i  perquè fuig dels tòpics del dol.

📚 "Mimi", de John Newman amb traducció de Maria Rossich. Editorial Viena

"Mimi" és una història del 2015, però és un llibre imprescindible per explicar el dol des del punt de vista infantil. Pensat per a lectores i lectors de més de 8 anys, la protagonista és una nena que ha perdut la seva mare en un accident quan anava amb bicicleta, atropellada per un autobús.

149 dies després de l'accident, la família no aixeca cap: el pare es passa el dia al sofà trist i sense afaitar i recremant les pizzes del sopar; la Sally, la germana gran, odia tothom, i en Connor s'aïlla amb la seva bateria que no deixa dormir els veïns. Tot sembla que s'ensorra, però viure, a vegades, també vol dir sobreviure.

Aquest primer llibre d'un mestre dublinès va guanyar el Fantastic Book Award que atorguen els lectors joves, probablement, la millor prescripció.

Per què el recomanem: Perquè són molts els llibres de literatura infantil i juvenil en què es parla de la mort, però difícilment es fa des del punt de vista del dol infantil i des de l'honestedat amb què està escrit. Perquè ensenya la importància de la xarxa familiar en moments crítics.

📚 "El nedador del mar secret" de William Kotzwinkle amb traducció de Yannick Garcia. Editorial Navona

Som davant d'un llibre excepcional per moltes raons. Perquè està escrit amb l'estómac, el cap i el cor. Tanta veritat impacta. Perquè està basat en fets reals. Perquè aquesta història és del 1975 i va donar moltes voltes fins que va tornar a renéixer (i mai tan ben dit) fa pocs anys, després que Ian McEwan el va referenciar en una de les seves novel·les, "Operació Caramel", i els editors s'hi van tornar a interessar.

Parla d'un tema tan tabú i dolorós com el dol perinatal des del punt de vista del pare, que no podrà exercir, i que explica en primera persona la desolació i la impotència, el buit immens, la frustració absoluta i de pèrdua. La vida que mai més tornarà a ser igual.

William Kotzwinkle va escriure a raig la seva vivència la mateixa nit que va passar. La va publicar en una revista i la seva història es va imposar a la ficció. Fins al punt que, quaranta anys després, la seva lectura és imprescindible per treure del silenci una qüestió que ens afecta a tots.

Per què el recomanem: Per la sensibilitat, la serenitat, la bellesa, el dolor amb què Kotzwinkle escriu aquesta història breu i concisa, sense èpica. Un llibre que emociona i que crea empatia amb qui ha patit aquesta situació i amb qui no.

📚 "Permagel", d'Eva Baltasar. Club Editor

La vida explicada per algú que només pensa a treure-se-la. La visió d'una suïcida que juga amb la mort pròpia perquè troba que el seu dia a dia l'expulsa i li pren l'aire.

A la protagonista de "Permagel" li fa por la vida, la felicitat, l'escalfor humana i l'amor. I en fuig a través del sexe i també a través dels llibres que tant li agrada llegir. Perquè "Permagel" és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre.

La cita que trobareu a la primera pàgina del llibre d'"El malaguanyat" de Thomas Bernhard, ja és tota una declaració d'intencions:

       "Néixer és una desgràcia, deia, i mentre vivim prosseguim aquesta desgràcia"

"Permagel" va guanyar el Premi Llibreter el 2018 i va ser la descoberta literària d'aquell any. Estem esperant amb moltes ganes el nou llibre d'Eva Baltasar, "Boulder" que està previst que es publiqui el proper març.

Per què el recomanem: Pel sentit de l'humor àcid i corrosiu amb què parla de la mort. Per la tria d'una protagonista lesbiana suïcida. PAM! De cop dos temes que encara són tabú: L'homosexualitat i el suïcidi. I ella ho té tot i ho manega amb un punt d'ironia i d'abnegació (com diu la protagonista: "si en alguna cosa crec és en les casualitats").

📚 "Sis nits d'agost" de Jordi Lara. Edicions 1984

La transcendència de la mort d'algú conegut i les seves conseqüències. La mort "noticiable", tot i que les causes segueixen enmig d'un tel de boirina i de preguntes sense resposta.

La història d'aquesta novel·la arrenca l'11 d'agost del 2007 quan es va fer pública la mort de Lluís Maria Xirinacs després d'aparèixer el seu cadàver al pla del Pegot.

La mort de Xirinacs és un fet documentat, sobre el qual se n'han escrit articles i s'ha especulat. Una notícia coneguda a la qual Jordi Lara no s'enfronta des de la ficció, sinó des de la reconstrucció a partir de materials reals i de persones vives que hi són pròximes.

Però no us enganyeu, Jordi Lara no ha escrit un llibre polític, ni biogràfic, ni tan sols periodístic. "Sis nits d'agost" se serveix de la decisió de Xirinacs de perdre's en un bosc d'Ogassa, al Ripollès, per posar fi a la seva vida, per reflexionar sobre l'amistat, sobre la llibertat o el compromís.

Per què el recomanem: Perquè el llibre és una reflexió profunda sobre el fet de treure's la vida i del paper que han de tenir les persones que estan a prop d'algú que vol morir. Perquè "Sis nits d'agost" no pretén tant esclarir la mort de Xirinacs, com interpel·lar el lector sobre la seva pròpia mort.

📚 "Disset pianos" de Ramon Solsona. Editorial Proa

Si haguéssim de posar música a les segones oportunitats, sonaria l'Springsteen o les Variacions Goldberg?

A "Disset pianos" de Ramon Solsona, passat i present es barregen per teixir una història d'allò més particular que acaba explicant els efectes d'un dels fets més atroços de la història de Romania: la dictadura de Ceaucescu.

La Mei és una dona a punt de fer seixanta anys que acaba de perdre el marit. L'home era un restaurador de pianos romanès que li deixa un encàrrec abans de morir: vendre els disset pianos de la seva botiga.

I a cops secs de tecles o a caminades per la vall de Montserrat, o a través de versos curts i contundents, Ramon Solsona ens parla de descobertes, de secrets, de futur, de recomençar i de motxilles que pesen molt.

Per què el recomanem: Perquè la mort, de vegades, ens pot posar al descobert veritats que ni imaginàvem sobre la persona que ja no hi és. Per les cicatrius que la vida i la història deixen gravades a la pell. Per la música que sona al llarg de totes les pàgines, un gran homenatge a la música clàssica (Chopin, Liszt, Brahms o Schuman), però també a la contemporània (Tom Waits, Springsteen, George Harrison, Madeleine Peyrox o Mary Travers).

Heu perdut una persona estimada i un llibre us va ajudar en aquell moment tan dolorós? Ens podeu fer arribar la vostra recomanació a través d'un missatge a Twitter o Instagram.