Aquest dilluns, 5 de maig, s'han complert 80 anys de l'alliberament de Mauthausen. Coincidint amb l'aniversari, dissabte, a Sant Feliu de Guíxols, s'incrustaran deu Stolpersteine, o llambordes de memòria de llautó, davant les cases dels deportats guixolencs internats a Mauthausen. Més endavant es farà el mateix a l'Escala i a Cervià de Ter. L'escriptora guixolenca Pilar Francès investiga per reivindicar la memòria.
Unes 350.000 persones més grans de 65 anys viuen soles a Catalunya, i més de la meitat pateixen algun grau de soledat. D'aquí 15 anys s'arribarà al mig milió i d'aquí 30, al milió. I des de dijous fins dissabte, a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, la 26a edició del Saló FiraGran. Amb les darreres novetats per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, com per exemple el robot humanoide ARKEO, per estimular la conversa, de l'empresa Arkeobots, i Serenia, l'assistent de conversa per intel·ligència artificial.
Avui, 5 de maig, és el Dia Mundial d'Higiene de Mans. Gemina Santana és infermera coordinadora del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, i ens recorda que, si ens rentem les mans amb sabó, ho hem de fer entre 40 i 60 segons; si és amb gel hidroalcohòlic, entre 20 i 30 segons.
Segons l'Enquesta a la Joventut de Catalunya només un de cada quatre joves fa servir el català de manera habitual. Unes dades que mostren com el català ha perdut força entre els joves a favor del castellà, mentre que els rols de gènere continuen gairebé intactes a les tasques de la llar. Saludem Xavier Gual, filòleg, escriptor i professor de secundària, autor del llibre "Qui ha de salvar el català?", i Paolo Bernardi, italià, professor de català, llicenciat fa poc en Filologia Catalana.
Avui, 30 d'abril, es compleixen 80 anys de la mort de Hitler. Per evitar la vergonya de la capitulació, va optar per posar fi a la seva vida mitjançant un tret. La vigília havia accedit a casar-se amb Eva Braum, la seva amant des de feia setze anys, que es va mantenir fidel al seu costat fins al final, i va ingerir una càpsula de cianur. Han passat 8 dècades des d'aquell fet i ens preguntem com és que la figura de Hitler continua fascinant, intrigant, inquietant tanta gent. Xavier Casals és especialista en l'extrema dreta i el neonazisme des de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.
Ens escriu el Lluís de Platja d'Aro. Explica que el 2000 va crear una empresa, juntament amb un altre soci, i que es van veure obligats a tancar 8 anys després. El 2021, tots dos socis es van acollir a la nova llei de la segona oportunitat. Se'ls va exonerar un deute de 424.933 €, que era la suma de 86.916 € amb el BBVA, 52.100 € amb La Caixa i un préstec privat de 285.917 €. Però, tot i la llei de la segona oportunitat, no han fet net. Han pogut eixugar tots els deutes menys un, el d'Hisenda, que puja a uns 54.619 €. Però Hisenda només n'exonera fins a 10.000. Com s'explica que no es pugui cancel·lar aquest deute tributari? Martí Batllori és advocat expert en la llei de la segona oportunitat.
Aquest diumenge, 27 d'abril, s'ha viscut un fet històric i multitudinari a l'abadia de Montserrat coincidint amb el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Per celebrar el mil·lenari, la Moreneta ha sortit en processó per primer cop aquest segle. Valorem la jornada amb el pare Bernat Juliol, comissari del mil·lenari.
Avui ens havíem plantejat entrevistar l'exalcaldessa Ada Colau, però no ha estat possible. També havíem convidat la reina Letícia, però ens ha dit que no podia. I també vam pensar en Elsa Artadi, Laura Borràs o Bibiana Ballbé, però hem decidit apuntar molt més alt i entrevistar la persona que coneix més bé aquests personatges, l'actriu Agnès Busquès.
Tornen les "Belleses intangibles", aquelles que no es poden veure amb els ulls ni tocar amb les mans, però que pesen igual que un silenci ple. Una lluna plena, la remor d'un riu, el cant dels ocells, la música o el sentit de l'humor, aquella manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat còmic, rialler o ridícul de les coses. Una actitud que enriqueix i ens millora mentalment, físicament i emocionalment. Ho saben bé l'Elisenda Pineda i l'Iu Forn.
La diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, des de fa un segle és el dia del llibre i de la rosa; cultura i amor gaudint de la participació popular més gran. Una història d'èxit col·lectiu, de projecció internacional i única al món. Però som prou conscients del valor que té Sant Jordi? Saludem Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la Informació i conseller de Cultura entre el 2006 i el 2010.
Saludem l'escriptora Sílvia Soler, que ens presenta la seva última novel·la, "Cor fort". Una història que parla d'una gran família al llarg dels anys i que posa el focus en una generació de dones que ha tingut molt pes a la societat, però d'una manera molt discreta.
El doctor en Ciències Bíbliques i actual president de l'Agència de la Santa Seu per l'Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques, Armand Puig, reacciona a la mort del papa Francesc.
Què porta una persona a comunicar-se per emissora amb altres persones d'arreu del món? En parlem, amb motiu del Dia Mundial de la Radioafició, amb Luis del Molino, autor de nombrosos articles, i Joan Solà, radioaficionat des de fa 60 anys a Sant Feliu de Guíxols.
Les processons, passions i celebracions religioses de Setmana Santa són un atractiu turístic, però no en tenim dades. Per què? Ho comentem aquest dimecres amb Sílvia Aulet, especialista en turisme religiós, i professora de la Facultat de Turisme de la UdG.
Reflexionem sobre aquest arbre mil·lenari amb el periodista Ernest Macià, company d'Esports de Catalunya Ràdio i autor de "Jo soc pau i victòria", un llibre de poesia que té l'olivera com a únic subjecte poètic, i Antònia Ninot, investigadora de l'IRTA i especialista en material vegetal de l'olivera.
Què passaria si haguéssim de resistir durant tres dies de manera sobtada? La UE ha demanat a la població que tinguem provisions per resistir tres dies com a pla de prevenció davant una guerra o catàstrofe climàtica. En parlem amb Anna Romeu, psicòloga experta en psicologia clínica, i amb Carlos Vico, director de l'escola Survival Xtrem.
Conversem amb Ricad Canals, cantautor i oient fidel, que participarà al concert col·lectiu d'homenatge a Luis Eduardo Aute a la sala petita del Kursaal de Manresa el 24 d'abril. També hi participaran Els convidats, Joan Isaac, Santi Arisa, Txema Segleres, Tontxu, Gabriel Sopeña, Toni Subirana i Rosa León, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort.
Cada vegada hi ha més evidències que envellir amb un cos més fort i musculat ajuda a tenir un cervell més saludable. Quines són les claus per tenir un cos en bona forma? L'hi preguntem a la doctora en psicologia de la salut i de l'esport i fisioterapeuta Montse Grau Pellicer.
Aquest diumenge és Diumenge de Rams, dia de palmes i palmons. La tradició cristiana rememora l'entrada de Jesús a Jerusalem, i durant molts anys, les padrines regalaven palmes i palmons als fillols i filloles per anar-los a beneir. Però en una societat cada cop més laica, quin és el futur d'aquesta tradició? Ho demanem a Albert Balada, sociòleg i doctor en història del pensament, i Xavier Vaqué Sans, professional de la confecció de palmes i palmons, i juntament amb el seu germà, quarta generació d'una nissaga que s'hi dedica.
Un estudi de l'Escola de Salut Pública de Harvard, dels Estats Units, constata que una alimentació variada rica en vegetals preserva millor el cervell en edats avançades. L'estudi ha seguit durant 30 anys 70.000 dones i gairebé 35.000 homes. La conclusió: com més aliments vegetals i menys d'origen animal i ultraprocessats, més bona salut mental i més rendiment cognitiu quan ens fem grans. Com s'explica? Maria Josep Rosselló és nutricionista, autora de llibres de referència com "La importància de menjar sa i saludable".
30 anys de l'Institut IrsiCaixa, un important centre de recerca biomèdica dedicat a l'estudi de les malalties infeccioses, especialment el VIH/sida i altres infeccions víriques. En parlem amb el seu fundador i director, el doctor Bonaventura Clotet, i Anna Pons, investigadora predoctoral de l'IrsiCaixa.
Creix el nombre de nens i adolescents que pateixen algun tipus d'agressió o de trastorn pel mal ús de la tecnologia. Segons la Fundació Bofill, el 35% d'infants d'entre 8 i 11 anys reconeixen tenir dificultats diàries per desconnectar-se'n. L'Escola de Salut de Sant Joan de Déu constata que un 44% dels joves es connecten a les xarxes per no sentir-se sols, sense ser conscients del risc d'addicció. Quin és l'abast del problema i quin grau de responsabilitat hi tenen els adults? Marc Masip és psicòleg i director de Desconecta@, programa terapèutic que ajuda els adolescents amb addicció a les noves tecnologies.
Tothom pot córrer una marató? Què li passaria al meu cos si amb gairebé 80 anys hi participés? És recomanable? En parlem amb Mary Palmer, que amb 79 anys acaba de fer la Marató de Barcelona, i la doctora Montserrat Romaguera, especialista en medicina familiar i esportiva i coordinadora del grup Exercici Físic i Salut de la CAMFiC.