Katrin Vankova va néixer el 1994 a Sofia, a Bulgària. S'ha criat a Llinars del Vallès, amb tota la seva família, i des de molt jove es va començar a interessar pel teatre.   Fins al 2 d'abril, és a dalt l'escenari de La Villarroel amb l'obra "Cost de vida", on interpreta el paper de Jess, una jove cuidadora que s'ha de fer càrrec d'un noi tetraplègic, interpretat per Pau Roca. Al setembre, la funció --on també participen Julio Manrique i Anna Sahun-- iniciarà gira per Catalunya. 🌟 #CostDeVida, de Martyna Majok, arriba a Barcelona per primera vegada. Una història sensible i divertida per aquells que els hi agrada connectar i deixar-se endur pel teatre. 🎟️ https://t.co/Q1LctDO1I4 pic.twitter.com/lRd5ENWHGv La Villarroel (@La_Villarroel) March 10, 2023 Però, malgrat que La Villarroel ha descobert Vankova al públic català, a fora ja fa temps que triomfa. Ha rodat amb Pedro Pascal i Nicolas Cage la pel·lícula "El insoportable peso de un talento descomunal", on interpreta la filla del president de la Generalitat.  El seu periple per arribar a Catalunya Segons explica Vankova a "Els experts" d'iCat, el seu periple fins a arribar a Catalunya va ser llarg i intens: "Ara ho veig des de lluny i va ser una bogeria. La primera parada va ser Madrid i allà vam estar-hi un mes, buscant feina i casa, no teníem on viure. Al meu pare li van prometre una feina a Lorca, i li van dir que havia de fer una paga i senyal. Vam anar fins allà i la feina no existia. Va ser horrorós. Per casualitats de la vida un veí de Bulgària vivia a Llinars del Vallès i ens van dir: 'Aquí hi ha un lloc segur per a vosaltres.'" Tota una experiència que, ara, li serveix d'inspiració per al paper que interpreta a "Cost de vida", el d'una noia migrant que es busca la vida en un món hostil, i ha de trobar feina. Un paper que, de fet, sembla fet a mida: "Quan vaig llegir el guió, em vaig emocionar. Vaig dir: 'Soc jo, és la meva història.' Ha sigut molt bonic descobrir-ho ara que soc gran, perquè, quan ets petit, ho veus d'una manera molt diferent. Potser el que més m'ha influït és com ho van viure els meus pares. Per crear el meu personatge, m'he inspirat molt en ells." Katrin comparteix escenari amb Pau Roca, Julio Manrique i Anna Sahun a "Cost de vida" (La Villarroel) De Llinars amb parada tècnica a Hollywood Sobre el seu pas pel rodatge d'"El insoportable peso de un talento descomunal", Vankova destaca a Catalunya Ràdio la humanitat de Pedro Pascal, l'actor que ara triomfa amb les sèries "The last of us" i "The Mandalorian": "És la persona amb qui més vaig connectar durant el rodatge. És un tio molt humà, molt humil i això s'agraeix molt quan treballes amb aquestes dimensions." Malgrat les bones crítiques rebudes i l'experiència americana, l'actriu manté els peus a terra i el seu objectiu és treballar en projectes que tinguin sobretot un marcat valor artístic. Tot i això, no renuncia a tornar a participar en grans superproduccions: "Un dels meus somnis és fer una pel·lícula Marvel, és molt divertit! A mi m'encantaria fer un personatge de dolenta. M'ho prenc com un joc. És un llenguatge més." Nicolas Cage i Pedro Pascal són els protagonistes del film "El insoportable peso de un talento descomunal" I, més enllà d'aquests somnis professionals, Vankova en té un altre de personal; seguir la vida que porta Kate Winslet:   "És una d'aquelles actrius que, tot i la seva gran fama, sempre conserva molt els seus valors. Això sí que és un somni a seguir, perquè ara hi ha massa soroll." En català i a Barcelona, com a casa Pel futur, Katrin Vankova té projectes que, diu, s'estan coent a foc lent, però té clar en quina llengua prioritza actuar: "En català és on em sento més jo. El parlo cada dia amb els amics. Amb els meus pares parlo búlgar perquè van voler conservar l'idioma per no perdre'l. En català i en anglès són els dos idiomes amb què em sento més còmoda actuant."  I és que, malgrat que l'actriu portava un any vivint a Madrid, ara ha tornat a Catalunya per estrenar l'obra a La Villarroel i assegura que a la capital catalana "hi ha molts projectes": "Vaig anar a viure fora perquè necessitava un canvi d'aire i una mica de vida. Notava que a Barcelona no acabaven de passar gaires coses. He notat molt la tornada, ara és una altra era. La gent està més activa i amb ganes de fer coses. És molt bonic. Barcelona mola. És molt guai treballar a casa."