La pau avança al País Basc aliena a la crispació política de Madrid

Amb 21 assassinats per ETA i set per les forces de seguretat de l'Estat, la localitat guipuscoana d'Errenteria va ser de les més colpejades pel terrorisme. Ara és, per molts, un referent de convivència pels homenatges a les víctimes que l'ajuntament governat per Bildu organitza des de 2013. Llavors l'alcalde era Julen Mendoza i va demanar perdó, i assegura que dotze anys després, aquest procés no ha acabat perquè "porta el seu temps".

"El primer acte d'Errenteria va ser de reconeixement. Hem anat construint sota la premissa que som gent que convivim en un mateix lloc, i això ens obliga a acordar i empatitzar. La violència et porta a llocs que no et permeten empatitzar amb aquella persona."

Homenatges com el que es fa a Manuel Zamarreño, regidor del PP assassinat per ETA el 1998. Malgrat els recels inicials, la seva filla Naiara Zamarreño hi participa habitualment.

"Al principi vaig tenir molts dubtes perquè l'alcalde era d'EH Bildu. Però em va convèncer que era un homenatge consensuat per totes les forces polítiques de l'Ajuntament. I a mi m'ha ajudat, no tancar un cercle del tot, però sí a sanar les ferides."

Al marge dels processos de diàleg oberts entre l'esquerra abertzale i algunes víctimes del terrorisme, al País Basc conviuen altres relats sobre com abordar el nou escenari de convivència. El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat del País Basc Antonio Rivera els resumeix de manera més simple:

"La convivència en pau es resol en el moment que el pistoler desapareix. Tan senzill com això. Per això és molt discutible que hi hagués conflicte. El que hi havia era una violència terrorista que reflexava un conflicte. Però quan ha desaparegut aquella violència, Euskadi és un país amb conflictes exactament igual que Badajoz, Conca o Albacete."

Rivera identifica tres qüestions pendents que defineixen el moment actual del procés de pau a Euskadi: la lluita pel relat, la situació dels presos d'ETA i els prop de 300 assassinats sense resoldre.

Naiara Zamarreño també creu que l'esquerra abertzale ha de fer un pas més.

"Molts cops veig pintades o cartells en Errenteria que em recorden al terrorisme que hem viscut i que podem afegir més dolor. Hi ha coses que fer, encara. Personalment voldria que certes persones i agents polític parlessin alt i clar i diguessin que matar va estar malament. És possible que això no arribi però també ajudaria a veure el canvi real a la nostra societat."

Però per una part de la població, el conflicte basc és aigua passada. El terrorisme va desaparèixer del llistat de preocupacions a l'últim baròmetre d'opinió de govern basc mentre que un estudi de la Universitat de Navarra va revelar que només un 57% dels alumnes d'ESO sabia què va ser ETA.

Tant Rivera com Mendoza assumeixen que voler passar pàgina és natural, però adverteixen del perill d'oblidar sense construir una memòria col·lectiva.

"Hi ha una voluntat de la societat basca de passar pàgina, de sortir fugint d'aquell record i això és més evident entre els joves. Les institucions han de fer un esforç perquè no s'oblidi. No es pot oblidar el que ha passat."

"Està bé voler oblidar. Tampoc volem viure amb tot allò. Però també és veritat que tot això està passant sense que s'hagi tancat. Evidentment no tothom estarà d'acord amb el tancament, però com a mínim que sigui un tancament el més consensuat possible."

Les eleccions fan aparèixer "vells fantasmes"

Enmig d'aquest escenari al País Basc, s'hi afegeix que a cada campanya electoral es ressusciten els "vells fantasmes" d'ETA amb voluntat d'atacar el rival. Assegura Antonio Rivera que al País Basc, això "no ho compra ni els que voten el PP".

"No tenen res a veure les percepcions d'un sector de la població basca que sap què vol dir el terrorisme a la percepció que tenen de l'Ebre per avall d'una mena de maldat intrínseca. Té més a veure amb els fantasmes de la dreta espanyola, com que [Bildu] va contra la unitat d'Espanya. Això aquí no ho compra ningú."

I igual que han fet altres víctimes del terrorisme en un comunicat subscrit per associacions com Covite, Naira Zamarreño censura lemes que fa servir la dreta espanyolista com "Que te vote Txapote".

"Son lemes que banalitzen el terrorisme i això fa que ens revictimitzen i s'afegeixi dolor al que ja patim. Hi ha moltes persones a l'altre costat que s'entesten en obstaculitzar aquests processos de pau."

L'exalcalde d'Errenteria de Bildu, Julen Mendoza, hi afegeix una reflexió:

Cada avenç que ha ocorregut aquí és un fruit d'un altre avanç posterior, i al mateix temps aquest fruit d'un altre anterior. Teixir la convivència és una feina realment molt difícil, i trencar-les es fa en molt poc temps. La classe política hauria de tenir la responsabilitat de no llençar més llenya al foc."

Els acords PSOE-Bildu, l'ariet de la dreta espanyolista

Un dels principals ariets de la dreta espanyola contra el govern de Pedro Sánchez són els seus acords amb Bildu, formació que segueixen vinculant a ETA. Però la realitat d'Euskadi és que l'esquerra abertzale es consolida cada dia més com una formació que pot disputar l'hegemonia al Partit Nacionalista Basc.

Ho està fent possible l'evolució de l'esquerra abertzale des del final d'ETA. Ara és vista pels joves com un nou partit d'esquerres, si bé Antonio Rivera creu que el passat dels abertzales "encara pesa" per fer el sorpasso.

El partit socialista també necessita temps, assegura, per forjar una coalició progressista amb l'esquerra abertzale, que ja comença a assumir les seves bases.

L'exalcalde d'Errenteria de Bildu, Julen Mendoza, diu que els pactes amb socialistes a Navarra, Irun o Eibar són possibles, diu, perquè "no posen per davant les sigles dels partits sinó polítiques concretes". Al contrari, afegeix, del relat que arriba des de l'estat espanyol.