La petjada ecològica d'un llibre: la indústria editorial fa passos cap a la sostenibilitat

El sector editorial de Catalunya ha començat a actuar de forma organitzada per reduir l'impacte ambiental de la seva activitat. No és un dels sectors més contaminants, però sí dels que tenen més influència a la societat. L'Institut d'Ecoedició és una nova entitat que ha nascut amb la voluntat d'impulsar la cursa cap a la sostenibilitat i compta amb el suport econòmic de la Generalitat. Al "Valor afegit" ens hem fixat en la feina que fan.

La iniciativa és molt recent i encara hi ha poques empreses que s'hagin sumat al seu segell, malgrat la subvenció de la Generalitat per al cost que té l'assessorament i l'auditoria que fa l'Institut.

La producció d'un llibre genera unes emissions de 476 grams de CO? de mitjana. Una forma de rebaixar aquestes emissions és fer servir paper de boscos explotats de forma sostenible i certificat pel segell FSC.

L'any 2022 es van editar a Espanya vuitanta mil títols diferents, dels quals se'n van produir dos-cents sis milions d'exemplars.

L'Institut d'Ecoedició ha produït un programa informàtic, el Bookdaper, que permet calcular l'impacte ambiental de cada exemplar. És una eina al servei dels editors per mirar de reduir les emissions i altres impactes ambientals.

Laia Figueras, de l'Institut d'Ecoedició, explica que l'impacte del sector del llibre català el 2019 va ser de 61.000 tones de CO?: Dit així, pot semblar molt, però si ho comparem amb altres sectors, sabem que l'impacte ambiental del sector del llibre és poc."

L'Institut facilita el càlcul de la motxilla ecològica dels llibres i atorga un segell a les editorials que apliquen criteris de sostenibilitat. Figueras sentencia que cal deixar de parlar del preu econòmic de les coses i parlar més del preu ambiental de les coses.

Sostenibilitat en el disseny

Penguin Random House és un dels gegants editorials d'Espanya i també del món. Fa deu anys aquesta empresa va iniciar accions per fer més sostenible la seva activitat, com altres del sector.  

Marta Borrell, directora creativa: "En aquest moment el 90% del paper que fem servir al grup és FSC. A més d'això fem una doble comprovació perquè tingui una petjada de carboni baixa. Això és molt important per a la sostenibilitat del llibre i el valor mediambiental".

El disseny dels llibres és una fase clau en la sostenibilitat de l'activitat editorial. L'elecció d'un tipus de lletra que necessiti menys tinta o sigui més compacta pot estalviar una part de les primeres matèries d'un llibre.

En l'anàlisi del cicle de vida d'un llibre, el disseny compta un 9% del total, però la influència de les decisions que es prenen en aquesta fase pot anar molt més enllà.

Per Marta Borrell, "és fonamental el paper del disseny, perquè en el moment en què un es planteja editar un llibre és el moment en què es prenen moltes decisions i has de tenir molt clar quin és el tipus de llibre que vols fer".

"Moltes decisions afectaran la petjada de carboni: la mida del llibre, l'estampació i acabats, la forma d'enquadernar. Pot afectar on s'imprimeix i com s'imprimeix i on es porta, el transport és una part fonamental."

Sostenibilitat a la impremta

Al magatzem d'una impremta del Poblenou traginen un palet de paper procedent de boscos explotats de forma sostenible. En aquest cas duu el segell FSC, un dels que té més difusió al món editorial.

La gestió del paper i de les tintes suposa gairebé la meitat de la petjada ecològica del procés d'edició d'un llibre. Però la realitat és que l'ús de paper reciclat o de boscos sostenibles és molt limitat.

Montserrat González és la directora d'Agpograf: "Estaríem parlant d'entre un 20 i un 30%. Sempre ho fem a sol·licitud del client, no ho podem fer espontàniament perquè tampoc tindríem prou paper ni certificat ni reciclat per proveir totes les nostres feines. Per tant, a sol·licitud del client es fan servir papers d'aquestes categories"

Aquesta és una de les impremtes que col·laboren amb l'Institut d'Ecoedició en la reducció de l'impacte ambiental de l'edició de llibres. Les grans màquines d'impressió òfset necessiten treballar amb unes planxes que porten els continguts originals. Només la producció de les planxes ja s'endú un 17% de l'impacte ambiental d'un llibre.

L'altre gran material que necessita la impressió és la tinta. Moltes ja són d'origen vegetal i també s'ha avançat en la gestió del consum de tinta que fan les màquines.

Montserrat González explica el procés: "Passem primer per la preimpressió, que és la que prepara els arxius per ser impresos. Un programa dona l'ordre de consum de tinta a la màquina, directament, perquè la feina quedi bé i a la vegada no hi hagi un ús indegut, sigui excessiu o baix de tinta".

Una de les novetats dels últims anys a les impremtes són les màquines digitals. Són semblants a les impressores domèstiques i no necessiten una planxa amb el contingut original, sinó que llegeixen l'arxiu digital directament. Aquestes màquines són ideals per a tirades curtes i ajuden a reduir els impactes ambientals.  

Sostenibilitat en la distribució

La gran nau de logística d'Entredós al Penedès és una de les infraestructures d'aquest tipus imprescindible per a la distribució de llibres a Catalunya. Per aquests molls entren i surten cada any vint-i-sis milions de llibres. Aquesta activitat representa el 16% de l'impacte ambiental que té la producció d'un llibre. Per això la proximitat pot ser clau en la reducció d'emissions en el transport.

Josep M. Cervera és director de Les Punxes, una distribuïdora de llarga tradició que fa de la proximitat un valor: "A hores d'ara, el 75% de les editorials que portem en distribució són ubicades a Catalunya. Això permet que ells treballin amb impremtes catalanes, dues de les impremtes es troben a trenta quilòmetres d'on ens trobem, a la Granada, al Penedès. Tot això fa que l'ecosistema nostre de funcionament sigui molt de proximitat."

La distribució dels llibres té unes característiques úniques en el món de la comercialització de productes. Els llibreters demanen a la distribuïdora els exemplars que els interessa tenir a la botiga. Però passats uns mesos poden tornar els llibres que no han venut al magatzem sense haver-los de pagar. Això fa els llibres totalment diferents dels discos o qualsevol altre producte.

Laia Figueras, de l'Institut d'Ecoedició, aconsella que "el més important és ponderar tirades, imprimir els llibres que realment preveus que s'acabaran venent".

"En la distribució tradicional és difícil, perquè si tu vols que els llibres estiguin a la llibreria perquè els lectors els puguin consultar, pot ser que alguns d'aquests llibres no s'acabin venent."

A Entredós miren de reduir l'impacte ambiental fent servir a les caixes cartró de boscos explotats de forma sostenible. Dins de les caixes es fa servir paper en lloc de bombolles de plàstic per evitar que els llibres es moguin. El precinte que es fa servir per tancar les caixes també és de paper en lloc de material plàstic.

Són passos que poden quedar petits davant el gran problema que suposen els llibres que no s'acaben venent i que tornen als prestatges del magatzem de la distribuïdora.  

Josep M. Cervera ho explica així: "Els invenuts és el que nosaltres anomenem devolució, és el mal del nostre sector, el que en diem la logística inversa. Això pot anar del 25 al 35%. Depèn del tipus de llibre, de la temàtica o de l'autor".

I què passa amb aquests llibres? "El que fem és que quan han tornat molts llibres, a l'editorial li diem: 'Escolta, hi ha x llibres d'aquests que no es vendran o que n'hi ha un miler i se'n ven un a l'any, què vols fer amb aquests llibres?'".

El destí, en moltes ocasions, explica Cervera, és enviar-los a destrucció: "Se'n fa paper, massa de paper, i el que es fa amb aquest paper és tornar a editar més llibres".