La polèmica de l'os al Pirineu amaga la crisi de la ramaderia

El conflicte de l'os aquests últims dos anys ha pres més força que mai. En el punt de mira dels ramaders hi ha dos ossos: Goiat i Cachou. Tots dos han atacat cavalls de forma reiterada, un comportament inesperat, que els tècnics han definit com anormal. Si fins ara els únics ramaders preocupats pel plantígrad eren els propietaris de cabres i ovelles, minoritaris a Catalunya, ara s'hi ha afegit l'alarma de la resta del sector, el boví i l'equí. Un neguit al que l'administració ha decidit donar resposta, sobretot perquè protegir vaques o cavalls és força més complex i costós que protegir les ovelles. Pren força l'opció de "retirar" els exemplars "reiteradament depredadors" com Goiat o Cachou. Retirar és un eufemisme que inclou la possibilitat de matar-los. Segons l'administració, però també segons organitzacions conservacionistes com la Fundación Oso Pardo, aquests ossos posen en perill el projecte de reintroducció, engegat el 1996. El veredicte consensuat és clar: Si s'ha d'escollir entre recuperar certa pau social o la vida d'un os, aquest últim té les de perdre. Mentrestant la població d'ossos continua creixent i recupera territoris perduts: ja són 50 els que viuen al Pirineu, concentrats a la Vall d'Aran, el Pallars i l'Arieja francesa. Goiat va matar 9 cavalls el 2018. Cachou, el 2019, en porta 5. "Tinc la sensació que hem tirat vint anys enrere en aquest tema", reconeix Marc Alonso, un dels pioners en la defensa de l'os al Pirineu i director de la casa de l'os bru al poble d'Isil, al Pallars, davant del rebrot de la polèmica. Fins ara, els ossos atacaven cabres i ovelles, però els ramats cada cop s'han protegit millor. A les nits, els animals es tanquen, s'ha recuperat la figura del pastor i les baixes han caigut en picat. Són mesures que a més paga l'administració. El balanç d'aquest any al Pallars, 3 ovelles mortes per l'os. Però evitar els atacs a vaques o cavalls, que continuen pasturant sense cap vigilància, és més complicat. I els ramaders ja s'han afanyat a dir que és impossible i que, si no es fa fora l'os, la ramaderia d'alta muntanya haurà de plegar. Els problemes de la ramaderia extensiva d'alta muntanya "Aquí tenim un problema greu, gravíssim, de mercats i de rendiment de l'activitat ramadera", Ferran Miralles, director general de polítiques ambientals i medi natural de la Generalitat Segons el director general de polítiques ambientals i medi natural de la Generalitat, Ferran Miralles, l'os no és el principal problema dels ramaders. Des del seu punt de vista, "el problema de la ramaderia extensiva i sobretot de l'oví és el preu a què es paga el xai. Aquí tenim un problema greu, gravíssim, de mercats i de rendiment de l'activitat ramadera." Les minses perspectives econòmiques afecten de ple el relleu al capdavant de les explotacions. Miralles afegeix, "el negoci és cobrar els ajuts i anar tirant fins que em pugui jubilar. Però clar, això no és un futur. Si algú s'ho mira amb mentalitat jove, el sector no és negoci." Per aquest motiu, segons el director de Medi Natural, l'os no és el problema. "Si ens asseiem amb el sector de la ramaderia, resulta que ens passem totes les hores parlant de l'os i de l'os. El problema del sector són moltes altres coses, i nosaltres volem parlar-ne, i creiem que ho hem de fer. És que no hi haurà política de natura si no hi ha política ramadera." "L'os té molts defensors, molts. En canvi, els ramaders en tenen molt pocs", Paco Boya, síndic de la Vall d'Aran El síndic de la Vall d'Aran, Paco Boya, té molt clar a qui defensarà en aquest conflicte, "jo no vull que les valls del Pirineu siguin unes valls abandonades. Vull que hi hagi gent, vull que hi hagi ramats, i, efectivament, vull que el Pirineu sigui un territori viu, amb persones, amb comunitats de persones i pobles on la ramaderia és una activitat habitual, no? Si això s'ha de plantejar en termes de conflicte, nosaltres estarem al costat dels ramaders. L'os té molts defensors, molts. En canvi, els ramaders en tenen molt pocs, i jo crec que els que hem d'estar al capdavant d'aquesta defensa, hem de ser les administracions locals i territorials." Per aquest motiu des de la sindicatura s'aposta per continuar exigint millores en les ajudes futures de la política agrària comunitària per a la ramaderia d'alta muntanya. El futur dels ossos al Pirineu L'altra pregunta a la que costa trobar resposta és si l'administració té un objectiu pel que fa al nombre d'ossos al Pirineu. A la serralada Cantàbrica hi viuen uns 350 exemplars, una població que segons la Fundación Oso Pardo és lluny encara d'un número òptim per garantir la supervivència de l'espècie. Al Pirineu amb nomes 50 ossos, la població per tant hauria de continuar creixent. De moment com a molt fins a assolir una xifra semblant a la del Cantàbric. "Això des d'un punt de vista biològic", puntualitza el director de Medi Natural, i afegeix immediatament, "L'altre llindar qui el marca? L'acceptació social. I l'acceptació social la marquen els danys. Clar, en territoris que hi ha menys ramaderia i conflicte, doncs, pot haver més ossos i no hi haurà cap problema. En canvi, en determinades zones només que n'hi hagi dos de conflictius pots tenir un problema enorme." Des d'institucions com la Càtedra d'Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus, que dirigeix la pedagoga i professora de la Universitat de Lleida Sofia Isus, s'intenten posar altres vies per afavorir la convivència amb l'os. Des de fa uns anys que per les escoles del Pallars i la Vall d'Aran circula la maleta de l'os. És un material pedagògic que intenta contrarestar el discurs homocèntric encara molt arrelat al Pirineu, que considera que la natura és al servei de l'home. L'objectiu és obrir pas a un plantejament geocèntric, en que es contempla la terra com un espai compartit entre l'esser humà i la resta d'espècies. Aprofitant el joc, s'apropa als nens la figura de l'os i de la resta d'animals que viuen al Pirineu. Pot semblar poca cosa, però pel simple fet de plantejar a aquests nens que l'os és un animal més que viu al seu entorn, a llarg termini es pot transformar el marc mental de futures generacions. L'os com a motor turístic L'exemple que molts es miren quan es parla de conviure amb l'os, és el Parc Natural de Somiedo, a Astúries. Allà la presència de l'os i la relativa facilitat de veure'l, l'han convertit en emblema. Somiedo sempre havia estat l'últim reducte d'aquest animal, i ara prosperen. Pels ramaders de la zona, l'os sempre ha format part de l'entorn i el maneig del bestiar contempla la seva presència. Com que mai va desaparèixer, l'augment actual d'ossos (en tenen uns 70) no és un problema. Al contrari, es valora la bèstia com a motor de desenvolupament econòmic i les poques baixes que produeix als ramats s'accepten com a mal menor gràcies a les indemnitzacions. És el repte per als sectors conservacionistes del Pirineu: Aconseguir que la figura de l'os es converteixi en un distintiu de qualitat ambiental, que impulsi el sector turístic. És l'aposta dels defensors de l'os al Pallars o a la Vall d'Aran. El "30 minuts" "Territori os" aborda el conflicte al voltant de la reintroducció de l'os al Pirineu que aquests últims dos anys ha pres més força que mai amb dos ossos en el punt de mira: Goiat i Cachou.

La polèmica de l'os al Pirineu amaga la crisi de la ramaderia

"30 minuts" fa balanç de la reintroducció de l'os bru al Pirineu. Amb una població de 50 ossos, que continua creixent, cap administració es planteja fer marxa enrere al projecte. L'única opció, per força, és la convivència.