A Barcelona, cada any més d'un centenar d'antics locals comercials a peu de carrer es transformen en habitatges. Segons dades de l'Ajuntament, l'any passat la xifra es va quedar per sota de la mitjana, amb 69 baixos reconvertits. Arquitectes, propietaris i sector immobiliari consideren que aquesta opció té molt més potencial, perquè hi ha més de 5.000 baixos buits a la capital catalana.  El problema és que aquesta reconversió topa amb alguna normativa que, segons diuen alguns experts, caldria flexibilitzar. Mentre això no passa, ja hi ha propietaris que se salten les normes i a través dels portals immobiliaris ofereixen locals condicionats com a habitatges que no tenen cèdula d'habitabilitat. Diversos ajuntaments tenen plans per reconvertir en vivendes comerços que fa anys que estan tancats (3Cat) Des de fa alguns anys, l'Ajuntament de Barcelona preveu el canvi d'usos dels baixos comercials amb l'objectiu d'ampliar el parc d'habitatge a la ciutat, però preservant alhora el comerç. Per aquest motiu s'acostuma a autoritzar en zones que no es consideren eixos comercials. A més a més, el local ha de tenir unes condicions mínimes per poder-hi viure i ha de respectar l'anomenat criteri urbanístic de densitat. Això vol dir que, en un determinat espai, com és la parcel·la d'una finca, hi ha establert un nombre màxim d'habitatges i reconvertir un local en un pis podria fer que se superés. Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, defensa modificar aquesta normativa per "guanyar habitatges". "I especialment els guanyarem en zones on avui en dia no té gaire sentit tenir uns locals que es van pensar per un comerç tradicional dels anys 60-70 que ja no existeix." Una altra de les dificultats amb què es troben els que volen reconvertir un local en vivenda és que l'habitatge resultant disposi de totes les condicions mínimes d'habitabilitat que exigeix la Generalitat, en especial una sortida de fums. Sandra Bestraten és la presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes. "Actualment hi ha tecnologia que permetria ventilar una cuina d'aquest tipus amb extractors d'alta generació de fibra de carboni, però el problema és que com a tècnics no podem garantir que s'instal·lin perquè són molt més cars." Tant des de la Cambra de la Propietat Urbana com des del Col·legi d'Arquitectes coincideixen que aquests baixos comercials condicionats com a habitatges serien una bona opció per a gent gran que ara viu en edificis sense ascensor o per a persones amb problemes de mobilitat. Un local comercial per llogar a Barcelona (CCMA) Als portals immobiliaris s'ofereixen locals sense cèdula d'habitabilitat Davant les traves i el munt de gestions que implica el compliment de la normativa, alguns propietaris de locals opten per tirar pel dret. De fet, si fem una cerca per internet, de seguida trobem diversos anuncis de locals, reformats o no, que admeten obertament que no disposen de la cèdula d'habitabilitat. És més, en alguns casos reconeixen que tampoc no hi ha possibilitat d'obtenir-la. Tot i això, s'oferten tant per comprar com per llogar.