La reintroducció d'un ximpanzé són 10 anys: "El punt d'inflexió és quan somriuen"

La primatòloga basca Itsaso Vélez del Burgo (Vitòria, 1984) cuida de més de 250 primats al Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro, a la República Democràtica del Congo, però diu que n'hi ha un que és el seu preferit. Es diu Suena i és un mascle adult de ximpanzé que es va passar 14 anys sol en una gàbia:

"Quan va arribar al centre tenia molts problemes. S'arrenca els cabells i fa moviments anormals. Ens va costar 4 anys poder-lo integrar en un grup i ara viu amb altres ximpanzés, però encara veus que té problemes de socialització."

L'objectiu d'un santuari com el que dirigeix la primatòloga Vélez de Burgo és que els ximpanzés com el Suena puguin tornar a la selva, només a quatre quilòmetres d'on es recuperen, al Parc Nacional de Kahuzi-Biega. Però els problemes de socialització del Suena fan que la seva reintroducció sigui impossible:

"Per nosaltres, el punt d'inflexió és quan somriuen, quan comencen a jugar i riuen. A partir d'aquí dius: 'anem pel bon camí'."

La recuperació va més enllà d'alliberar-los a la selva

De mitjana, un primat en recuperació tarda al voltant d'una dècada a tornar al seu hàbitat natural. Com que molts han estat separats de la mare de petits, durant el procés de recuperació han d'aprendre tot el que necessiten per sobreviure a la selva:

"Nosaltres els ensenyem què menjar al juny o al gener, o quins perills hi ha a la selva."

La primatòloga explica que és un procés molt complicat, que va més enllà de simplement alliberar-los a l'hàbitat natural. Els experts han d'assegurar una zona per saber que estaran segurs i sempre els introdueixen en grup, mai sols, perquè els ximpanzés són molt territorials i necessiten defensar-se dels veïns.

Els nostres parents més propers, amb qui compartim més del 98% de l'ADN

La primatòloga Vélez de Burgo explica que els ximpanzés són animals molt intel·ligents, els nostres parents més propers, amb qui compartim més del 98% de material genètic:

"Les cries recorden perfectament l'esdeveniment traumàtic de com estaven a la selva, venen els caçadors, disparen a la seva mare, cauen amb ella i els caçadors furtius literalment les arranquen dels braços de la seva mare."

Al Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro ara hi viuen 129 ximpanzès i 126 monos de 16 espècies diferents. A banda de primats, també rehabiliten lloros grisos, perquè hi ha un tràfic il·legal internacional molt important. La majoria de primats són cries orfes, perquè els caçadors furtius maten els adults per vendre'n la carn.

Premi NAT per la seva tasca com a directora del centre de rehabilitació

El Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro està situat en un poble petit que va ser colònia belga, a 1.800 metres sobre el nivell del mar. Itsaso Vélez de Burgo hi va anar l'any 2014 per a un voluntariat de 6 mesos i ja hi porta 9 anys, ara com a directora del centre.

Ara el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha reconegut la tasca científica i divulgativa d'aquesta primatòloga i ambientòloga, formada a la Universitat de Barcelona, amb el Premi NAT:

"Em fa molta il·lusió, la veritat és que va ser una sorpresa. I tornar a Barcelona és genial, feia molts anys que no venia."

El primer en rebre aquest premi, que va començar l'any 2018, va ser el primatòleg holandès Frans de Waal, pioner en establir paral·lelismes entre la conducta humana i la d'altres primats com la moralitat, la justícia i l'empatia:

 "M'encanta com Frans de Waal explica la relació entre primats i les nostres semblances." 

La primatòloga treballa en una de les zones més violentes i conflictives del planeta, un escenari ideal per a la caça furtiva i el tràfic il·legal d'animals:

"El fantasma de la inseguretat és patent tota l'estona i condiciona la teva vida, encara que no passi res directament."

Ara estan més tranquils, però explica que fins a l'any 2018 sentien trets de nit constantment i que mai sap quan haurà de fugir.