La ruta dels (in)visibles: una altra cara de Barcelona 

Jaume Mengual assenyala un espai just a l'entrada d'un pàrquing situat a la Rambla de Barcelona: "Vaig estar 7 anys dormint aquí." Al costat hi té la seva inseparable gossa, la Laika, i davant, un grup nombrós d'alumnes de quart d'ESO als quals intenta explicar la duresa del que és viure al carrer: "Aquí també hi dormia un home gran que jo tractava com si fos el meu avi. Una nit em desperto i veig 6 o 7 joves encerclant-lo: 'Què? El voleu picar?', els vaig cridar, i quan van veure que m'aixecava van marxar." En aquest pàrquing, en Jaume només hi va dormir una quarta part dels anys que va estar sense llar, 30 en total: "Sempre que he dormit al carrer ho he fet en un lloc amb llum i vigilat, perquè així tenia una defensa." A Barcelona 1.231 persones dormen cada dia al carrer, segons dades d'Arrels Fundació (Catalunya Ràdio/Leyre Ortigosa) En aquest sentit, l'aparcament complia aquests requisits. Un dia, el gerent es va dirigir a Mengual, que s'estava a l'entrada, per dir-li que quan s'aixequés l'anés a veure a la planta de baix: "Quina sorpresa que em vaig endur? Em va deixar una petita cambra per guardar les meves coses i inclús una targeta per poder obrir la porta del pàrquing durant la nit i poder fer servir el lavabo." S'iniciava així una relació d'amistat i confiança entre Mengual i aquells treballadors: "Si ells compartien amb mi, jo també amb ells. Per exemple, quan el bar del costat em donava 'montaditos' jo els en baixava uns quants. Tenia una família aquí, s'han comportat amb mi com ningú." Mengual també intenta transmetre als joves la importància de la companyonia que ell tenia amb altres persones en la mateixa situació: "Si no ens ajudem entre nosaltres, no som ningú." Ruta de sensibilització El recorregut, però, ha començat molt abans d'arribar a aquest aparcament. A dos quarts de deu del matí, a la rambla del Raval de Barcelona, Albert Clapés, voluntari d'Arrels Fundació, i Jaume Mengual s'han trobat amb un grup d'alumnes d'entre 15 i 16 anys. "Sabeu quanta gent viu al carrer a Barcelona?", és de les primeres coses que Clapés diu dirigint-se als joves. Ningú encerta la xifra i ell els revela les dades. I és que l'estudi anual elaborat per Arrels Fundació determina que a Barcelona 1.231 persones viuen al carrer, 2.803 s'allotgen en recursos públics o privats i 865 en assentaments. És a dir, a la capital catalana hi ha un total de 4.899 persones sense llar. L'informe parteix d'un estudi de camp realitzat per centenars de voluntaris de l'organització la nit del 15 de juny del 2022. Amb tot, Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació, apunta que aquestes dades són només una "xifra de mínims": "Vam sortir a fer una enquesta i vam comptabilitzar les persones que trobàvem, però hi ha zones a les quals no hem anat, com parcs i jardins. I també hi ha el cas de les dones, que normalment s'amaguen molt més i, per tant, són més invisibles que els homes." Clapés continua explicant la ruta que faran durant tot el matí: "Veurem el que a vegades no volem veure o ens és incòmode." A continuació, el grup s'endinsa en el Raval, i és on té lloc la primera parada: un dels murals Visibles, creats per l'artista Teo Vázquez i realitzats a partir de fotografies de persones reals plasmades en els edificis on acostumaven a dormir. Aquí intervé Mengual: "Quan estàvem al carrer, passava gent per davant i gairebé ni et mirava. Els murals s'han fet perquè la gent que hem estat al carrer siguem visibles." Durant el recorregut, l'Albert explica qui és en Miguel, en Gustavo, en Giorgio o l'Anna Maria. Tots ells, com en Jaume, tenen un d'aquests retrats de grans dimensions on, a més, es pot trobar un codi QR que explica les seves vivències. En Miguel Navarro va dormir durant anys en aquest espai al costat de la Filmoteca (Catalunya Ràdio/Leyre Ortigosa) I és que, segons la fundació, aquests murals no només són una imatge il·lustrativa, volen ser un punt de partida per conèixer les històries de vida de persones amb noms i cognoms, tal com explica Clapés: "A vegades ens imaginem que tota la gent que viu al carrer pot ser perillosa, amb addiccions o que hi ha arribat una mica perquè s'ho ha buscat. La realitat ens ha fet veure que moltes vegades no és així." Canviar la mirada "Ens han mostrat coses que són molt reals, ha estat un xoc de realitat", afirma la Natàlia Aguilera, que juntament amb l'Alba Cruz són dues de les alumnes que han seguit atentament la xerrada. Es tracta del tercer grup de quart d'ESO del mateix institut que fa aquest recorregut. Aquest cop, acompanyats per dues professores, l'Olga Ruiz i l'Ona Ramos: "Hem pensat que era una bona oportunitat per conèixer la realitat de persones que viuen al carrer i també un altre entorn. En aquest cas, la ruta passa al Raval. Tot plegat és molt diferent del que els nois i noies coneixen a l'institut i en el seu barri." L'Albert explica la història de vida de l'Anna Maria, una de les protagonistes dels murals Visibles (Catalunya Ràdio/Leyre Ortigosa) Sensibilitzar sobre aquesta problemàtica és un dels objectius que busca la fundació, i això pren especial rellevància quan davant hi ha persones joves, tal com apunta el director d'Arrels, Ferran Busquets: "Volem arribar al màxim de joves possibles perquè creixin en la cultura que no hi ha d'haver ningú dormint al carrer. Estem convençuts que quan la societat no accepta una cosa aquesta cosa canvia." Busquets afegeix que la iniciativa vol "canviar la mirada" de la ciutadania envers la gent sense llar, trencar prejudicis i que es perdi la por d'acostar-s'hi. I així ho constata en Jaume: "Quan passes per davant d'algú que dorm al carrer s'ha d'actuar normal, dir bon dia, preguntar com està, si necessita alguna cosa... És col·laborar amb la gent del carrer." El recorregut s'acaba al taller d'Arrels Fundació, on actualment en Jaume treballa realitzant diversos productes fets a mà que després venen. Minuts abans, el grup s'ha aturat davant dels pisos socials que l'Ajuntament va construir mitjançant contenidors de mercaderies reciclats del port. En un d'aquests pisos, hi viu des de fa tres anys en Jaume: "Era al pàrquing quan vaig rebre la trucada de 'ja tens un pis'. Em vaig sentir l'home més feliç del món."

La ruta dels (in)visibles: una altra cara de Barcelona&#8239;

Arrels Fundació fa recorreguts amb persones que han viscut al carrer per sensibilitzar i trencar prejudicis sobre aquesta problemàtica

La ruta dels (in)visibles: una altra cara de Barcelona 