El govern de la Generalitat ha aprovat el pla per combatre la pressió estètica durant els propers tres anys amb 68 propostes concretes en l'àmbit de l'educació, la salut, la moda, l'alimentació, l'esport, l'audiovisual o la feina. La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, n'explica els objectius: "Volem dir que ja n'hi ha prou, perquè ens hi estem jugant la salut, el benestar emocional i, fins i tot, la vida". El pla contempla mesures específiques per a infants, adolescents i professionals que treballen amb gent jove: "Les dones estem sempre subjectes als comentaris que ens fan sobre el nostre cos. No només sobre el pes, sinó també sobre els pits, les arrugues, els malucs, la cintura, els cabells blancs... És una constant al llarg de la vida".
El presentador i monologuista Ángel Martín presenta el llibre "Detrás del ruido", on fa un seguit de reflexions i explica el seu procés per no tornar a recaure després del seu ingrés en un psiquiàtric. S'ha sorprès de la resposta dels lectors i de com "el llibre fa servei" més enllà del que ell s'havia proposat: "Ajuda a encendre alarmes i a entendre comportaments de l'altra gent."
Parlant de ciència, Josep Maria Mainat és dels que creu que la mida importa. Concretament, com més petit, millor. Per això avui ens ha explicat què carai són la nanotecnologia i els nanorobots, uns avenços científics que, segons ha pogut saber en Josep Maria, d'aquí 15 anys podrien formar part de la medicina habitual.
Josep Maria Mainat troba l'optimisme en la ciència i en aquesta ocasió s'ha fixat en el que explica la ciència sobre el sexe. Què passa amb els petons més tòrrids? Què és el que ens fa plantejar-nos tenir sexe amb una altra persona? Practicar sexe millora la salut i allarga la vida? Què diu la ciència sobre els orgasmes? Quants n'hauríem de tenir cada any? Mainat respon aquestes i altres preguntes sobre el sexe a través d'estudis i experiments científics.
Josep Maria Mainat és una persona optimista que es mira la ciència de manera optimista. Per això ens explica un estudi a través del qual s'ha aconseguit que uns ratolins vells tornin a ser joves. Com? A través de l'epigenètica. En Josep Maria ens ha explicat què és exactament aquest concepte i per il·lustrar-nos ens ha portat un dels experts catalans en la matèria. Es tracta del doctor Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, investigador de l'ICREA, catedràtic de Genètica a la UB i referent mundial en la lluita contra el càncer pels seus treballs, precisament, en el camp de l'epigenètica. El doctor Esteller ens ha donat la seva visió sobre aquest estudi i ha explicat en quin punt estem pel que fa als avenços científics sobre com revertir l'envelliment.
Josep Maria Mainat, el nostre entusiasta de la ciència optimista, continua desplegant els seus coneixements sobre els gens i l'enginyeria genètica. Avui se centra en el paper de Gregor Mendel, a qui es considera el pare de la genètica, per explicar com es va fixar en els pèsols per fer les seves investigacions. A partir dels pèsols d'en Mendel, en Josep Maria també ens ha explicat què és l'ADN, què són els gens i per què ens pot ser útil l'enginyeria genètica.
Josep Maria Mainat volia explicar què és l'enginyeria genètica, però s'ha llevat amb poques ganes de fer el guió i li ha demanat a ChatGPT, una aplicació d'intel·ligència artificial, que li faci la feina. Mainat detalla com ha anat la conversa amb aquesta aplicació i quina informació li ha donat sobre l'enginyeria genètica, la ciència que estudia com podem fer canvis en les cèl·lules millorar-les o fer que realitzin noves funcions.
El planeta Terra ja acull 8.000 milions d'ànimes humanes. Una d'elles, que respon al nom de Josep Maria Mainat, analitza si la xifra mundial d'habitants pot continuar creixent. Hi ha qui qüestiona que sigui viable poder generar recursos bàsics per a la supervivència de tothom, en cas que continuï augmentant la població. Mainat té clar que "la gent normalment té la percepció que el món va a pitjor, però no sempre és així".
Josep Maria Mainat ens explica tots els arguments pels quals creu que aviat es podrà aturar l'envelliment i viure molts més anys, entre els quals estudis genètics que s'estan fent per aconseguir aquest objectiu, o les experiències que hi ha de criopreservació, que alguns veuen com una fórmula per aconseguir la immortalitat.
Josep Maria Mainat analitza en quin moment estem pel que fa a la generació d'òrgans artificials que permetin substituir amb plenes garanties els que ja no funcionen correctament. Costa de creure, però ja s'estan imprimint òrgans artificials amb impressores 3D. I es continua investigant com aconseguir reprogramar les cèl·lules mare de qualsevol tipus perquè creïn òrgans complets que no puguin generar rebuig.