L'Hospital Clínic de Barcelona disposa de dos nous quiròfans d'alta tecnologia robotitzada, pioners a Europa i finançats amb fons comunitaris, que permeten fer cirurgies d'alta complexitat. Són cirurgies funcionals per millorar l'estat de malalts d'epilèpsia i Parkinson, operacions per extirpar tumors del crani i cirurgies de columna. Calculen que amb aquestes dues noves sales d'operacions es podran fer unes dues-centes intervencions més cada any. Corregir una malformació cranial En el primer quiròfan, el doctor Alberto di Somma, neurocirurgià del Clínic, opera una noia d'uns 20 anys. Té una malformació a la base del crani per on li surt un trosset de cervell i el líquid cefaloraquidi que l'envolta, que li acaba regalimant pel nas. Això li provoca atacs constants d'epilèpsia i viu en risc de patir una meningitis mortal. Inserint una càmera endoscòpica per l'ull es pot arribar a la base del crani (Catalunya Ràdio / Mònica Mas) El quiròfan és un espai enorme, molt semblant a una nau espacial, que té un gran TAC de 360 graus. Això el converteix en una eina d'última generació per a cirurgies de cervell i columna. El doctor Di Somma explica en què consisteix l'operació: "Fem una incisió a través de la parpella superior, que ens permet arribar a la base del crani amb una càmera endoscòpica connectada a un monitor. Allà visualitzem la malformació i la dessequem." D'aquesta manera, arriben a la base del crani a través de l'ull i eviten obrir el cap de la pacient per accedir a aquesta zona tan profunda del cervell. El doctor Alberto di Somma dirigeix l'operació (Catalunya Ràdio / Mònica Mas) Es tracta d'un abordatge pioner a Europa per reparar aquest tipus de malformacions que provoquen fugues de massa cerebral. El doctor Di Somma està acompanyat durant tota l'operació de l'oftalmòloga Jessica Matas, que controla tota la part d'introducció a través de l'ull del robot endoscòpic que permet reparar la malformació del cervell a la pacient. Amb els nous quiròfans es podran fer moltes més operacions al centre (Catalunya Ràdio / Mònica Mas) Amb les tècniques que s'aplicaven abans, s'hauria hagut d'obrir el crani del malalt pel costat, amb les seqüeles que li hauria comportat i la llarga recuperació que hauria necessitat. Ara, el pacient pot anar-se'n cap a casa al cap de pocs dies, tal com explica el doctor Joaquim Ensenyat, cap del servei de Neurocirurgia del Clínic. "Un dels nostres objectius és que, després de l'operació, el malalt pugui sortir al carrer i ningú s'adoni que està operat. No hem de rasurar el cap ni fem cicatrius visibles." La majoria de vegades, s'ha d'obrir el cap per arribar al cervell, però en aquest cas són incisions molt petites, de dos o tres centímetres; no són com les craniotomies que es feien abans. Millorar la condició d'una pacient de Parkinson Al mateix temps, en el segon quiròfan d'última generació, equipat amb 5G, el doctor Joaquim Rumià, neurocirurgià del Clínic, opera una dona amb Parkinson: "És una senyora a qui la malaltia de Parkinson ha arribat a la fase en la qual els medicaments ja no són suficients per controlar els seus símptomes i aleshores és quan s'ha d'operar." La intervenció consisteix a implantar dos elèctrodes al cervell de la pacient per reduir els tremolors típics del Parkinson. L'operació per col·locar elèctrodes s'ha fet menys invasiva (Catalunya Ràdio / Mònica Mas) És una operació que es practica des de fa molts anys, però ara, amb la tecnologia d'aquest quiròfan, és molt més precisa i assumible per al pacient. Abans, explica el doctor Rumià, s'havia de despertar el pacient durant la cirurgia per saber si l'emplaçament que havien posat al cervell era correcte. Ara ja no: "Ara, com que tenim aquests sistemes d'imatge durant la cirurgia --se'n diu imatge intraoperatòria-- implantem l'elèctrode, obtenim una imatge i verifiquem si l'elèctrode està ben posat." L'alt cost d'aquestes intervencions fa que només les pugui assumir la sanitat pública (Catalunya Ràdio / Mònica Mas) El cost de tots aquests tipus d'operacions és molt alt, especialment la cirurgia de l'ull, que és d'alta complexitat i que pot arribar a costar uns 200.000 euros, un preu que només pot assumir la sanitat pública.