Un retrat íntim d'un tenor polifacètic
10/12/2024 - 16.23 Actualitzat 08/07/2025 - 12.39
Conegut com "El tenor del poble", Pavarotti era una singular combinació de personalitat, geni i celebritat, amb una gran presència i carisma. Va emprar els seus dots prodigiosos per estendre l'òpera com a entreteniment i com un gènere que tots els amants de la música poguessin gaudir. A través de la força pura del seu talent, Pavarotti va dominar els grans escenaris del món i va aconseguir el cor dels públics de tot arreu.
"Pavarotti", dirigit per Ron Howard, guanyador de dos premis Oscar, està creat a partir d'una combinació d'actuacions personals de Pavarotti, d'interpretacions antològiques, d'imatges inèdites i d'entrevistes amb els familiars i companys del cantant. El documental és un gran homenatge i un retrat íntim del cantant d'òpera més estimat de tots els temps, on a més del talent musical també es mostra l'exuberant personalitat del tenor i seu caràcter optimista i apassionat.
Luciano Pavarotti va néixer l'any 1935, a Mòdena, al si d'una família obrera. Fill de pare forner i mare treballadora d'una fàbrica de cigars, des de ben petit va desenvolupar la passió per l'òpera gràcies al seu pare, un tenor aficionat. Dotat d'una veu poderosa i alumne dels professors d'òpera italians més importants de l'època, Pavarotti aviat es va convertir en un referent del gènere.
Per Nicoletta Mantovani, la seva darrera parella, "Pavarotti era plenament conscient d'haver rebut un gran do de Déu".
"No només per a l'òpera, sinó també per a totes les coses de la vida."
Pavarotti va debutar el 29 d'abril de 1961 amb el paper de Rodolfo, a "La Bohème".
Ell mateix recorda que "no va ser una vetllada sensacional, però tothom en va quedar molt content, sobretot la mare."
A partir d'aquí, la seva popularitat va anar creixent i va actuar als teatres més importants del món. Però el cim de la seva carrera va arribar quan va formar part d'Els Tres Tenors, amb Josep Carreras i Plácido Domingo. El director Zubin Mehta recorda com va sorgir aquesta col·laboració, que es va convertir en un gran èxit comercial i de públic i que va començar amb un concert històric a Roma:
"La idea era que, com que els tres tenors eren molt del futbol i en aquell moment hi havia la Copa del Món, aplegar-los allà la vigília de la final, i tots tres van dir que sí."
La trajectòria de Pavarotti va anar més enllà del món de l'òpera, amb contactes amb polítics i líders mundials. També cal destacar la seva intensa tasca humanitària amb l'organització de concerts per causes benèfiques, al costat de cantants de pop i rock, com Bono, de U2, o de personalitats com la princesa Diana.
Tot i les crítiques per no seguir un camí ortodox en el món de la música, Pavarotti se sentia orgullós d'haver acostat el gènere de l'òpera a tots els públics:
"Voldria que em recordessin com un home que va dur l'òpera a les masses. Que diguessin que he cantat des de 'La Favorita' fins a 'Otello'. Que tinc un repertori amplíssim. Que mai no m'he llançat a fer òperes noves només pel gust de fer-les. Tot això són trets positius com a cantant. Valent, perquè, lògicament, sempre et critiquen."
Quan va morir, l'any 2007, Luciano Pavarotti havia venut més de 100 milions de discos i actuat en directe per a més de 10 milions de persones.
Fitxa tècnica:
Direcció: Ron Howard
Guió: Mark Monroe
Producció: Nigel Sinclair, Brian Grazer, Ron Howard, Michael Rosenberg, Jeanne Elfant Festa
Edició: Paul Crowder A.C.E
Producció executiva: David Blackman, Dickon Stainer, Guy East, Nicholas Ferrall, Paul Crowder, Mark Monroe
Direcció de fotografia: MichaeI Dwyer, Alan Gwizdowski, Axel Baumann, Tom Hurwitz, Michael Wood, Luca Ciuti, Patrizio Saccò
"Pavarotti" és una producció de Polygram Entertainment, Imagine Entertainment, White Horse Pictures i Diamond Docs.