La Xina ataca la llengua del Tibet, el cor de la seva identitat

La Xina combat la llengua tibetana, l'essència de la identitat del Tibet, amb una suposada modernització de les escoles. Tres relators especials de l'ONU denuncien l'intent xinès d'eliminar la cultura tibetana de la majoria de nens tibetans que viuen a la Xina. Un d'ells és Fernand De Varennes: "Això és essencialment un intent d'assimilació forçada de nens tibetans que van a escola, on se'ls ensenya de manera gairebé exclusiva en putonghua, -- mandarí--. No podran mantenir la fluïdesa en la seva pròpia llengua perquè passaran molt de temps fora, no només a l'escola, sinó també lluny de les seves famílies." Per De Varennes, els professors gairebé mai són tibetans a les noves escoles creades per Pequín al Tibet Aquest jurista canadenc, amb Farida Shaheed, relatora especial sobre el dret a l'educació, i amb Alexandra Xanthaki, relatora especial sobre drets culturals, alerten en un informe que al Tibet hi havia escoles privades de cultura tibetana, però les autoritats xineses les han tancat o no els renoven les llicències. &#8776;1 million #Tibetan #Children away much of year from #family in residential schools' &amp; #LANGUAGE, #religion &amp; #culture. Forced #assimilation? #CrimesAgainstHumanity? Clearly grave #HumanRights allegations #UN communication https://t.co/EGgyqnwrLF &amp; PR https://t.co/LZlzJSJMcW UN Special Rapporteur on Minority Issues (@fernanddev) February 6, 2023 En canvi, als internats la cultura dominant és la xinesa i s'ha eliminat qualsevol aspecte de la religió budista. Monestir de Shekar Gyantse. Els temples budistes són presents arreu del Tibet (Quim Olivares) Per aquest expert independent, això és una enorme discriminació, com la que van patir els indígenes americans: "En el passat, al Canadà i als Estats Units es separaven els nens indígenes de les seves famílies i els enviaven a internats, i allà la intenció era assimilar-los, treure'ls de l'entorn indígena i convertir-los en ciutadans blancs civilitzats de debò." La cultura tibetana desapareixerà sense llengua pròpia Hi ha molts factors que defineixen la identitat tibetana. Un és la geografia: l'altiplà tibetà és un lloc diferent de la resta del món. El budisme n'és un altre de molt important, però aquesta tradició religiosa i espiritual la comparteixen amb altres pobles del món. Hi ha, però, una cosa que només la trobem al Tibet, com explica Josep Lluís Alay, professor d'Història d'Àsia a la Universitat de Barcelona: "La llengua és aquell tret que els defineix com a poble. És impensable que la cultura tibetana s'expressi en mandarí, en anglès o en hindi. Ho deixarà de ser. I els xinesos ho saben molt bé i conclouen que la solució final és liquidar-los lingüísticament." Per Alay, costarà molt de trencar el sentiment identitari dels tibetans (Quim Olivares) La resposta de Pequín a les acusacions dels relators de l'ONU Les autoritats xineses consideren que els relators estan equivocats. De Varennes els recorda, però, que no els ha facilitat una informació clau: "Quantes criatures tibetanes se les ensenya encara en la seva llengua? La informació que hem rebut confirma que hi ha internats i no es nega de manera sòlida i clara que el mandarí hi hagi substituït la llengua tibetana." Pequín, però, justifica aquesta política en nom de la igualtat i de la modernització de l'escola. Asseguren que els nous centres tenen millors instal·lacions per afavorir així el benestar dels estudiants tibetans. Alguns observadors, però, asseguren que separar famílies és inhumà i inacceptable, encara que les criatures puguin passar a casa unes setmanes l'any. Quinze anys de la darrera revolta tibetana El març del 2008 es va viure la revolta tibetana més important dels últims anys. Un grup de monjos va gosar desplegar una bandera tibetana (prohibida a la Xina) al centre de Lhasa, just davant de l'emblemàtic temple del Jokhang. Temple del Jokhang, fotografiat l'any 2005 (Quim Olivares) La revolta es va estendre de la capital a l'altiplà tibetà i les protestes pacífiques van derivar en enfrontaments i violència, amb morts i ferits. Des de llavors, la repressió xinesa cultural, religiosa i lingüística ha fet inviable qualsevol contestació política. Com que en la manera de pensar tibetana és impossible la violència contra els altres, des del 2008, 160 persones s'han cremat en públic. El cantant Tsewang Norbu es va immolar el febrer del 2022 a Lhasa (Central Tibetan Administration) Josep Lluís Alay explica que la immolació és l'única forma d'expressió de la dissidència política al Tibet: "A les ciutats, hi ha brigades especials de la policia que van amb uns ganxos de ferro enormes per si algú se'ls immola, poder-los agafar a distància i tenir-los controlats perquè no s'acostin amb el foc." Un futur sense el Dalai-lama El Dalai-lama, que va fugir a l'Índia el 1959, és el líder espiritual i religiós dels tibetans i símbol de l'autogovern, però el govern xinès el considera l'enemic número u. El seu culte està prohibit al Tibet. Tenir una fotografia de sa santedat a casa o publicar-ne en línia et pot portar a la presó. Tubten Wangcheng en una sala de la Casa del Tibet on no s'ha tocat res des de la visita del Dalai-lama el 2007 (Quim Olivares) Aquest estiu, el XIVè Dalai-lama farà 88 anys, i alguns pateixen que quan es mori no estigui preparat el relleu. Tubten Wangcheng, director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, explica al podcast "Mapamundi" que el Dalai-lama deixarà indicacions d'on ha nascut la seva reencarnació, però per a tot plegat no hi ha pressa: "Desitgem llarga vida al Dalai-lama, però un dia ens deixarà. Ara bé, ell es va comprometre a viure 113 anys. Bé, finalment va dir 110. Molta gent pensarà: com ho sap? Doncs perquè és el dalai-lama, no és qualsevol, té sabiduria." Els tibetans creuen que reneixen després de morir. El Dalai-lama, doncs, també ho farà, però com que és una figura especial que aporta tots els coneixements religiosos, filosòfics i polítics dels tibetans s'haurà de buscar la persona que encarnarà el seu renaixement i es convertirà en el XVè Dalai-lama. Josep Lluís Alay, que també ha fet recerca durant molts anys de la cultura i de les tradicions tibetanes, creu que els xinesos tenen un pla quan mori el Dalai-lama: "La Xina mirarà de trobar el renaixement en un nen tibetà dins de les seves fronteres i portar-lo a un internat fora del Tibet per convertir-lo en el perfecte funcionari del govern xinès. Això no ho acceptarà la població del Tibet. L'actual Dalai-lama ha dit que el renaixement es produirà en un nen tibetà que viu a l'exili." Oracions al temple del Jokhang a Lhasa (Quim Olivares) Vídeo polèmic del Dalai-lama Fa uns mesos es va fer viral un vídeo d'una trobada del Dalai-lama amb estudiants del nord de l'Índia. Entre el públic, un nen va demanar abraçar-lo. El noi, amb la seva mare al costat, va fer un petó a la galta al Dalai-lama, i aquest li va tornar a la boca, es van tocar el front, van fer bromes i es van treure la llengua. El Dalai-lama li va dir rient "xucla la meva llengua". Finalment, va posar-se la mà del nen a la galta, el va abraçar i el va aconsellar de seguir els éssers humans bons, que creen pau i felicitat. Tubten Wangcheng afirma: "No hi va haver cap abús sexual. El govern xinès va editar el vídeo amb la intenció de difamar i trencar la imatge del Dalai-lama. (...) Tocar-se la llengua té un sentit molt particular a la cultura tibetana, no té res a veure amb la lectura que es fa a Occident." Marxa en solidaritat al Dalai-lama a Barcelona (Alberto Paredes/Europa Press) Tubten Wangchen té clara la filosofia del Dalai-lama: "És la pau i la no violència, viure en armonia, respectar la mare natura i la tolerància a totes les religions. Fins i tot ens diu: 'No tingueu rancor als xinesos, tot i que és difícil a vegades'. Però el dalai-lama ens diu: 'No! Són els nostres germans'".

La Xina ataca la llengua del Tibet, el cor de la seva identitat

Les autoritats xineses han separat un milió d'infants tibetans de les seves famílies per enviar-los lluny de casa a internats on s'ensenya en mandarí