L'Alt Karabakh, una república en descomposició

El president de la República de l'Alt Karabakh, Samvel Shahramanian, ha signat el decret de dissolució d'aquest país armeni enclavat en l'Azerbaidjan enmig d'un èxode que està despoblant tot el seu territori, pres militarment per l'exercit àzeri. Fins ara, l'Alt Karabakh tenia unes 120.000 persones de majoria armènia, i religió cristiana, integrades en un país, l'Azerbaidjan, de més de 10 milions d'habitants amb majoria musulmana. I tot en una regió, el Caucas, de gran importància estratègica en la distribució internacional de gas petroli. Enclavat entre Rússia, Armènia, l'Iran i Turquia, l'Azerbaidjan té grans explotacions energètiques al Mar Caspi. Mapa on es pot veure la situació de l'Alt Karabakh Tres dècades de tensió des del declivi de l'URSS Una aproximació a l'origen del conflicte ens fa viatjar a principis del segle XX, quan amb el naixement de la Unió Soviètica es va incloure aquest territori de majoria armènia a la República de l'Azerbaidjan. Amb el declivi de l'URSS a finals dels anys 80, els armenis del Karabakh van reclamar la independència. La van obtenir de facto, després d'una guerra entre Armènia i l'Azerbaidjan de l'any 1991 al 1994, guanyada pels armenis i en què hi va haver brutalitats per part de les dues parts. El 2020, en una altra guerra breu, l'Azerbaidjan va recuperar part del territori perdut i ara l'ha recuperat totalment. Per al polítòleg Abel Riu, especialista en el Caucas, la por de la població armènia està justificada tenint en compte els precedents: "En la Guerra del 91 al 94 va haver-hi atrocitats per les dues bandes i gairebé un milió de desplaçats tant àzeris com armenis, però des del 2020 és l'Azerbaidjan qui s'imposa per la força. Hi ha documentats centenars de casos de violacions, de tortures, d'abusos" Motivacions ètniques i religioses Els armenis tenen una tradició cristiana de segles just a la frontera de grans països musulmans com l'Iran i Turquia i el mateix Azerbaidjan. De fet, els àzeris són d'ètnia turca, i els armenis es refereixen a ells com a turcs. La historia d'enfrontaments és llarga. Els armenis ja van patir un genocidi per part dels turcs a principis del segle XX i una deportació en massa, i això es manté en la memòria col·lectiva. Una àvia amb els nets espera ser evacuada des de Stepanakert, la capital de l'Alt Karabakh (Reuters) Explica Riu que la situació actual té reminiscències del passat: "L'actual situació recorda una mica la que es va produir fa un segle amb el genocidi otomà i turc, en aquell cas a l'Anatòlia i, ara, sense arribar a aquells nivells de tragèdia, esborrant totalment la població armènia del territori de l'Alt Karabakh." El petroli i el gas del Caspi i la debilitat russa, factors clau en la caiguda Rússia, que actuava com a força de pau a la zona, ha mostrat les seves febleses en la guerra d'Ucraïna en no haver aconseguit els objectius de la seva invasió i això li ha restat capacitat per imposar-se. Això ho va aprofitar l'Azerbaidjan per tancar durant 9 mesos l'únic corredor de submnistrament que tenia l'Alt Karabakh des d'Armènia, el corredor de Lachin, i generar una crisi humanitària, que facilités l'operació militar final. Mapa on es pot veure la situació del corredor de Lachin L'Azerbaidjan també ha millorat molt el seu exèrcit en els últims anys gràcies als beneficis del petroli. Una situació a la qual cal afegir-hi que el bloqueig d'Europa al gas rus ha convertit l'Azerbaidjan en un proveïdor fonamental dels 27 estats membre, cosa que fa difícil sancionar-lo. Per últim, ha estat determinant el suport de Turquia, membre de l'OTAN i alhora soci comercial de Rússia, i que també està facilitant l'arribada d'energia a la Unió Europea. Els governs turc i àzeri treballen conjuntament per intentar obrir una ruta terrestre des del Caspi a través del sud d'Armènia. Un objectiu per al que és determinant la pacificació de la zona. En aquest context, els armenis de l'Alt Karabakh tenien totes les de perdre.

L'Alt Karabakh, una república en descomposició

L'Alt Karabakh desapareixerà oficialment com a república autoproclamada l'1 de gener del 2024. Els habitants continuen fugint cap a Armènia enmig de denúncies de neteja ètnica per part de l'Azerbaidjan