L'anguila
Subtítols en: català
Subtítols en: català
El programa mostrarà com viuen els animals cavernícoles, els que fan caus sota terra per guardar la seva intimitat en plena foscor. Entre aquests animals hi ha el carnívor més gros de Catalunya, després de l'ós i el llop, el toixó. Però també molts altres grups molt variats, des dels mateixos conills fins als talps i els talpons.
L'ocell més ràpid del món caçava per als homes durant el temps d'esplendor de la falconeria. Ara, les mateixes tècniques d'aquells falconers del temps d'abans serveixen per criar falcons en captivitat, recuperar ocells ferits i introduir els ocells a les ciutats, on col·laboren en l'equilibri ecològic de la fauna urbana. A més dels falcons, una munió d'altres animals (cotorres, coloms, rates...) també fan vida a la ciutat. Es veurà com es fa per reintroduir falcons, se seguirà els ocells i els biòlegs que els estudien i, de passada, es mostrarà tota la fauna que s'amaga a les grans ciutats.
Aquest ocell majestuós i desconegut servirà de fil conductor per conèixer la vida als boscos de l'alta muntanya pirinenca, on el gall conviu amb pigots de diverses espècies, martes i mussols pirinencs. Es veurà com viuen els pigots i la càmera serà testimoni de la problemàtica de la conservació del gall i de les espècies boscanes, com els mussols pirinencs, que depenen dels forats naturals o bé dels forats que fan els pigots per sobreviure, ja que necessiten fer el niu a dins un forat i ells sols no saben fer-lo. Les caixes-niu supleixen d'alguna manera la manca de forats naturals.
Els cérvols, els cabirols i les cabres salvatges són els protagonistes d'aquest capítol. Es mostrarà la biologia d'aquestes espècies, des de l'espectacular bram dels cérvols fins a la cria dels cabirols, i es veurà quins problemes tenen per sobreviure i quina feina fan els centres de recuperació de fauna salvatge.
La colònia de bernats pescaires que cria en llibertat als jardins del Zoo de Barcelona és la més gran de Catalunya i una de les més grans d'Europa. Juntament amb els bernats, al zoo també crien altres ocells de la mateixa família (esplugabous, martinets de nit¿). Gràcies a una torre instal·lada expressament davant de la colònia dels bernats, s'ensenyaran tots els detalls de la vida a la colònia, i el programa els seguirà també en les seves excursions fora de la ciutat.
L'únic insecte domesticat per l'home a Catalunya dóna molt des del punt de vista de la relació amb la gent, i també té una organització social molt complexa que s'intentarà desvelar amb un seguiment exhaustiu d'un abellaire i microcàmeres a dins dels eixams. A part d'això, hi ha molts animals que hi tenen relació: la papallona de la mort, que hi entra de nit per buscar mel; els óssos, que obren les caixes amb el mateix objectiu; els abellerols, que cacen les abelles adultes¿
El peix més emblemàtic de les aigües fresques i clares de muntanya. A través del cicle biològic de les truites es veuran els altres habitants dels rius, com els crancs de riu, els cavilats, i també les serps d'aigua i les llúdrigues. "Bestiès" descobrirà la raó de ser de les piscifactories i el seu funcionament, i mostrarà que es possible pescar sense buidar el riu: és la pesca sense mort.
L'àguila pescadora, la gavina corsa, el gavià argentat, les baldrigues i els dofins són els protagonistes d'aquest capítol dedicat a conèixer les bèsties del mar. A Catalunya hi viu el setanta per cent de la població d'una de les espècies de gavines més amenaçades del món, la gavina corsa i, en canvi, aquest fet és totalment desconegut. A més, a les costes catalanes hi viuen diverses espècies de dofins, caps d'olla i fins i tot balenes i catxalots, que els espectadors podran veure una mica més de prop.
Es desvelarà la vida secreta dels porcs i les seves relacions amb altres animals del bosc i també, és clar, les seves relacions amb l'home. A la major part del país, el porc és una especie de caça que té por de l'home. A Collserola, però, la situació canvia i els porcs s'acosten a les cases buscant menjar, estimulats per gent que els en dóna expressament. Però, a la llarga, això és perjudicial per als mateixos porcs, que han de ser capturats i retirats de la natura perquè han perdut l'instint de supervivència al bosc i s'han convertit en paràsits dels humans.
Pinsans, caderneres, verdums, passerells i parents pertanyen a la família dels fringíl·lids. Una família com una altra si no fos perquè tenen un cant molt apreciat i per aquest motiu han estat engabiats des de fa molts anys. La cultura dels ocellaires inclou la identificació d'una munió de cants i un gran coneixement dels ocells i el seu entorn. Algunes associacions d'ocellaires són ja centenàries i estan encara en actiu. Per això, a part de la vida d'aquests ocells, els sistemes tradicionals de caça i els concursos de cant són tot un món. Però un món que s'acaba. Les lleis són més estrictes i cada vegada hi ha menys ocellaires i més gent que posa menjadores artificials als ocells i els observa de prop sense necessitat d'engabiar-los.
EIs ratpenats són els mamífers més desconeguts de tots. Només a Catalunya, n'hi viuen una trentena d'espècies, i tot sovint se'n descobreix alguna de nova. Seguirem els passos deIs biòlegs que es dediquen a estudiar-los, descobrirem com és la seva vida secreta a la foscor de les coves i tindrem a la mà el ratpenat de cua Ilarga, l'espècie més grossa del país, que arriba a fer mig metre d'envergadura alar.
El carnívor més especialitzat del país, i el millor indicador de la qualitat de les aigües, havia arribat a una situació realment preocupant a Catalunya, però un pla de conservació que encara està en actiu ha aconseguit refer, a poc a poc, la població de llúdrigues a Catalunya. A part de veure actuar els biòlegs que treballen per la llúdriga, coneixerem els problemes que han de superar les llúdrigues per sobreviure i, sobretot, veurem imatges inèdites de la seva vida i de les seves relacions amb les altres espècies del riu.
En aquest cas l'esparver cendrós és el fil conductor que ens porta a conèixer la riquesa biològica deIs secans de les planes de Lleida. A través de l'activitat deIs esparvers, coneixem el xoriguer petit, el gaig blau i la trenca, veiem segar el blat i cantar les perdius, i vivim de primera mà els esforços i els mètodes de treball de la gent que ha aconseguit recuperar una espècie que fa molt pocs anys es donava gairebé per extingida.
EIs únics insectes que criden l'atenció de tothom no tenen una vida gens fàcil. Hi ha molts animals que es poden alimentar de papallones en algun estadi de la seva vida, i, a més, els insecticides, els herbicides i la destrucció deIs habitats són una amenaça constant per a les espècies més rares. Les tres peces bàsiques d'aquest documental són el seguiment detallat del cicle biològic de dues de les espècies més espectaculars de la nostra fauna, com són la papallona de l'arboç (la papallona diürna més gran d'Europa) i la graèlsia (la més impressionant de les nostres papallones nocturnes), i el treball coordinat de la gent del BMS, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones a nivell europeu que també està implantat a Catalunya.
El trencalòs, que hem batejat com el rei deIs voltors, ens ha de servir de fil conductor per conèixer tot l'ecosistema de l'alta muntanya pirinenca: des de les altres classes de voltors fins a totes les espècies que d'una manera o altra es creuen amb la vida del protagonista de la història, bé siguin isards, marmotes o altres rapinyaires. Per aconseguir-ho, el programa segueix una família de trencalossos durant un any de la seva vida i, amb ells, veiem l'esclat de la primavera a l'alta muntanya, la verdor de l'estiu, els colors de la tardor i les nevades de l'hivern.
Les últimes tortugues mediterrànies que viuen en llibertat a Catalunya i, de fet, a tota la península Ibèrica han de passar per moltes peripècies per aconseguir sobreviure. Aquesta població única, situada a la serra de l'Albera, va quedar reduïda anys enrere per la recol·lecció il·legal, i, encara és minsa avui dia, pels incendis forestals. Això, a banda deIs nombrosos enemics naturals que tenen les poques tortugues que sobreviuen en llibertat.
El fènix era un ocell vermell com el foc capaç de renéixer de les seves cendres, i molt probablement aquesta llegenda està basada en els flamencs. Aquests ocells colonials tenen poblacions itinerants entre diferents zones de residència, i poden desaparèixer i aparèixer sobtadament de cadascuna d' aquestes zones en funció de les condicions climàtiques. La població de la Mediterrània occidental es mou bàsicament entre el delta de l'Ebre, la Camarga i la llacuna de Fuente de Piedra.
Segurament, les serps són els animals més mal vistos del país, i en aquest capítol es pretén posar al seu lloc les múltipes llegendes que encara s'expliquen, i conèixer de prop, per primera vegada, les serps catalanes: com es reprodueixen, com sobreviuen, com cacen i s' alimenten, com hivernen, quins enemics tenen i qui fa coses per ajudar-les. El documental té dues localitzacions: una a la Catalunya humida (els Pirineus, la Garrotxa) i l' altra a la Catalunya costanera (el Garraf, els Ports) per tal de veure les adaptacions d' aquests rèptils a cada situació.