Catalunya migdia (cap de setmana)
L'art de protesta iranià revifa a les xarxes socials
Almenys 170 artistes han estat torturats o detinguts a l'Iran per alçar la veu o per les seves creacions crítiques amb el règim
Mar Camps
27/05/2023 - 07.07 Actualitzat 26/05/2023 - 21.57
La repressió a l'Iran ha posat fi a les protestes als carrers, però no als moviments artístics, que es difonen per les xarxes socials. Arran de la mort de Jina Amini l'any passat, almenys 170 artistes han estat torturats o detinguts per alçar la veu o per les seves creacions crítiques amb el règim, segons l'associació iraniana Art Cultura Acció.
Sobre l'art de protesta al país, n'han parlat aquesta setmana els artistes iranians Nicky Nodjoumi i Nasrin Navaba al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Els aiatol·làs han perseguit els artistes des de la fundació de la República Islàmica el 1979. El pintor i cartellista Nicky Nodjoumi fa més de 40 anys que està exiliat als Estats Units per les seves obres, que parlen del poder i la violència. Denuncia la situació dels artistes en declaracions a Catalunya Ràdio:
Jo no puc tornar a l'Iran... Treballo amb algunes galeries iranianes però no mostren les meves obres obertament. No hi ha llibertat, no pots expressar el que vols.
Alguns dels seus temes més recurrents són retrats satírics de brokers nord-americans o de clergues iranians.
Les dones, al capdavant
L'art ha estat prohibit anys, les dones han estat anul·lades. Per això aquest moviment ara ha iniciat amb les dones a primera línia especialment per a les dones. Arran de la mort de Jina Amini, moltes joves han publicat vídeos a internet tallant-se els cabells o ballant, un fet inèdit fins ara.
Desenes han estat detingudes, com les del vídeo viral de cinc noies ballant la cançó "Calm down" de Selena Gómez.
En parla l'activista i urbanista Nasrin Navab:
Les xarxes socials hi han tingut un paper important i moltes dones joves, amb molts seguidors a les xarxes, han utilitzat diversos tipus d'art: visual, el ball, la música...
Les dones, que han de vestir segons marca la llei, s'han atrevit a treure's el vel i a mostrar els seus cabells. Les actrius del país han estat les primeres a desafiar el règim, i per això algunes, ara, tenen processos judicials oberts. Aquestes accions han tingut especial ressò a França, on actrius com Juliette Binoche o Marion Cotillard es van gravar tallant-se el cabell com a mostra de solidaritat.
El poder de la música
La música ha estat la gran protagonista de les protestes. La cançó "Baraye", del cantautor Shervin Hajipour, escrita a partir de piulades a Twitter, s'ha convertit en l'himne de la revolta. Tot un fenomen a l'Iran i també a escala internacional, que va guanyar un premi Grammy a millor cançó pel canvi social.
El lema de la cançó, i també de les manifestacions, és el de "Dona, vida, llibertat". Navab apunta que s'ha convertit en un clam, també, dels homes iranians:
Aquest moviment és internacional perquè parla de tothom: que volem vida i llibertat. Un aspecte important és que, ara, els homes saben que la llibertat de les dones forma part de la seva pròpia llibertat.
El tema es va publicar a través de les xarxes. Segons el cartellista iranià, les xarxes han estat claus per a l'organització de la resistència:
Aquesta revolució és diferent perquè hi han intervingut les noves tecnologies. El 1979, contra el xa, havies d'anar a la Universitat de Teheran, que era el centre de la revolució. Però ara ho pots saber tot amb un clic i la policia no pot controlar les mobilitzacions de la mateixa manera.
Per això, en moments de fortes protestes als carrers, les autoritats han tallat la connexió a internet.
Sense perspectives de canvi
Els dos artistes es mostren esperançats amb la revolta i amb l'empoderament de la dona. També amb el compromís que han mostrat països d'arreu del món amb la defensa dels drets humans a l'Iran. Tot i això, encara veuen lluny l'enderrocament dels aiatol·làs. Són paraules del pintor Nodjoumi:
El pitjor sentiment és el de no poder tornar al teu país. Durant aquests anys he perdut els meus pares, la meva germana... És un sentiment horrible, horrible. Ja soc gran... i el meu únic desig és poder veure com cau aquest règim.
L'artista fa més de 50 anys que es dedica a l'art. Va formar part del Grup 57, creat per un grup de professors i alumnes de Belles Arts de la Universitat de Teheran l'any 78. Aleshores, lluitaven contra l'emperador, el xa Reza Pahlavi; contra l'imperialisme dels Estats Units, i contra la manca de llibertats.
Unes reivindicacions que varen quedar en no res amb la fundació de la república teocràtica, que perdura fins als nostres dies.