L'artista més famós i el més invisible: "Banksy, el més buscat"

Avui dia podem dir que és un artista que hi serà sempre. Som davant del Picasso del segle XXI. D'un Andy Warhol. Això ja no ho discuteix ningú. Nicolas Laugero-Lasserre, cofundador de Fluctuart, centre d'art urbà

És un dels 10 pintors més cotitzats en el mercat de l'art contemporani. Té el doble de seguidors a Instagram que el Louvre. Banksy s'ha ficat tothom a la butxaca. El seu segell propi, carregat de sarcasme, fa les seves obres molt reconeixibles, plenes d'humor polític, poesia i impacte visual. El seu missatge és senzill, es capta immediatament. No s'adreça a un públic minoritari i especialitzat, sinó a tots nosaltres, a la gent del carrer, amb els temes del món en què vivim: la pobresa, la crisi climàtica, el capitalisme, el consumisme, la globalització, la policia, la corrupció política, la violència...

Els seus primers grafitis van aparèixer a Bristol als anys 90. Si va néixer a aquesta ciutat o no continua sent un misteri. Després, va escampar els seus grafitis pels murs de Londres. I d'allà, a tot el món. Nova York, Palestina, Venècia o Port Talbot... Tria els llocs d'una manera pensada i perfectament planificada per transmetre el seu missatge polític. I fa diana. Sap que la seva popularitat farà que els mitjans hi posin l'ull. Condueix la gent a formar part del seu pla.

L'obra que va fer a Palestina va despertar molt interès arreu del món, i joves que no s'haurien interessat mai pel que representa Palestina o Israel van prendre consciència del que hi passava. La seva croada per subratllar la injustícia que hi ha allà és admirable. Robin Barton, marxant d'art

Per mitjà d'entrevistes amb gent que el coneix i que ha treballat amb ell, però també amb gent que se n'aprofita o que l'ha investigat, el documental posa el focus especialment en la qüestió de l'anonimat i la identitat de l'artista. Un anonimat que és a l'ADN de molts grafiters, però que, en el cas de Banksy, ha passat de ser una necessitat (per protegir-se de la policia) a ser una elecció: l'elecció de no jugar el joc de la societat. O, potser, una estratègia de màrqueting molt ben aconseguida.

El cert és que mai ningú ha pogut ser tan famós i alhora ser invisible. Difícil d'entendre en un món hiperconnectat i ple de càmeres. Noves teories apareixen regularment, però es desmunten al cap de poc temps i així el mite es manté viu. 

No se sabrà mai qui és Banksy. Jo dedicava almenys entre el 50 i el 60% del temps a mantenir el seu anonimat. Ens inventàvem notícies falses. En això de les fake news ens vam avançar molt a Donald Trump. Steve Lazarides, agent de Banksy del 1997 al 2008

Banksy ha canviat el punt de vista de la societat sobre l'art del carrer, i ha provocat polèmiques i aldarulls quan algú ha volgut "arrencar" una obra d'un mur per vendre-la o encapsular-la en un museu. Va passar a Folkestone, a Anglaterra, on un moviment popular va aconseguir que l'obra, que ja havia estat traslladada a Miami, fos tornada.

Teníem la sensació que ens robaven el Banksy de Folkestone. El consideràvem nostre. Volíem aprofitar que era allà i veure'l cada dia. N'estàvem molt orgullosos. Dèiem: "Tenim un Banksy. Vosaltres teniu cap Banksy?" Key McLoughlin, veïna de Folkeston

És realment Banksy qui ell mateix ens ven que és? Les contradiccions intrínseques a un personatge d'aquestes característiques es deixen veure d'una hora lluny. Rebutja un sistema que l'ha succionat i que ha convertit la seva obra en consum de masses, unes masses que omplen les exposicions "no autoritzades". També a Barcelona amb l'exposició "Banksy, l'art de la protesta".

Banksy és espectacle, és una estrella. És sinònim de xifres milionàries. Aprofita amb intel·ligència l'expectació mediàtica que genera per fer-se encara més popular. I com a exemple suprem va destruir la seva pròpia obra a Sotheby's, un acte de rebel·lió davant la mercantilització de l'art, i així va aconseguir que se'n multipliqués el valor. Tres anys després es venia esquinçada per 21 milions d'euros.

Sí que és un geni, i sí que diu coses, però la sàtira que fa del mercat, que cada vegada el propulsa cap a una cotització més alta i cap a l'especulació, comença a no convèncer. Comencen a aparèixer dubtes de la seva sinceritat. Nicolas Laugero-Lasserre, cofundador de Fluctuart, centre d'art urbà

És una sola persona? Moltes? Desemmascarar Banksy continua quedant pendent. Ho haurem de deixar per a un altre documental.

Dirigit per: Aurélia Rouvier i Seamus Haley

Guió: Aurélia Rouvier i Laurent Richard

Produït per: Laurent Richard

Coproducció de: CROSSBORDERS FILMS | SCARLETT PRODUCTION | CANAL PLUS