L'avaluació forense, clau per a la víctima del cas Alves, no sempre està garantida

La noia de 23 anys que ha denunciat el futbolista Dani Alves per violació va ser atesa a l'Hospital Clínic de Barcelona, un centre pioner que fa 30 anys va crear un model integral d'atenció a les agressions sexuals.

En aquest cas, com en tants d'altres, l'informe que redacta el metge forense pot ser clau per demostrar l'agressió sexual davant de seu judicial. Però no totes les víctimes que denuncien aquests delictes compten amb aquest tipus de proves pericials.

Si la persona que va a urgències hi dona el consentiment, els professionals sanitaris contacten amb el jutge de guàrdia a la Ciutat de la Justícia perquè enviï un metge forense a l'hospital i avaluï els danys de la víctima.

Però la creadora d'aquest model d'atenció a l'Hospital Clínic, la infermera Teresa Echevarria, denuncia a Catalunya Ràdio que en ocasions l'autorització judicial és arbitrària, i que això està molt relacionat amb el caràcter personal de cada jutge:

"Hi ha jutges que consideren que el metge forense ha d'assistir a tota intervenció que estigui en un context d'una agressió de violència sexual i d'altres que tenen molts impediments. Ha de ser una situació molt definida perquè vingui a explorar-la."

La intenció de denúncia de les víctimes que atén l'Hospital Clínic era del 80% l'any 2016, però a partir d'aquell any la xifra va caure progressivament fins al 50% el 2019.

Una intenció que els professionals sanitaris no saben si s'acaba materialitzant en un procés judicial.

Echevarria, que assessora la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l'Hospital Clínic, creu que aquest canvi de tendència es deu al cas de La Manada:

"L'impacte del fenomen del procés judicial, social i mediàtic de La Manada va ser una destrossa absoluta sobre la confiança de les dones, tant del suport social com legal."

L'Ajuntament de Barcelona revisarà el protocol "No callem"

Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, l'Ajuntament de Barcelona té la intenció d'actualitzar el protocol "No callem" per tenir en compte els canvis legislatius que, per exemple, han esborrat la distinció entre agressió i abús que encara inclou.

La coautora del protocol i directora de l'Associació Genera, Laura Macaya-Andrés, confirma que estan revisant el text, que es va publicar el 2018:

"Treballem en això precisament ara: actualitzar el protocol en base a les normatives que han sorgit els últims mesos i tots els coneixements que han acumulat les sales tots aquests anys d'aplicació."

Una de les mesures de prevenció que es podrien incloure serien lavabos no segregats per gènere. Aquesta proposta té en compte la diversitat sexual i de gènere, que inclou persones trans i no binàries, per exemple. Segons Macaya-Andrés, això facilita la incorporació de tothom als espais en clau d'igualtat:

"Quan tu generes una cultura d'igualtat al teu local, és preventiu i sensibilitzador. Això té un efecte sobre la gent que hi va."

Una altra de les qüestions que es podrien abordar són les zones de camerinos o VIP, on la clientela general no té accés. Precisament, l'agressió sexual que s'imputa a Alves va ser als lavabos de la zona reservada de Sutton.

En aquest cas, l'actuació del personal de seguretat de la discoteca va ser clau per atendre la víctima la matinada que haurien passat els fets. Aquest és un dels locals d'oci nocturn que s'han adherit al protocol municipal "No callem".