L'economia canina: negocis cada cop més sofisticats per a les mascotes

En un moment en què ja hi ha més gossos que fills menors de 15 anys, els animals s'han convertit en un nou mercat. La realitat és que els negocis que es mouen al voltant dels gossos, i de totes les mascotes, facturen més de 2.000 milions d'euros l'any a Espanya.

El gruix d'aquesta facturació ve de la despesa bàsica, la de l'alimentació, i també de despeses més clàssiques com l'atenció veterinària. Però la novetat dels darrers temps és que la gent es gasta cada cop més diners en serveis i productes que "fa trenta anys semblaven impossibles", com reconeix el propietari de la cadena Mircat de nutrició animal, Xavier Mira.

Mira porta tota la vida treballant en l'atenció als animals. Al "Valor afegit" ens hem volgut fixar en un sector "que mai ha patit cap crisi", en paraules d'aquest empresari.

"La demostració és que es un sector en què cada cop inverteixen més els grans grups i fons d'inversió."

Un èxit que sorprèn la mateixa empresa

"La gent s'hi gasta molts diners", assegura Mira. "Com que el gos forma part de la unitat familiar, es gasten diners en tota mena de coses, des d'ulleres de sol, para-sols, mocadors, piscines... fins i tot ara han tret uns mantes refrigerants perquè el gos estigui fresquet a l'estiu."

"De vegades faig la broma que si hagués de vendre a les meves botigues el que li dono al meu gos, serien botigues poc rendibles."

"Són coses que fa trenta anys eren impossibles de poder pensar", conclou l'empresari.

Coses tan impossibles de pensar com el primer restaurant que s'ha obert a Itàlia, i segurament Europa, de menjar gurmet per a gossos. Ja hi ha locals en què s'ofereix un menú bàsic per al gos que acompanya el client. Però en aquest cas l'oferta és molt més sofisticada.

Primers, segons i postres, a escollir

El restaurant, que està a la via Flaminia, al nord de Roma, es diu Fiuto, "olfacte" en italià. Té dues cuines, una per als humans i una altra per als seus gossos. El xef, Luca Grammatico, feina anys que treballava en les cuines quan se li va ocórrer fer una carta especial pels gossos, amb una oferta de quatre primers, quatre segons i unes postres, a més de tres begudes.

En els segons, es pot trobar "ous durs amb puré de pèsols i formatge fontina", "lluç amb carabassó i arròs", un "rostit de carn amb carabassó i pastanaga", o "bocconcini (nuggets) de pollastre amb puré de patata". Les postres són "un cruixent de galeta amb ricotta, carabassó i poma verda".

Els plats tenen quatre mides, en funció del pes dels animals, perquè evidentment no menja el mateix un caniche que un pastor alemany. En funció de les mides, aquests plats poden costar entre 10 i 22 euros. I, per tant, un menú complet arribaria als 30 o 50 euros per gos.

Les taules estan separades amb unes mampares que impedeixen que els gossos puguin ensumar i barallar-se pel plat del costat, tot en un ambient modern i sofisticat. El menú per a les persones està en la línia de cuina mediterrània elaborada, amb un cost mitjà d'entre 40 i 60 euros.

"Sincerament, no ens esperàvem aquest boom de clients. Ens està trucant molta gent, de Roma i de fora de Roma."

Els gossos tenen moltes al·lèrgies, i per això el xef treballa amb un veterinari nutricionista. Amb un olfacte que, en general, es calcula 20 vegades superior als humans, no se'ls pot donar, lògicament, qualsevol cosa: "Vam crear el menú d'una manera molt semblant al que fem pels humans, amb els ingredients habituals. I els donem gust, però cuidant molt que no hi hagi espècies picants, olis o sal."

"Va molt bé. Perquè sempre que anem a un restaurant --explica una jove clienta que ha vingut a Fiuto amb la seva parella--, la gossa vol menjar-se els nostres plats, i aquí, en canvi, tot és més còmode".

Una altra clienta, la jove Sara Nicosanti, acaba de fer-se una selfie amb el seu gosset en un racó del restaurant dissenyat especialment per a això. I expressa la seva opinió: "Els gossos formen ara part de la nostra família i, per tant, per què no els podem tractar com una persona més de la família? A més, aquí se'ls dona un menjar equilibrat, amb ingredients adaptats".

L'"autobús escolar" que recull gossos

A Barcelona una empresa ofereix no només el servei de guarderia de gossos diàriament, sinó que a més disposa d'una furgoneta que fa la recollida a domicili dels gossos, exactament com fan els busos escolars.

Un cop en el seu campament de Cabrils, els gossos corren i juguen al llarg del recinte, que té 3.500 metres quadrats. I a una hora determinada es passa llista als animals mentre se'ls hi fa un vídeo que s'envia a cadascun dels seus amos.

Es tracta de l'empresa Dog Day Camp. Sobre el cost de deixar el gos a la guarderia, hi ha moltes combinacions de dies, hores, i preus, fins a arribar, per exemple, a 336 euros al mes per tres dies cada setmana. 
 

Roba quilòmetre zero i feta a mida

Com moltes tendències els darrers anys, la moda de vestir els gossos ha vingut bàsicament de la Xina. La moda, i bona part de les peces que es venen a Europa.

Alguns emprenedors del nostre país, però, creuen en la proximitat: "A diferència de molts negocis canins, que són en línia, que realment la persona que ven, o que fa l'arnès de gos, ni tan sols el veu, ni sap com es mou o com se sent quan estira, nosaltres el veiem amb els nostres propis ulls".

Ho diu Haritz Aramendi, copropietari de la marca Caninetto, especialitzada en roba i complements per a gossos i altres animals. El producte que més ven són els arnesos, amb els que s'eviten els clàssics collars, buscant no estrènyer el coll dels animals. I també per poder controlar-los de la manera menys lesiva, tot aprofitant per potenciar dissenys i colors propis.

Els arnesos, i tota mena de peces de roba, es fan al seu taller de Barcelona, amb teixits locals, tall i dimensions específics segons la raça o les dimensions.

Haritz, un basc establert des de fa anys a la capital catalana, feia roba per humans, i amb els retalls sobrants peces pel seu gos. Però va veure que cada cop més gent li'n demanava pels seus animals, i finalment s'hi va dedicar de ple, amb un soci, Edgar Gil, i uns quants col·laboradors.

Les peces costen entre 28 i 65 euros per unitat. Davant qui diu que vestir un animal és una cosa antinatural, ho defensa si la peça acaba sent útil, adaptada, i amb teles que no siguin lesives: "Crec que això ho respon millor la reacció dels nostres clients".

"Les crítiques que rebem són sempre molt positives. I, a la vegada, si se'ns fan crítiques dolentes, però constructives, les mirem d'analitzar i integrar en la nostra feina."

Educar i potenciar les qualitats del gos

La cadena Mircat de Girona ha posat fa poc temps en marxa un resort caní a Vilanna. La instal·lació més espectacular és la de l'Agility, una mena de pista de proves a on la gent pot córrer al costat del gos.

Alex Sabini Recasens, encarregat del resort, va ser campió d'Espanya d'Agility: "Un dels beneficis per al gos d'aquest esport és que es cansen mentalment. Han de seguir un circuit, t'han de fer cas, i això és una bona eina de compenetració entre el gos i el seu guia, i també d'evasió mental.".

Els dissabtes els clients poden practicar aquest esport amb la mascota: "S'estableix un vincle molt més fort amb el teu gos."

Altres serveis són les classes d'obediència, per a educar l'animal. O les d'olfacte i detecció. Una àrea, aquesta, oberta a tothom, però especialment als professionals, com els de la policia municipal. El patrullatge a la via pública, enmig de tota mena de gent que està circulant, obliga a educar en la discreció. De forma que el gos només assenyali als sospitosos i el policia pugui donar l'ordre pertinent.

Aquests serveis, que giren al voltant d'una residència canina, volen ser un valor afegit als clients de les seves botigues. El seu fundador i propietari, Xavi Mira, precisa que el resort, "més que rendible, és un complement. La rendibilitat estricta de les instal·lacions, fins que no estigui tot amortitzat, encara és relativa.

"Es tracta d'un plus per al client, que et porta el gos aquí, et compra el sac de pinso, utilitza més serveis, etcètera, i  la gent està responent molt bé."

Permís laboral per tenir cura del gos

La creixent atenció pels animals afecta també les empreses. N'hi ha que ja els deixen portar a la feina.  La recent llei de benestar animal espanyola fa plantejar, entre altres qüestions, què fer quan la seva vida estigui en perill.

El professor en Dret Laboral Oriol Cremades ha estat dels primers a plantejar possibles escenaris de futur. Entre les diferents conclusions, Cremades diu que "hi hauria una proposta òptima, encara que eventualment més arriscada, que és establir un permís retribuït per la cura de l'animal", en el cas que es trobi en una situació de greu malaltia.

Una altra proposta seria "eventualment, un permís per la mort de l'animal", i després, "posar mesures per a evitar situacions que signifiquessin represàlia per haver utilitzat aquest tipus de permisos".

Són qüestions que depenen dels legisladors, i també dels mateixos agents socials. De fet, en alguns sectors i empreses ja hi ha hagut organitzacions sindicals que han plantejat permisos d'aquest tipus, com un element més de negociació amb l'empresa.