àudios

Durada: 4 min

D'aquí uns 30 anys, la meitat de la població europea produirà la seva pròpia energia amb instal·lacions solars. La revolució energètica ha arribat a les comunitats de veïns, que, amb els alts preus del subministrament, veuen com l'energia solar és rendible a llarg termini. També visitem l'últim refugi d'ocells esteparis als secans de Lleida.

Durada: 4 min

El riu Besòs es convertirà en refugi de biodiversitat. La contaminació i degradació d'aquest riu provenen dels anys seixanta i de mica en mica es va recuperant l'espai. També escoltem el geògraf i fotògraf de Tarragona Rafael López-Monné, que inventaria camins. Per ell, els camins són saviesa popular, història, tradició, patrimoni i una manera de lluitar contra el canvi climàtic.

Durada: 4 min

El poble aranès de Canejan ha estat distingit com el que menys agreuja el canvi climàtic de tot l'estat espanyol per l'associació ecologista Greenpeace. Dins de la seva campanya HablaRural, l'entitat ha destacat deu municipis que amb prou feines emeten gasos d'efecte hivernacle i que compten amb importants ecosistemes naturals. Aquesta setmana també coneixem els poder dels Pescaplàstiks d'Empordà Mar.

Durada: 4 min

Aquesta setmana sabrem com es poden controlar les males herbes als entorns urbans sense utilitzar productes químics. Aquest és l'objectiu del pla pilot que executen conjuntament l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i el Departament d'Agricultura. També coneixerem els problemes que està generant l'ailant, un arbre d'origen xinès, al Parc Natural de la Serra de Collserola.

Durada: 5 min

Les ciutats s'estan transformant per convertir-se en espais més sostenibles. Una de les propostes més revolucionàries és la de París que aposta per dissenyar la "Ciutat dels 15 minuts". Consisteix a redissenyar les ciutats perquè et permetin tenir a un quart d'hora de casa les funcions socials essencials. També entrem en una factoria del gegant automobilístic General Motors, que d'aquí 14 anys només fabricarà vehicles elèctrics.

Durada: 4 min

Els episodis meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic han augmentat un 80% en aquest segle. Aquests fenòmens afecten especialment els països menys desenvolupats. A l'"Efecte papallona" "visitem" dos d'aquests llocs de la mà del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que ha invertit en diversos projectes per fer front a l'emergència climàtica. També transitem per la biodiversitat del massís del Port, a les Terres de l'Ebre, a través del portal divulgació científica BioPorts.

Durada: 4 min

Els episodis meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic han augmentat un 80% en aquest segle. Aquests fenòmens afecten especialment els països menys desenvolupats. A l'"Efecte papallona" "visitem" dos d'aquests llocs de la mà del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que ha invertit en diversos projectes per fer front a l'emergència climàtica. També transitem per la biodiversitat del massís del Port, a les Terres de l'Ebre, a través del portal de divulgació científica Bioports.

Durada: 4 min

L'energia hidràulica és neta i sostenible, però també té inconvenients. Quan les preses deixen anar molta aigua de cop, s'emporta tot el que troba i perjudica els ecosistemes dels rius. Experts de la Universitat de Lleida ho estudien i hi proposen solucions. I des de la Fundació Ilersis ens expliquen com milloren en reciclatge

Durada: 4 min

Fomentar la recuperació de roba, el consum responsable i alhora donar feina a persones en risc d'exclusió. Aquests són els objectius de la cadena MODA-RE, un projecte impulsat per Càritas amb l'objectiu d'allargar el cicle de vida del tèxtil impulsant l'economia circular. També anem a Calella, on l'Ajuntament prohibeix la pesca esportiva a la platja de les Roques per protegir el corb marí emplomallat, un ocell en perill d'extinció.

Durada: 5 min

Catalunya viu una revolució en la transformació dels patis de les escoles. Moltes comunitats educatives han fet un pas endavant i han decidit treure part del paviment dur dels patis i posar-hi arbres, horts, o espais verds amb espècies autòctones. A "L'efecte papallona" sortim al pati de les escoles de Torredembarra. I des de Girona una proposta per eliminar els plàstic d'un sol ús a l'hostaleria.

Durada: 4 min

Sabadell vol rehabilitar el Castell de Can Feu i aprofitar els 16.000 metres quadrats de terreny per fer-hi un centre de formació en activitats mediambientals, com jardineria, horticultura i altres oficis. El Castell de Can Feu és una construcció romàntica, aixecada durant el segle XIX a Sabadell, enmig d'un bosc frondós. També descobrim un ambiciós pla energètic que impulsa la Seu d'Urgell perquè tots els equipaments municipals funcionin amb energies renovables.

Durada: 4 min

A la depuradora de Lleida funciona un projecte pioner que aprofita el tractament dels fangs per obtenir energia elèctrica i combustible per a vehicles. De moment ja utilitzen el biometà per fer funcionar una part de la flota de cotxes i ara estudien com traslladar el sistema als autobusos públics. També experimenten unes 800 escoles de Catalunya, les que formen part de la Xarxa d'Escoles Verdes. Són escoles que incorporen l'educació per a la sostenibilitat en el projecte educatiu. Nosaltres entrem a l'escola Prat de la Riba de Reus.

Durada: 4 min

L'Observatori Microbià de la Badia de Blanes compleix 20 anys. Durant aquest temps, ha fet un total de 350 sortides i mostrejos d'aigua que han servit per saber com han evolucionat els microorganismes del mar a la badia i també per observar els possibles canvis que està generant el canvi climàtic. També escoltarem com s'ho fan els alumnes de les escoles de Deltebre, al Baix Ebre, per fer el seu propi adob.

Durada: 5 min

El projecte Fish Choice permet calcular els beneficis, els riscos i la sostenibilitat del consum de peix i marisc. Una pàgina web i aplicació pel mòbil que ens ajuda a consumir peix i marisc de manera sostenible. És un projecte que va néixer fa 15 anys i que compta amb la participació de 35 universitats i empreses de la Unió Europea. També descobrim què és la Massa Crítica, un moviment global que ha arribat també a Girona.

Durada: 4 min

El centre tecnològic Eurecat participa en un projecte europeu per desenvolupar tecnologies per al sector de la construcció que suposin un estalvi de temps, de costos i, sobretot, d'energia. Es tracta de fer un sistema industrialitzat de façanes que es fabriquen al taller i que es col·loquen, per panells, a l'edifici que es vol rehabilitar. També volem amb la perdiu roja per saber com l'escalfament global ha avançat la muda del seu plomatge i això en redueix la reproducció.

Durada: 5 min

Tota la comarca de l'Alt Urgell, 19 municipis, s'il·luminaran íntegrament amb tecnologia LED gràcies al projecte "Impulsa energia", que s'està executant al llarg d'aquest 2021. És un projecte de renovació i substitució de l'enllumenat públic per millorar l'eficiència energètica. També innoven a l'Ebre, on la Cambra Arrossera del Montsià ha creat un nou material, a partir de les clofolles de l'arròs, que pot substituir els plàstics.

Durada: 4 min

El trencalòs, una espècie de voltor protegida, té la població estabilitzada, segons constata l'últim cens transfronterer, que n'ha localitzat set punts de nidificació a la Catalunya nord i un al Sud. També descobrim una vaixella de gots, coberts i plats que són comestibles. I, si no es volen menjar, desapareixen al cap de trenta dies perquè són biodegradables.

Durada: 5 min

Cada vegada hi ha més gent que s'endinsa en els boscos per gaudir del contacte amb la natura i per fer un "bany de bosc". És una pràctica que va néixer al Japó, als anys 80, quan els metges van començar a receptar "banys de bosc" després de comprovar els beneficis que aportaven. També escoltem l'Associació de Naturalistes de Girona, que enguany celebra el 40è aniversari.

Durada: 4 min

La salinitat, la sequera o la pressió humana amenacen els cultius. Un equip del Centre de Recerca en Agrigenòmica ha descobert com fer que algunes plantes siguin més resistents a la salinitat i, per tant, s'adaptin millor al canvi climàtic. També parlem de Puigverd de Lleida, el poble del Segrià que, amb el suport de Greenpeace, ha aprovat la declaració d'emergència climàtica.

Durada: 4 min

L'auge de l'energia solar està arribant també als centres educatius, que aprofiten les teulades per instal·lar-hi plaques, amb un doble objectiu de fomentar l'autoconsum i l'estalvi però també amb finalitats educatives. També sentirem el col·lectiu Eixarcolant, que recuperen plantes silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals.

Durada: 4 min

La Universitat de Girona lidera un projecte de col·laboració amb el sector pesquer per reduir les captures accidentals del corb marí emplomallat, una espècie protegida i vulnerable. Es vol potenciar una pesca artesanal sostenible i alhora preservar un ocell que pot quedar atrapat a les xarxes. També descobrim un sistema per gestionar granges respectuoses amb el medi ambient.

Durada: 5 min

El diòxid de carboni és el principal gas que provoca l'efecte hivernacle, i tant boscos com oceans, principals captadors de CO2, ja estan saturats. La Universitat Rovira i Virgili està desenvolupant uns "segrestadors" de diòxid de carboni artificials, per destinar-lo a un ús domèstic. També escoltem la plataforma Salvem Siurana, creada per un grup de veïns de l'Empordà.

Durada: 4 min

S'ha publicat el segon "Atles dels ocells nidificants d'Europa", que inclou les espècies de tot el continent. És un dels projectes de més magnitud de la ciència ciutadana: hi han participat 120.000 observadors de tots els països d'Europa. També escoltem l'arqueòleg de Institut Català de Paleoecologia Josep Maria Vergés analitzant el canvi climàtic amb perspectiva prehistòrica.

Durada: 4 min

La Vall d'Aran ha impulsat una candidatura per ser reconeguda com a reserva de la biosfera, un segell atorgat per la Unesco. Aquesta distinció permetria que l'Aran no depengués tant del turisme de masses i emergís com un territori sostenible. Aquesta setmana també parlem amb els creadors del primer neoprè reciclat per fer barranquisme.

Durada: 4 min

Girona recupera per a ús públic les Deveses d'en Bru, un espai natural de 32 hectàrees que s'ha guanyat a la ciutat amb l'adequació d'aquest paratge a tocar del riu Ter. I a Calella, al Maresme, l'Ajuntament aposta pels contenidors intel·ligents per millorar l'índex de reciclatge.

Durada: 5 min

La Comissió Europea ha iniciat un ambiciós pla perquè durant els pròxims deu anys s'arribin a produir 10 milions de tones d'hidrogen verd. Consideren que aquest és el primer pas per transformar el sector de l'energia, que és el culpable del 75% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La Universitat Rovira i Virgili s'ha posat al capdavant de la gestió de les indústries del sud de Catalunya cap a l'ús de l'hidrogen verd. També naveguem al costat dels dofins del cap de Creus, i en fem un cens amb l'entitat Submon.

Durada: 5 min

L'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, és un dels espais humits més extensos de l'interior de Catalunya. Ara, s'ha buidat parcialment per millorar la qualitat de l'aigua i regenerar un ecosistema que en els últims anys s'havia empobrit. La gestió de l'aigua també és objecte d'estudi a l'Ebre, on s'ha creat l'Observatori de la Sequera, per saber com s'adapta la terra al canvi climàtic i per ajudar els pagesos a regar estalviant aigua.

Durada: 5 min

Cada vegada estem més sensibilitzats que la biodiversitat suma. Aquest argument el certifica el Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, que ha hagut d'ampliar la capacitat perquè els hi porten molts animals ferits o cries en risc. L'últim anys n'hi han arribat més de 2.000. Des de la teulada de l'Hospital de Mataró intentarem albirar-ne. Ens hi enfilem buscant les plaques solars que abastaran el centre hospitalari.

Durada: 5 min

Catalunya ha estat pionera en l'elaboració de plans directors per aconseguir una bona salut lumínica. L'Institut Cartogràfic de Catalunya és l'encarregat de sobrevolar el cel nocturn per estudiar la contaminació lumínica i identificar quines coses es poden canviar per tenir un enllumenat més eficient i menys contaminant. Aquesta setmana també observem la plaga del boix al parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Durada: 5 min

L'aigua de mar conté metalls i minerals que ara es volen recuperar aprofitant el rebuig de les dessalinitzadores. El concentrat salí resultant de filtrar l'aigua de mar es pot convertir en una font de matèries primeres de la Unió Europea. També anem a Llavorsí, a l'Alt Pirineu, on ja funciona un punt de recàrrega de cotxes elèctrics. És una aposta per la sostenibilitat que a la vegada reforça l'economia.