Les 10 pel·lícules que no et pots perdre al Festival de Sitges 2023

Comencem les 10 pel·lícules que no et pots perdre a Sitges amb un títol imprescindible: "El chico y la garza", de Hayao Miyazaki. "El chico y la garza", de Hayao Miyazaki El mestre de l'anime japonès torna amb la que podria ser la seva última pel·lícula (tot i que des dels estudis Ghibli asseguren que ja treballa en un nou projecte). El film és una suma d'aquelles fantasies infantils més al·legòriques, com podrien ser "El meu veí Totoro" i "El viatge de Chihiro", i els seus títols més adults relacionats amb la guerra, com "Porco rosso" i "El vent s'aixeca". Acompanyat de les sempre captivadores notes a la banda sonora de Joe Hisaishi, "El chico y la garza" és una proposta extremadament personal, amb un punt d'amargura i tristor, però també carregat de l'humanisme irreductible de Miyazaki, a través de poderoses imatges que només l'animació clàssica pot aconseguir. "Robot dreams", de Pablo Berger I seguim amb animació amb "Robot dreams": Pablo Berger apuja l'aposta de "Blancaneu". Si allà es va atrevir amb el cinema mut, aquí tenim cinema mut en dibuix. És la bonica història d'amistat entre un gos que viu a Nova York i el robot que compra perquè li faci companyia. Amb una animació tan austera com ben aconseguida (el retrat de Nova York és magnífic), Berger ens emociona amb la simplicitat dels petits gestos i amb aquesta història d'amistat incondicional entre un animal i un robot que és més humana que les històries humanes. Petits i grans poden gaudir d'aquesta petita joia. "El reino animal", de Thomas Cailley Parlant d'animals, "El reino animal" de Thomas Cailley és un altre film que ha d'estar al vostre radar. Cailley es treu de la màniga una utopia en què els humans comencen a patir mutacions animals de manera inexplicable. Aquest pretext tan de "L'illa del Dr. Moreau" és aprofitat per Cailley per barrejar un cinema mainstream d'aventures, amb grans dosis de sorprenents efectes i maquillatge, i un vessant més de cinema d'autor, que reflexiona sobre les diferències de races, l'odi i la por al que és desconegut. "The toxic avenger", de Macon Blair Les traumàtiques transformacions físiques també seran molt presents a la nova versió de "The toxic avenger". Recordes aquell clàssic de culte del 1984 produït per la Troma que era pràcticament de sèrie Z? Doncs Peter Dinklage ("Joc de trons") n'agafa el relleu com a protagonista en un film molt menys "trash" i bastant més emotiu, però on no faltaran múltiples picades d'ullet per als fans originals. A Dinklage l'acompanyen, a més, dos actors molt estimats dins del cinema fantàstic: Kevin Bacon i Elijah Wood. "Pobres criaturas", de Yorgos Lanthimos De transformacions físiques, però sobretot mentals, també ens parla un dels plats forts del festival: l'esperadíssima "Pobres criaturas", del grec Yorgos Lanthimos. Després de la més clàssica "La favorita", Lanthimos torna a la cara més subversiva dels seus inicis, a "Canino" o "Alps", però amb una producció molt més opulenta i glamurosa, gràcies sobretot a una descomunal Emma Stone i a la resta del càsting que l'acompanya: Mark Ruffalo, Willem Dafoe... Una pel·lícula que no deixarà indiferent a ningú. "La sociedad de la nieve", de J.A. Bayona L'altre plat fort del festival està clar que és "La sociedad de la nieve", el nou film de J.A. Bayona. Basada en la terrible experiència real de l'equip de rugbi uruguaià que es va estavellar als Andes a principis dels 70 i les decisions extremes que van haver de prendre per sobreviure. Malgrat que ja existien adaptacions anteriors, cap va resultar una experiència tan claustrofòbica i immersiva com la que aquí proposa Bayona, que torna a combinar amb excel·lents resultats la seva manera d'entendre el cinema: espectacle, i una vertiginosa forma de rodar l'acció, i la intimitat i la delicada mirada al voltant dels personatges. "La ermita", de Carlota Pereda Bayona ha fet escola, i això és molt palpable a "La ermita" de Carlota Pereda. No només perquè està protagonitzada per Belén Rueda, a qui Bayona va donar l'alternativa dins del cinema de gènere amb "L'orfenat", fins a arribar a convertir-se en un referent que encara dura, sinó també per partir d'una premissa molt similar a la de "Un monstre em ve a veure": l'acceptació de la mort per part d'una nena, en aquest cas. Pereda abandona la visceralitat de la que va ser una de les sensacions a Sitges l'any passat, "Cerdita", per abraçar un film molt més dramàtic i contingut, relacionat amb traumes del passat, i el folklore i les creences que encara dominen les petites comunitats. "Blood", de Brad Anderson L'amor entre mares i fills és també el motor de "Blood", el nou treball de Brad Anderson (sempre recordat per "El maquinista"), que rebrà un premi homenatge al festival. "Blood" és la demostració que l'instint maternal és la força més poderosa de la Terra, en el moment en què una mare ha d'aconseguir sang per al seu fill petit, que d'alguna manera ha esdevingut una mena de vampir. Explicada des del drama familiar, i amb una realització molt subtil i cuidada, "Blood" és, per sobre de tot, una història d'amor incondicional. "Moscas", d'Aritz Moreno Però perquè no tot sigui tan intens, terrorífic i dramàtic, a Sitges també podrem riure, especialment a través de 2 títols. El primer és "Moscas", d'un Aritz Moreno que ja va sorprendre a tothom amb el seu humor surrealista a "Ventajas de viajar en tren". Allà ja va coincidir amb un Ernesto Alterio que aquí és el gran protagonista. Interpreta un important directiu d'una empresa que es veu atrapat en una inexplicable espiral de violència i desafortunades casualitats. Alterio excel·leix en una història carregada d'humor negríssim i morts tan inesperades com divertides. "Dream scenario", de Kristoffer Borgli I acabem amb la pel·lícula de cloenda, que també és una brillant comèdia surrealista: "Dream scenario". En la línia de genialitats com "Com ser John Malkovich", la nova proposta de la productora de moda, A24 ("Todo a la vez en todas partes"), compta amb un Nicolas Cage en el seu vessant més còmic. Després d'haver estat superestrella, i posteriorment actor de films porqueria, Cage passa ara per una interessantíssima fase de cinema d'autor, com a actor de culte, que fa sovint les delícies dels amants del Festival de Sitges (ell mateix va ser aquí fa uns pocs anys). Aquesta "Dream scenario" serà el premi per als perseverants seguidors de Sitges que aguantin fins al darrer dia. Bon festival!

Les 10 pel·lícules que no et pots perdre al Festival de Sitges 2023

"La sociedad de la nieve", de Juan Antonio Bayona, i el cinema asiàtic i europeu marquen l'edició número 56 del certamen, que s'allarga fins al 15 d'octubre