Les 4 mentides sobre migració que més es repeteixen

Hi ha tot d'idees que s'instauren a l'imaginari popular sense gaire fonament i que fan difícil l'acollida de les persones que arriben al país per buscar una vida millor, tot deixant Àfrica enrere.

Aquests mateixos postulats impedeixen que es facin les modificacions legislatives que serien necessàries per evitar que cada dia morissin nou persones al mar intentant arribar a Europa.  Al pòdcast "El mar. El mur" hem posat la lupa en aquestes argumentacions:

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Catalunya Ràdio (@catalunyaradio)

1."Que agafin un avió"

Per agafar un avió cal tenir visat i, si el demanes des d'un país africà, és gairebé impossible aconseguir-lo. Segons dades facilitades pel Ministeri d'Afers Exteriors, per exemple, en el cas del Senegal, l'any 2022 es van sol·licitar i tramitar gairebé 12.500 visats, dels quals només se'n van acceptar poc més de 7 mil.

Les condicions que es demanen per aconseguir-ne un, a més, són molt exigents. Les expliquem al pòdcast de "El Mar. El Mur" :

- Una carta d'invitació emesa per la família i segellada a la policia

- Reserves d'hotel que cobreixin tota l'estada

- Els extractes dels comptes bancaris dels últims tres mesos

- Un saldo d'uns 600 euros al compte els últims tres mesos

- Acreditar que la persona que viatja pot gastar 65 euros el dia per estada aquí

- La renda des últims tres anys

- Les nòmines dels últims sis mesos

- Una assegurança amb una cobertura de 30.000 euros que pugui cobrir emergències mèdiques.

- Les reserves d'avió?

- I algun tràmit més administratiu?

Més enllà del problema del visat, hi ha la creença que viatjar en pastera o similar és més econòmic que agafar un avió i que per això ho fan. Doncs bé, un vol Las Palmas – Dakar costa uns 200 euros (consulta feta al mes de novembre del 2023). Viatjar per mar de manera clandestina pot arribar a costar molts més diners.

El passador que hem entrevistat a "El Mar. El Mur" parlava d'uns 800 euros. Però notícies publicades a diferents mitjans i que citen persones que han arribat a les costes espanyoles en pastera els últims anys parlen de milers d'euros.

2."Que es quedin al seu país"

És fàcil imaginar que la majoria de persones que intenten arribar a Europa es quedarien al seu país, a prop de la seva família i amistats, si en tinguessin l'opció. Però si fem un repàs de la situació que es viu al continent africà, veurem que el context empeny la gent a buscar oportunitats lluny de casa encara que no vulguin.

Conflictes armats

Segons Alerta 2023! Anuari de l'Escola de Cultura de la Pau UAB, durant el 2022 es van poder comptar 33 conflictes armats arreu del món. D'aquests, 16 eren a l'Àfrica.

Efectes del canvi climàtic

Per altra banda, els efectes del canvi climàtic estan empitjorant considerablement les condicions de vida a l'Àfrica. A tot el continent, s'han intensificat els esdeveniments meteorològics extrems com ara onades de calor, inundacions, sequeres o ciclons tropicals. Segons l'ONU, els últims tres anys de sequera han fet que més de 23 milions de persones pateixin fam a Etiòpia, Kenya i Somàlia. Les males collites acumulades i l'augment del preu del combustible, a més, han fet que el preu dels aliments sigui prohibitiu per a gran part de la població.

Aquests fenòmens meteorològics també generen migracions dins dels mateixos països africans. Com es pot veure a l'informe Externalización de fronteras y control migratorio en Senegal: Riesgos para la cooperación al desarrollo de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, a Senegal hi ha un gran moviment del camp cap a la ciutat perquè les condicions climàtiques estan fent que dedicar-se a l'agricultura sigui molt difícil.

Explotació de recursos naturals

Un altre factor que dificulta tenir perspectives de futur a molts països africans és l'extractivisme, és a dir, l'explotació intensiva dels recursos naturals d'un país per part d'un altre per tal d'exportar-los. En podem trobar fàcilment diferents exemples:

Com denuncia Greenpeace Africa, a llocs com la República Democràtica del Congo o Moçambic, l'extracció de matèries primeres per comercialitzar-les no ha afavorit les condicions de vida dels habitants, sinó al revés. Per exemple, a la RDC la coberta arbòria de la conca del Congo ha disminuït fortament a causa de l'exploració de petroli i gas. Però això no ha millorat el benestar de la gent. En canvi, s'estima que el 62% de la població del país continua en una pobresa extrema, guanyant menys de 2,15 dòlars al dia.  

L'acord de pesca entre UE i Senegal també ha estat posat en el punt de mira per part d'organitzacions ecologistes i pels mateixos pescadors senegalesos. Defensen que tal com està fet impedeix que la població local es pugui continuar guanyant la vida amb la pesca tradicional.

L'abocador dels més rics

Per altra banda, mentre els països rics extreuen tot el que els fa falta del continent africà, l'utilitzen alhora com a destí de les escombraries que fan nosa. Tal com va explicar l'activista Mike Anane al ‘Solidaris', Ghana, per exemple, és el principal abocador de residus electrònics que arriben d'Europa de manera il·legal. L'impacte d'aquesta brossa causa greus problemes de salut a la població.

3."No hi ha lloc per a tothom/No hi ha capacitat d'acollida"

Molts titulars que parlen sobre migració fan servir expressions com "la crisi", "allau" o conceptes similars que fan pensar en una gran massa de gent entrant per les fronteres i que arrasen amb tot el que hi troben. Això fa que es pensi que els països europeus no tenim la capacitat d'acollida suficient i que patiríem greus conseqüències si "deixéssim entrar tothom".

Però si ens fixem en les dades, trobem que a l'abril del 2022 Espanya havia concedit 75 mil proteccions temporals a desplaçats per la guerra a Ucraïna. Aquestes proteccions anaven lligades a permís de residència i de treball per als més grans de 18 anys. A finals de l'any 2022 ja hi havia 160 mil ucraïnesos en aquestes condicions.

El mateix any, segons dades d'ACNUR Espanya, van arribar 31.763 persones de manera irregular. El 2023, 43.931. Per tant, estem molt lluny de les xifres de ciutadans ucraïnesos. I, si per a uns va funcionar la protecció temporal i no es va col·lapsar el país, per què no pot funcionar per als altres?

4."Les ONG fan un efecte crida"

Sovint s'ha acusat les ONG que estan fent tasques d'assistència als migrants, com ara Open Arms, a fomentar la migració il·legal i, fins i tot, de ser còmplices de les màfies. Al 2019, el mateix Matteo Salvini (llavors ministre de l'Interior italià) va dir que l'entitat badalonina era un "servei de taxi marítim". Pablo Casado també va acusar Pedro Sánchez d'engreixar "l'efecte crida" el 2019 oferint un port espanyol a una embarcació d'Open Arms. Frontex també ho ha defensat en algun informe i se li preguntat per aquesta qüestió al Parlament europeu.

Però realment el fet que hi hagi vaixells de salvament d'ONG al Mediterrani augmenta el nombre de persones que intenten creuar el mar?  

Matteo Villa, cap del DataLab d'ISPI (Italian institut for International Political Studies), ho desmenteix amb unes dades clares. Explica que aquest informe de Frontex sostenia que de l'1 de gener al 18 de maig del 2021 les ONG que treballen al mar havien generat efecte crida, però els números ho contradiuen. En aquell període, les sortides diàries de migrants amb les ONG actives són 125, sense entitats treballant a l'aigua, 135.

???? Ong e #migranti: i dati non mentono.
Un rapporto Frontex sostiene che le Ong siano state "pull factor" dal 1° gennaio al 18 maggio 2021.
Così sono andato a controllare.

Partenze di migranti con Ong in area SAR: 125 al giorno.
Con nessuna Ong: 135 al giorno.

Spettacolare. pic.twitter.com/Ugyb6mAuMi

— Matteo Villa (@emmevilla) November 15, 2022

Finalment, i també per contrarestar aquesta afirmació que les ONG fan efecte crida, segons podem llegir al web d'Open Arms i a la seva última memòria publicada, les seves xifres de rescats són un percentatge ben petit del nombre de persones que intenten arribar a Europa. L'ONG ha salvat des del 2015 fins a l'agost del 2023, 32.932 persones. A la Memòria 2022, expliquen que aquell any van salvar 869 persones de 15 països diferents. En canvi, amb les dades d'ACNUR podem veure que només el 2022 hi va haver 159.410 arribades a la zona on operen i 2.439 morts i desapareguts.