Les cares de l'escassetat: "Cobro 800 euros i m'han desnonat"

A l'inici del curs polític Emmanuele Macron, va descriure els temps en què ens trobem. El president francès va parlar de la "fi de l'abundància". L'abundància, per a qui? Ens preguntem. Les cares de l'escassetat són les de la Mònica Vàzquez, de 42 anys, cuidadora de la llar i amb un sou de 800 euros. La Mònica viu a Vilassar de Mar amb la seva filla de 12 anys: "Estic sola. No m'ajuda ningú. M'han desnonat. Sé que es viure en la incertesa. És com morir en vida." Ara ocupa un pis de la SAREB, el banc dolent. I lluita per aconseguir un lloguer social: "Jo no em nego a pagar. Però amb 800 euros no m'arriba de cap manera. He de fer miracles per arribar a final de mes. Tinc la sensació que treballo per a res." A l'edifici on ara viu no hi ha llum a l'escala. Tampoc té aigua calenta: "He de dutxar la meva filla escalfant galledes d'aigua. Això no és vida." Mònica Vàzquez, 42 anys, treballa de cuidadora però no arriba a final de mes (CCMA) Hi ha altres cares que són el contrapunt a les paraules del president francès. Les del José, el Jesús i la Liana. Tots tres riders, pendents d'una aplicació de mòbil i amb la bicicleta al cul per ser els més ràpids i eficients en els repartiments de menjar a domicili. Plogui, nevi o faci sol. El Jesús té 38 anys. En fa un que reparteix per a Glovo: "Anem justos. L'empresa no pressiona. Aquí si no treballes, no menges. Hi ha moltes persones que acaben d'arribar i que tenen el compte nou i fan moltíssimes hores." El José, de 20 anys, fa set mesos que treballa per a la mateixa plataforma: "Per la guerra a Ucraïna tot ha pujat de preu i és molt difícil mantenir-se. Si abans treballàvem 5 o 6 hores, ara en treballem 10 per subsistir una mica." La Liana té 24 anys. Fa de repartidora de Glovo des del 2019: "A l'estiu la feina baixa molt i és molt dur. Només volem que arribi l'hivern perquè els nostres ingressos es mantinguin." Un hivern difícil Ja fa temps que ens alerten que l'hivern serà dur. La invasió russa d'Ucraïna ha accelerat el que feia temps que es veia venir: una pujada del preu de l'energia per la manca de matèries primeres, l'amenaça de talls en el subministrament i l'augment desorbitat del cistell de la compra. Tot això, enmig d'una emergència climàtica que, alguns, encara es neguen a acceptar. L'economista Miren Etxezarreta no s'atreveix a fer cap previsió. Per la catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, l'època actual és molt turbulenta: "Vivim canvis a massa velocitat que costen d'entendre. Fins i tot per a mi. Quan has entès una cosa, ja n'ha passat una altra que pot ser contradictòria. La velocitat del canvi és impressionant." El que sí que té clar és que pinten bastos: "No soc optimista. Des de la crisi dels 70, els treballadors tenen cada vegada menys poder adquisitiu. Els salaris no pugen. La desigualtat està augmentant molt i malament. Però això no és res més que la continuïtat d'una dinàmica de desigualtat permanent del sistema capitalista." Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (CCMA - Mercè Folch) Per Miren Etxezarreta, l'única esperança que queda és que la ciutadania es mobilitzi sobretot davant dels embats de l'extrema dreta. "L'única esperança és que la població reaccioni. Però està tan tremendament dominada per una ideologia consumista i capitalista que no hi veig sortida. Tampoc puc entendre com la gent pobra vota la dreta. I és que ens han construït la ment i no sembla que això canviï." La mobilització social Missatges com els d'Emmanuele Macron no són nous. Amb la crisi anterior, la del 2008 per a molts mai acabada- la cantarella d'alguns dirigents polítics es va centrar novament a assenyalar els de baix. Els que, segons els seus paràmetres, havien estirat més el braç que la màniga, culpabilitzant-los de la bombolla que acabava d'esclatar. El sociòleg i cooperativista Ivan Miró sap que la responsabilitat de la crisi econòmica, social i ecològica que patim ve de més amunt: "Com a societat hem de fer una reflexió profunda i apuntar cap a on toca. Els culpables de la situació actual són els fons d'inversió, els grans capitals globals, són els banquers que no han tornat els diners prestats des del 2008." Miró alerta que assenyalar els més empobrits forma part d'una estratègia política: "Aquí s'explica tot l'auge de l'extrema dreta, que no és un fenomen només de l'estat espanyol. Hi ha una intencionalitat molt clara de fer pagar aquest malestar social als que tenen menys capacitat de resposta." Ivan Miró, sociòleg i cooperativista (CCMA - Mercè Folch) Les xifres El concepte d'abundància és feridor quan tenim al davant les estadístiques. Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, hi posa dades: "Un de cada quatre catalans viu en una situació de risc de pobresa i exclusió. Aquestes persones ja tenen dificultats per cobrir les necessitats bàsiques: habitatge, alimentació i energia." Una altra dada a tenir en compte és aquesta: "La taxa de pobresa infantil a Catalunya es d'un 33%. És la taxa més alta de pobresa infantil de totes les d'Europa." Segons les entitats, avui dia hi ha més de 350.000 treballadors i treballadores que, tot i tenir feina, tenen moltíssimes dificultats per posar un plat a taula.

Les cares de l'escassetat: "Cobro 800 euros i m'han desnonat"

A Catalunya pràcticament el 30 per cent de la població viu en la pobresa i l'exclusió, segons dades de la Taula del Tercer Sector