Les Cases Barates del Bon Pastor reneixen com a museu

Les Cases Barates del Bon Pastor, uns habitatges unifamiliars de planta baixa construïts l'any 1929, van ser els primers habitatges socials de la ciutat de Barcelona. El polígon es va aixecar en uns terrenys que aleshores pertanyien a Santa Coloma.

Cristóbal Baños va néixer al barri, on ja van viure els avis i els pares des que van venir a Barcelona des de Cartagena i Múrcia. Fins fa poc, que l'han reallotjat en un dels edificis construïts al mateix barri, vivia en una de les Cases Barates.  

"Tinc 71 anys i vaig néixer al barri. Era un barri. La gent feia vida comunitària, la gent estava al carrer. No hi havia delinqüència i es vivia tranquil·lament."

En Cristóbal recorda com van ser els primers anys:

"Quan era una criatura vivíem 8 o 9 persones a casa. Uns en una habitació, els altres en una altra. I en un pati que hi havia al carrer vam haver de fer una habitació per a l'àvia i la besàvia."

Fa anys que va començar el procés de reallotjament dels veïns de les Cases Barates en edificis que ha construït l'Ajuntament de Barcelona en el mateix barri.

Però la persistència del moviment veïnal va aconseguir preservar una desena de les petites cases, que van evitar l'enderroc, i ara s'han convertit en el Museu de l'Habitatge de Barcelona de la mà del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Un museu fet amb els veïns

El que fa més singular aquest museu és el procés de creació, que ha tingut com a veritables protagonistes els veïns i veïnes que van viure a les Cases Barates. Salvador Angosto, que va presidir la primera Associació de Veïns del Bon Pastor l'any 1974, ha estat una de les ànimes del museu.

"El nostre barri formava part de la perifèria que volia fer ciutat. Avui no només hem entrat a la ciutat, sinó que som ciutat."

A l'interior d'algunes de les cases es mostra amb fotografies i textos la història de la lluita per l'habitatge a la ciutat. La part més atractiva per al visitant són les quatre casetes que s'han condicionat per ensenyar com es vivia al barri i com es va anar transformant l'interior dels habitatges en les diferents èpoques històriques.

El mobiliari original

El museu s'ha fet a partir de fonts documentals escrites, orals, gràfiques i arqueològiques. Cada casa té una distribució diferent dels envans i se'n conserven els paviments. Una recerca entre els veïns ha permès dotar l'espai d'elements originals, com ara els mobles, els estris de cuina i els electrodomèstics.

El director del Museu d'Historia de la Ciutat, Joan Roca, remarca el rigor de la feina de documentació.

"Això és foc real i el foc real ha donat com a resultat una col·lecció real. No hem fet floritures, no són cases amb els 'pongos' de tota la vida. Hi ha només el que hem pogut documentar."

El museu ha representat una inversió de més de 2,6 milions d'euros a càrrec del Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona.